La genealogia de la moral està dividit en tres tractats: a la primera part s’analitza el significat de “bo” i “dolent”, en la perspectiva de la crítica al cristianisme i l’utilitarisme. A la segona part es fa la crítica dels conceptes de “culpa” i “mala consciència” des de la crítica a l’ètica kantiana. Finalment, el tercer tractat es planteja els “ideals ascètics”, adversaris de la vida dionisíaca.
El primer tractat planteja la figura del sacerdot com a enemic de la moral. El sacerdot és la degradació de l’aristòcrata. Quan triomfa el sacerdot no han triomfat els bons –els qui lluiten i estimen la vida- sinó els repressors de la vida. El sacerdot afirma que l’home és un animal interessant (I, paràgraf 7) perquè està dotat d’ànima. Separa la vida (animal, biològica) de l’esperit (intel·lectiu) i aquest és el primer pecat o el primer error de la moral. Assumit el dualisme cos – ànima , era imminent el triomf de la moral com a repressió de la vida. S’ha volgut justificar el moralisme amb criteris d’utilitat, però aquest argument és absurd. Allò que reprimeix la vida, mai no pot ser útil. La moral sacerdotal i el platonisme, quan parlen del bé, en realitat parlen de fer un home a imatge del xai –dòcil i sacrificat. La moral és aquella mena d’invent sacerdotal que converteix en força la feblesa i la submissió. És, a més, un invent anivellador i, per tant, adversari de la vida que està feta de diferència. El ressentiment (I, paràgraf 10) és l’autèntic origen de la moral: aquells que no poden ni saben gaudir de la vida pretenen jutjar-la i condemnar-la com si fos quelcom dolent. Però la vida està més enllà –i molt per sobre- de la forma malalta de consciència que anomenem “moral”. Mentre que l’home noble viu amb confiança i franquesa davant d’ell mateix (…) l’home del ressentiment no és ni franc, ni ingenu, ni honest, ni dret respecte a ell mateix. (I,10)
El segon tractat planteja el problema de la responsabilitat, tal com ha estat analitzat en la tradició de Luter, Calví i Kant. La tesi central és que l’home no pot sotmetre’s a cap deure moral reactiu. El concepte de responsabilitat és una invenció kantiana que converteix l’home en subjecte de deure, per comtes de fer-lo creador. El kantisme ha provocat un home obsessionat per la consciència i per la culpa. L’home de la “mala consciència” és un subjecte que viu perpètuament en el deure i en el dubte, que pateix per causa de l’obligació interioritzada. L’imperatiu categòric put a crueltat perquè l’home sempre se sent en deute i mai no està a l’alçada de la suposada perfecció que se li exigeix. –i que, en realitat, no és altra cosa que repressió dels instints. Simptomàticament, el tractat acaba amb la demanda de: l’home redemptor, l’home del gran amor i del gran menyspreu (s’entén: l’amor a la vida i el menyspreu del nihilisme).
El tercer tractat fa referència als ideals ascètics, que han estat la coartada de la filosofia (III, paràgraf 10). L’actitud hostil a la a la vida ha acabat passant per l’actitud filosòfica en si. Per això mateix necessitem una altra mena de filòsof. Els filòsofs són comediants de l’ideal sense vida (III, 28). Els ideals són l’especialitat del filòsof que sovint amaga la seva incapacitat vital i la seva buidor, usant paraules com ara “ciència” que són paròdies de la vida, l’únic important i realment valuós.
El significat de La genealogia de la moral es troba en la seva anàlisi curosa de la tradició occidental com a tradició malalta per manca de sentit vital. Nietzsche fa una crítica radical –la més profunda feta fins ara- de la moralitat entesa com a falsificació dels instints. Qualsevol ètica que es vulgui construir en el futur haurà de respondre necessàriament a la sospita nietzschiana i demostrar que no és ni hostil ni contrària a la vida.
Més informació sobre Nietzsche:
http://www.xtec.es/~lvallmaj/barrinou/nietzsch.htm
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/index.htm
http://www.alcoberro.info/planes/nietzsche0.htm
http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-nietzsche.htm