Qui és qui a l’escola d’Atenes? A partir del pensadors que apareixen en l’obra i de conceptes bàsics a ells associats, es convida a un exercici de deducció. Si es resolen bé les qüestions plantejades en cada cas, s’obté una concisa explicació de les idees fonamentals del pensador corresponent.
Escola d’Atenes. Treball interactiu del professor Lorenç Vallmajó que et servirà per a conèixer el pensament i els personatges que aparèixen en aquesta obra del Renaixement.
Crisi dels valors Il·lustrats
Més informació sobre la crisi dels valors il·lustrats: aquí
Durant la Il·lustració (s.XVIII) es consolida la idea de que la grandesa de l’ésser humà resideix en la seva capacitat per millorar. La “Raó” (empírica) i la “Llibertat” encaminen a l’ésser humà cap a un progrés positiu per a la humanitat. El model d’ésser humà que tradicionalment ha defensat la filosofia occidental és sobretot, el d’un ésser lliure que progresa, dotat de voluntat pròpia (llibertat); és també, el d’un ésser espiritual dotat d’autonomia moral (Kant) i és el d’un ésser racional dotat de la llum (la raó) que ens allibera de l’obscurantisme i les supersticions.
Marx , Nietzsche i Freud ens han deixat la seva sospita d’aquest model: allò que anomeno “llibertat”, allò que anomeno “moral”, allò que anomeno “raó” … no hauran estat falses esperances? Els tres pensadors arriben a una conclusió similar: el desconeixement de la autèntica realitat (en Marx, la realitat econòmica, en Nietzsche, la realitat moral i en Freud, la realitat psíquica) condueix a la desorientació existencial de l’ésser humà. Què és l’ésser humà?
El meu art maièutic té les mateixes característiques generals que l’art de les llevadores. Però en difereix pel fet que fa parir els homes i no les dones, i perquè afecta les ànimes i no els cossos, en el treball del part. El millor de l’art que practico és, tanmateix, que permet saber si allò que engendra la reflexió del jove és una aparença enganyosa o un fruit vertader, perquè tinc en comú amb les llevadores això: sóc estèril en saviesa. (PLATÓ: Teetet) Continua llegint
La prova de filosofia de la nova selectivitat parteix d’un text d’un pensador i proposa que l’estudiant faci una redacció guiada per una sèrie de preguntes relacionades amb el text.
Pretén avaluar, primer de tot, la maduresa de l’alumne i, en segon lloc, els coneixements més bàsics adquirits en l’assignatura cursada durant el batxillerat.
Els autors seleccionats a partir del currículum de 2n de Batxillerat per a les Proves d’Accés a la Universitat P.A.U. de 2011 són: (Això no implica que els alumnes hagin d’estudiar només aquests textos i/o autors):
La filosofia és recerca de veritat. Aprendre filosofia vol dir aprendre a reflexionar, aprendre a argumentar i també a saber trobar les millors raons per defensar o atacar una determinada idea o teoria. La filosofia neix quan desafiem l’insòlit, quan recollim i acceptem el dubte, quan qüestionem les certeses i les creences que tenim, quan som capaços de mirar amb ulls nous, des d’un angle inhabitual. La peresa, però, ens pot portar a no pensar.
No obstant, a vegades, fer filosofia pot ser dolorós i alhora, alliberador. Pots imaginar el perquè?
FEM DE
REGIDORS
Descripció del projecte
Els alumnes simulen la tasca feta pels regidors i regidores de l’Ajuntament del seu municipi. L’objectiu d’aquesta simulació és que els alumnes coneguin el funcionament de les institucions municipals, redactant i discutint en grups polítics una determinada “Normativa Municipal”.
Nom del Projecte: “Proposta de normativa municipal que fomenti el bon ús del lleure entre els joves”
Els alumnes que hi participen estan agrupats en cinc grups polítics, els quals elaboren esmenes a un esbós inicial. Cada grup polític té un portaveu que ha de defensar amb arguments sòlids la seva postura.
