Construcció d’un superordinador basat en RaspBerry Pi

Joan Verdaguer
Institut Menéndez y Pelayo, Barcelona

Treball de Recerca de Daniela Zhao i Artur Alcázar

Avui en dia la tecnologia està donant passes de gegant i els equips que fa deu anys només eren accessibles per a grans empreses o centres de recerca estan arribant a les nostres llars. També tenim accés a les peces bàsiques necessàries per a crear i muntar nous aparells en comptes de comprar-los fets. Tenint en compte aquests dos fets ens vam preguntar si nosaltres mateixos ens podríem muntar un equip d’alta tecnologia i vam decidir dedicar aquest treball de recerca a intentar fer-nos el nostre propi supercomputador.

Un cop encarrilat definitivament el nostre projecte va ser quan vam començar a investigar sobre què són els supercomputadors, quins tipus hi havia i en què ens podíem basar per començar a pensar el nostre. De seguida vam descobrir que els superordinadors eren molt costosos, tant de fer com de mantenir. Nosaltres teníem recursos i temps limitats; així que aprofundint en el tema vam descobrir el potencial que tenia una placa anomenada RaspBerry Pi.

RaspBerry Pi és un petit ordinador, molt econòmic, que per si sol té unes característiques molt limitades, però si s’agrupen es poden fer treballar juntes per a obtenir millors resultats; formant així un clúster que actua com un petit supercomputador. El nombre de plaques que es vulguin fer servir ja depèn de cadascú i tenint en compte les nostres circumstàncies vam decidir muntar i programar un petit superordinador amb una base formada per quatre RaspBerry Pi.