Monthly Archives: maig 2011

8a sessió: 25 de maig de 2011

La sessió d’avui l’hem dedicat a l’aprenentatge i seqüenciació dels continguts, amb la Dolors Quinquer, dins del mòdul de formació en continguts didàctics.
A partir d’uns models sobre diferents organitzacions de continguts curriculars de ciències socials, hem fet un viatge al llarg del temps on es constata la influència que han tingut les diferents teories sobre l’ensenyament-aprenentatge en la seqüenciació de continguts.
Ho connecto amb que també podem diferenciar aquestes teories des del punt de vista del rol que atorguen al discent i al docent:

  • El conductivista el rol del discent es passiu, rebent els coneixements directament del docent que és qui té el paper protagonista de l’acte educatiu.
  • En el cognitivisme es considera que l’aprenentatge parteix de l’alumne (coneixements previs), i com pot incorporar els nous coneixements als que ja té i el docent és responsable de que els discents realitzin una organització de la informació rebuda d’una forma òptima, és a dir, organitzada i significativa.
  • El constructivisme posa un gran èmfasi en el rol actiu de l’aprenent, mentre el rol del docent esdevé un guia, mentor i conseller.
  • Una idea clau és que la utilitat dels aprenentatges passa per la seva transferibilitat. Actualment tenim una proposta de currículum competencial basat en un “disseny de continguts que ha de reflexar un enfocament funcional i d’aplicació practica dels aprenentatges i no acumulacio de coneixements”.
    Aquest disseny per competències es concreta en cada etapa del sistema educatiu:

  • Capacitats, a l’Educació infantil
  • Competències bàsiques, a l’Educació primària i secundària obligatòria
  • Competències generals i específiques, al batxillerat
  • En aquesta línia, la teoria de l’elaboració que, a banda de beure del constructivisme, també considera aspectes del cognitivisme, mitjançant la teoria del processament de la informació , tot recurrint a la metàfora de l’ordinador (segons la qual els mecanismes del pensament en els éssers humans són semblants al funcionament d’un ordinador):
    almacen
    La teoria de l’elaboració proposa uns criteris per treballar els conceptes i els procediments a partir d’un contingut organitzador i un contingut de suport. Recordem que les competències es basen en els continguts i el paper fonamental que tenen els epítoms en el procés de triar i seqüenciar els continguts.

    6a sessió: 14 i 18 de maig de 2011

    Aquestes dues sessions s’han dedicat a la formació en continguts didàctics conduïdes per la Maria Masip i en David Vilalta.
    Recordo la conceptualització de didàctica que m’ha acompanyat des que era estudiant de Ciències de l’Educació: art o ciència d’ensenyar; és a dir, l’ensenyant és una mena d’artista que utilitza l’aula com un escenari d’operacions didàctiques. L’acte didàctic es compon d’un alumne i un ensenyant dins d’un context, utilitzant una estratègia metodològica per explicar uns continguts. Depèn quin sigui l’agent que emfasitzem tenim metodologies més centrades en l’ensenyant o metodologies més centrades en l’alumne
    Serveixi aquesta petita introducció com a fonamentació del que ens han volgut transmetre el David i la Maria.
    iguana-alebrije
    La realització de l’activitat: Per què una iguana corre damunt de l’aigua? ens ha servit per exemplificar la realització d’un acte didàctic.
    En el retorn de l’activitat que ens han proporcionat, va ser interessant l’aportació que el procés d’aprenentatge és, bàsicament, comunicació i que es basa en la interacció entre professor i alumne. La interacció és fonamental per construir coneixement.
    Això ho connecto amb els tres moments dels processos d’ensenyament-aprenentatge:
    Preactiu: programació de l’ensenyament
    Interactiu: pràctica d’allò que s’ha programat amb canvis segons les exigències del moment.
    Postactiu: s’analitza mitjançant l’avaluació.
    En les diferents fases o moments claus en què es va desenvolupar l’activitat trobem relacions o moments d’interdependència entre els membres de cadascun del grups, produïdes amb les diferents aportacions per respondre a la pregunta plantejada. Aportacions que obeeixen a diferent tipologia:

  • Descripció.
  • Explicació causal.
  • Comprovació.
  • Generalització.
  • Predicció.
  • Gestió del coneixement.
  • Quan valorem l’execució de l’activitat amb l’estat emocional de les persones que la van dur a terme, el vincle que s’estableix ens remet a considerar que “les coses més que ensenyar-se, s’aprenen.
    Acabem la sessió amb l’elaboració d’un llistat dels diferents moments claus que es poden identificar en el desenvolupament de l’activitat, així com les competències vinculades al treball realitzat.
    Entre aquestes destaca l’interaccionisme simbòlic vinculat a la competència comunicativa. Al llarg de la sessió s’ha evidenciat que l’acte didàctic -element de la vida cultural o social que duu a terme l’escola- participa dels supòsits que ens diu Mead: l’interaccionisme simbòlic se centra en fenòmens a petita escala i afirma que tots els elements de la vida social i cultural són el resultat de la interacció entre persones, de la comunicació entre elles.