Nietzsche: Els valors lligats a la vida
Marx, Nietzsche i Freud han estat anomenats “els filòsofs de la sospita”. Els tres tenen en comú l’esforç per descobrir l’engany que s’ha instaurat a la societat moderna. L’herència de la Il·lustració havia deixat la creença que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un Progrés constant tant en el camp del coneixement teòric i pràctic com en la millora de les condicions de vida. “Raó + Llibertat equival a Progrés!”, proclama el pensament il·lustrat del segle XVIII.
Els tres pensadors mantenen una actitud de sospita i denúncia davant de les promeses dels ideals de la Il·lustració: I si la història fos una lluita de classes? (Marx), I si Déu hagués mort? (Nietzsche), I si la raó fos l’origen del desequilibri mental? (Freud).
Marx desvetlla la ideologia (dominant) com a falsa consciència;
Nietzsche desemmascara els falsos valors de la moral judeo-cristiana;
Freud posa al descobert les disfresses de les pulsions inconscients.
La genealogia de la moral està dividit en tres tractats: a la primera part s’analitza el significat de “bo” i “dolent”, en la perspectiva de la crítica al cristianisme i l’utilitarisme. A la segona part es fa la crítica dels conceptes de “culpa” i “mala consciència” des de la crítica a l’ètica kantiana. Finalment, el tercer tractat es planteja els “ideals ascètics”, adversaris de la vida dionisíaca.
El primer tractat planteja la figura del sacerdot com a enemic de la moral. El sacerdot és la degradació de l’aristòcrata. Quan triomfa el sacerdot no han triomfat els bons –els qui lluiten i estimen la vida- sinó els repressors de la vida. El sacerdot afirma que l’home és un animal interessant (I, paràgraf 7) perquè està dotat d’ànima. Separa la vida (animal, biològica) de l’esperit (intel·lectiu) i aquest és el primer pecat o el primer error de la moral. Assumit el dualisme cos – ànima , era imminent el triomf de la moral com a repressió de la vida. Continua llegint
Procés de creixement o de maduresa a l’hora d’argumentar moralment. Es presenten els tres nivells i els sis estadis descrits per Lawrence Kohlberg (1981).
Què és el judici moral? És la justificació que donem a les nostres accions.
Kohlberg afirma que els individus podem trobar-nos en diferents nivells morals: hi ha sis possibles estadis evolutius o sis raonaments morals que justifiquen les nostres decisions o accions. Tothom comença pel primer estadi, el de l’heteronomia. Però no tothom arriba fins l’últim. Els estadis no són rígids: les fronteres entre un i el següent són flexibles i tota persona davant de situacions precises pot anar fluctuant o tenir retrocessos al llarg de la seva vida.
Veure els estadis evolutius: la teoria de Kohlberg
Un exemple de dilema moral: El dilema de Heinz (Extret de Filopolis de Llorenç Vallmajó).
Nietzsche: La Genealogia de la moral
Resum per paràgrafs de la 1a dissertació de la Genealogia de la moral: http://www.infofilosofia.info/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=49
Text (PDF) amb comentaris didàctics als laterals de la (2a) Segona dissertació de La Genealogia de la moral de NIETZSCHE de l’editorial McGraw Hill:
http://www.mhe.es/bachillerato/filo_bac/8448161610/archivos/8448161610_lectura3.pdf Continua llegint
Els materials sobre les PAU de Filosofia que hi ha gratuïts i disponibles a http://www.alcoberro.info són els següents (Tots els textos són accessibles també en PDF):
· Un índex sobre el diàleg del Fedó de Plató és a: http://www.alcoberro.info/pdf/fedo1.pdf
· Tres arxius sobre el Discurs del Mètode de Descartes es poden trobar a partir de: http://www.alcoberro.info/planes/descartes.htm
· Sobre Hume diversos arxius es localitzen a partir de: http://www.alcoberro.info/planes/empirisme.htm
· En concret 10 fragments de l’Abstract (sense comentar) són a: http://www.alcoberro.info/planes/hume4.htm
· Mill –especialitat de la casa!– es troba explicat en múltiples arxius en l’adreça : http://www.alcoberro.info/V1/utilitarisme.htm
· Hi ha una guia de lectura de l’obra On Liberty i L’Utilitarisme de J. S. Mill proposats a Selectivitat.
