Modul 2 , pràctica 3. Autoformació en llenguatge musical amb QV

http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/llenguatge_musical_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=ca&skin=default&biblio=true&xml=llenguatge_musical_ca/llenguatge_musical_ca.xml&base=llenguatge_musical_ca&&server=http://odissea.xtec.cat/mod/qv/action/beans.php&assignmentid=6661&userid=20168&fullname=Jorge%20Mateo%20Vidal&skin=default&lang=ca&showinteraction=1&showcorrection=1&order_sections=1&order_items=1&section_order=1&item_order=49&appl=http:/clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http:/clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http:/clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/

PRÀCTICA 3 MODUL 3

INSTRUMENTS D’ARREU DEL MÓN

És un instrument similar a la quena. Flauta vertical de llengüeta feta de cabell blanc, que s’utilitza en la música àrab, turca i persa. Aquest instrument pot cobrir tres octaves, ja que cada canals guarda entre els seus nusos l’escala musical completa. El seu so és molt dolç.

nay

El sarangi és un instrument musical de fusta, format per un cos on surten quatre cordes que són tocades amb un arc. La seva estructura s’assembla a una versió primària d’un violí. Igual que altres instruments de corda de l’Índia, té, a més de les quatre fregades, una vintena de cordes de filferro que vibren per simpatia produint un encant, so, ric en harmònics (d’aquí el seu nom: sa-rang significa 100 colors ) És un dels principals instruments utilitzats en la música índia, i és molt popular en zones rurals de l’Índia, Nepal, Bhutan i Bangla Desh.

sarangi

:

Tambura La Tambura és l’instrument d’acompanyament més estès a l’Índia. Es tracta d’un cordòfon de quatre cordes afinades en un acord al voltant de la tònica. No té trasts i l’únic acord que genera l’instrument actua com a pedal d’acompanyament. Hi ha tres tipus principals de tambura. La tanpura Miraj es troba al Nord de l’Índia, i és, per tant, característica de la música indostànica. Té una longitud d’uns 90cms., Una caixa ressonador fabricada amb una carbassa, i la tapa de ressonància és clarament corbada. El pal té els seus costats paral.lels, no presentant cap estrenyiment vertical. Al Sud els intèrprets de música carnàtica utilitzen la tanbur Tanjore, la caixa és generalment de fusta i la seva pal s’estreny en la part superior. Encara que la seva mida és similar, la tapa de ressonància és molt més plana que a la tanpura Miraj.

tambura

 

http://www.youtube.com/watch?v=RTrlZcgdcMw

PRÀCTICA 2 MODUL 3

EL VIOLÍ

És el més petit dels instruments de corda. Té quatre cordes afinades per cinquenes de l’agut al greu. S’escriu en clau de Sol.
El cos del violin té una forma bombada, amb silueta estilitzada determinada per una curvatura superior i inferior amb un estrenyiment a la cintura en forma de C. Les tapes del violí es modelen amb suaus corbes que proporcionen la característica de voltat. Els cèrcols, que van al voltant del violí donant la silueta, són de poca altura, el pal cert angle d’inclinació cap a enrere respecte a l’eix vertical, longitudinal i es remata per un cargol anomenat voluta. L’estructura interna del violí la constitueixen dos elements fonamentals a la producció sonora de l’instrument donats per la barra harmònica i l’ànima. La barra harmònica corre al llarg de la tapa just sota de les cordes greus i l’ànima està ubicada just sota del peu dret del pont on s’ubiquen les cordes agudes
.

el-violi

Pràctica 4 modul 3

Enric Granados Campiña va néixer el 27 de Juliol de 1867 a Lleida, el seu pare va néixer a Cuba i va ser membre del cos Militar.images

 Va començar a estudiar música molt jove. Va estudiar piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol. Pujol havia estudiat amb el pianista mallorquí y aprenent de Liszt, Pere Tintorer. Pujol també va crear el que es pot anomenar la primera tradició catalana de piano. Entre els sues nombrosos pupils estaven Albéniz, Malats (professor de Mompou) i Ricard Viñes. L’any 1887, Granados, viatjà a Paris para estudiar amb Charles de Beriot. A Paris, alhora que va mantenir la seva amistat amb Albéniz, Nin i Viñes, va començar a mantenir contacte directe amb els més importants compositors francesos del moment, Faure, Debussy, Ravel, Dukas, d’Indy, establint una estreta relació amb Camille Saint-Saëns. L’any 1889 va retornar a Barcelona para començar la seva carrera com a virtuós intèrpret i compositor. L’any 1892 va fer la seva primera interpretació del Piano Concerto de Grieg, a España. Durant aquesta època, va interpretar molts concerts de música de cambra amb amics íntims com ara Pau Casals, Mathieu Crickboom, Jacques Thibaud, Emil von Sauer i Camille Saint-Saëns. Entre 1895 i 1898 va fer la estrena de diverses de les seves obres teatrals, Miel de Alcarria, Maria del Carmen, junt a varies obres de cambra i peces al piano.

enric granados

L’any 1901 va fundar l’Acadèmia Granados, que va convertir en el segell de l’ensenyament de l’art d’interpretar al piano, com l’entenia Granados. Granados i la seva dona Amparo van morir ofegats quan el Sussex, el vaixell en el que viatjaven de Londres a Barcelona (el darrer tram del viatge de retorn des de l’estrena de la celebrada òpera Goyescas a Nova York) va ser torpedinat mentre creuava el Canal Anglès. Granados va dirigir l’Acadèmia fins el dia de la seva mort, assumint la direcció a partir de llavors el seu pupil i amic Frank Marshall. Per a evitar problemes d’herència després la sobtada mort de Granados, Marshall i el catedràtic de l’Acadèmia Felip Pedrell van decidir canviar el nom de l’Acadèmia a Acadèmia Marshall, el que convertia a Marshall en l’únic propietari. Junta Albéniz i Falla, Granados es sovint reconegut com un compositor nacionalista. Actualment, el terme neo-romàntic seria el millor per a descriure com va desenvolupar el seu personal estil romàntic, fins llavors desconegut en Espanya. Un expressiu estil influenciat por Chopin, Schumann, Schubert i Grieg i les Majas de Goya del segle XVIII. Representa el piano romàntic i poètic del segle XIX a Espanya. 

 

alhambra    valse-poeticos