La sessió d’avui sobre l’acompanyament i facilitació de processos de canvi ha estat conduïda per la Marga Teixidor i la Inma López.
Les diferents activitats dutes a terme, al llarg de la sessió, han estat enfocades a proporcionar-nos eines per poder intervenir en un centre com a formadors.
Serveixin els ítems que ens van proposar:

La importància de connectar la formació amb les necessitats manifestades; això fa que la formació tingui expectatives d’èxit. Actualment s’intenta que sigui així a través la recollida de necessitats que es fa abans de fer l’oferta, encara que en aquest fase potser que no hi participi el claustre…
El coneixement del context on es fa la formació i la cultura de centre: com molt bé es va exposar, els assitents inicialment poden adoptar un rol passiu de només escoltar o per complir amb l’horari o …
En aquest sentit, l’activitat inicial sobre com ens hem sentit en una formació, que recordem… és molt adient per fer aflorar tot tipus de sentiments, vivències i experiències.
També va molt bé per rebre feedback l’activitat “Amb quin ninotet del vaixell t’identifiques pensant en la formació que estas rebent”
El que el formador tingui un model didàctic de referència, és un altre aspecte que m’emporto cap a la meva motxilla.

Que la formació es desenvolupi en un marc de compromís entre els dos agents i que aquesta es reflecteixi en la millora dels aprenentatges que fa l’alumnat.

Sota el meu punt de vista la formació la fonamento en:
El compromìs amb la formació per part de qui la dona i els que la reben; tots anem junts, aprenem els uns dels atres i recordant el que deia Delors (en el seu informe En l’Educació s’amaga un tresor) “tots som mestres i aprenents”, la qual cosa entronca amb la interrelació entre la teoria i la pràctica de l’enfocament realista que proposa Korthagen i que ens va exposar la Inmma.
La interrelació entre la teoria i la pràctica, que ja vaig comentar en una altra entrada del blog amb la metàfora del cicle de l’aigua.
El formador ha de tenir un model didactic sòlid i utilitzar aquelles eines, estratègies amb que es trobi còmode. Pot semblar una trivialitat, però, per transformar el coneixement has de creure amb allò que fas.
Finalment, la transferència de la formació cap a la millora dels aprenentatges de l’alumnat. Els destinataris últims són els nostres alumnes i cap a ells ha de revertir la formació que rebem els ensenyants.