· Finalment sobre Nietzsche hi ha un arxiu llarg i una guia lectura de La Genealogía (llibre I): http://www.alcoberro.info/V1/nietzsche1.htm
Hipàtia d’Alexandria
Alejandro Amenábar porta a les pantalles la figura Hypàtia d’Alexandria una dona astrònoma, matemàtica i filòsofa que va morir per no voler subjugar-se al cristianisme.
Hipàtia (Hypatia, filla de Teó), fou l’últim científic que va treballar a la Biblioteca d’Alexandria, destruida l’any 391 d.C. per ordre d’un arquebisbe fanàtic, Ciril (que després el van convertir en sant!). La mort d’aquesta astrònoma i cap de l’escola neoplatònica va marcar la fi de l’ensenyament del saber científic de l’època hel·lenística, no solament a Alexandria sinó a la resta de l’Imperi Romà.
La pel·lícula d’Alejandro Amenàbar retrata molt bé aquella època d’intolerància religiosa on l’Església cristiana va aconseguir debilitar l’interès per les ciències i eliminar el lliure pensament. Amb la victòria del cristianisme com a únic model de pensament, la història va anar entrant en l’obscurantisme i la uniformitat propia de l’edat mitjana. Continua llegint
http://www.alcoberro.info/planes/descartesmet.htm
Qui pot garantir-me que tot el que jo vegi en la meva ment de forma evident sigui veritable (i no només un engany)? Com puc refiar-me de la raó? La resposta a aquesta qüestió és la següent: només Déu pot garantir-me la no existència d’engany. Per Descartes, Déu és la garantia de les nostres intuïcions.
La filosofia de Descartes és totalment deductiva (deduir = treure conseqüències que es troben implícitament en una proposició). El procediment que segueix Descartes és el següent: a partir de certes idees innates (el “cogito”) s’obtenen altres intuïcions evidents. Un resum del seu raonament seria el següent:
Com s’ha de viure la vida humana? En què consisteix la bona vida?
No és una qüestió banal, ja que es tracta de la nostra vida, la de cadascú. La vida que se’ns ofereix la podem construir. L’hem de construir. I no ho podem fer de qualsevol manera, sinó de la millor manera possible ja que no tenim cap seguretat de tenir una segona oportunitat. “Fes el que vulguis”, seria un bon consell inicial, però és necessari,abans de res, saber viure i viure bé! El que han pensat d’altres i sobretot, els ideals de vida de l’antiguitat ens pot ajudar a formar el nostre punt de vista.
a) S’assoleix a través del coneixement del bé que hi ha en el fons de l’ànima (ideal socràtic-platònic).
b) Consisteix en la felicitat perfecta que dóna l’activitat intel·lectual acompanyada de la virtut moral i certes condicions externes (ideal aristotèlic).
c) Consisteix a evitar el dolor i assolir el plaer en la serenitat de l’ànima (ideal epicuri).
d) És la vida virtuosa que consisteix en el domini d’un mateix, en el control dels desigs i en la independència de les coses externes (ideal estoic).
e) Consisteix en la calma espiritual que s’assoleix amb la suspensió del judici i l’acceptació de les lleis i els costums que imperen (ideal escèptic).
f) S’assoleix estimant Déu i el proïsme com a un mateix, i compartint els béns i les riqueses (ideal cristià primitiu).
El pensament en el període hel·lenístic
Quina és la forma de vida digna de ser viscuda? Recordem que per Sòcrates i Plató una vida sense anàlisi ni reflexió ni coneixement no és digne de ser viscuda. En el període hel·lenístic hi ha dos ideals de vida centrals compartits per les diverses escoles: autarquia i ataràxia.
· Autarquia significa “bastar-se a sí mateix” i s’oposa tant a la dependència respecte als altres humans (dels qual hom no es pot fiar) com a la dependència tràgica respecte al destí o a l’inevitable (thyché). Per assolir-la cal conrear des d’una indiferència absoluta respecte al dolor, fins a la més total insensibilitat.
· Ataràxia vol dir “no pertorbació”, “serenitat” o “pau espiritual” que només s’aconsegueix amb la reducció de les necessitats i amb la renúncia, acompanyada sovint del silenci (aphasia).
Qui assoleix l’autarquia i realitza l’ataràxia viu amb plenitud i pot ser veritablement considerat “savi”: Cronològicament són filosofies hel.lenístiques estrictament i per ordre d’aparició en l’escena cultural les següents escoles:
www.castellnoudigital.com/recursos/doc/090311-unitat-04-40514.pps
L’època medieval constitueix un dels períodes més llargs i heterogenis de la història de la filosofia, ja que hi conflueixen múltiples cultures i religions (grecoromana, àrab, jueva i cristiana). Com que no podem abastar tots els corrents de pensament ni les qüestions que van abordar, ens limitarem a explicar la relació entre fe i raó.
Va ser una de les qüestions més debatudes: fe i raó són compatibles? Ens apropen de la mateixa manera a la veritat? Les respostes van ser múltiples; tanmateix, cal destacar les de sant Agustí i sant Tomàs:
— Sant Agustí és el màxim representant de la patrística (primers pensadors cristians que es van proposar interpretar i difondre el missatge dels Evangelis). Tot i que, enfront d’altres Pares de l’Església, sant Agustí reconeix i valora la raó, la continua supeditant a la guia
de la fe.
— Sant Tomàs és el representant més genial de l’escolàstica, el corrent filosòfic més important de l’Edat Mitjana, que es caracteritza per l’interès teològic (demostració de l’existència de Déu i de les veritats sagrades). Sant Tomàs va excel·lir entre els escolàstics pel seu interès a harmonitzar fe i raó. Per aquest pensador, tot i la seva naturalesa diversa, fe i raó estan preparades i legitimades per a assolir la mateixa veritat.
El nominalisme d’Occam (1298-1349) comporta l’abandó de l’Edat Mitjana i l’entrada en l’Edat Moderna. Va significar un gir radical per a la tradició filosòfica, en considerar i defensar que no existeixen idees ni conceptes universals, sinó només individus particulars semblants i noms per a referir-s’hi.
Què són les drogues?
Les drogues són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central (SNC) i afecten la percepció, els sentiments i la conducta. La psicofarmacologia és la ciència que investiga els efectes de les drogues en el cos i la conducta humana. Les drogues segons els seus efectes en l’SNC poden agrupar-se en tres grups: depressors de l’SNC, estimulants i substàncies psicodèliques.
Què és el que prometen les drogues?
http://estaticos.elmundo.es/elmundo/2001/graficos/octubre/semana1/drogas/drogas.swf Continua llegint
Aristòtil fou membre actiu de l’Academia de Plató durant dues dècades, dels 17 als 37 anys; primerament com a alumne i després com a professor. L’ambient de debat i reflexió el seduïa. No obstant, Aristòtil es va anar allunyant de l’idealisme filosòfic de Plató i va fundar la seva pròpia escola d’investigació científica a Atenes, anomenada el Liceu, l’any 335 aC. Aquest vídeo mostra les difrències filosòfiques dels dos grans filòsofs clàssics.
Es pot afirmar que Aristòtil abandona el concepte platònic de Forma immutable de les coses? Quina és la crítica d’Aristòtil a la teoria platònica de les Formes? Continua llegint
Aristòtil critica la teoria de les idees del seu mestre. Si les idees són transcendents, com poden esdevenir la causa d’allò material?
A diferència de Plató, la filosofia d’Aristòtil mostra un gran interès per les ciències empíriques i un escàs interès per les ciències matemàtiques. Fixa’t en el fragment del quadre l’escola d’Atenes: Plató assenyala cap amunt, amb un gest on sembla recordar-nos que l’autèntica realitat, allò que és digne de ser estudiat és “el món immutable i perfecte” de les idees. En canvi, Aristòtil apunta cap avall, amb un gest oposat al seu mestre. Mentre que Plató centre el seu interès en l’abstracte i immutable món ideal, Aristòtil s’interessa només pel món sensible i palpable que ens envolta: la realitat empírica.
Un inconvenient que Aristòtil descobreix en la teoria ideal de Plató és que aquesta no aconsegueix explicar ni donar raó del que és més característic del món material i sensible: el moviment i el canvi. Com pot el món perfecte, incorruptible, immutable i etern, ser causa i explicació d’un món canviant, imperfecte, on tot és mortal i provisional?
Per a Aristòtil, postular l’existència d’un món ideal té mes inconvenients que avantatges alhora d’explicar la realitat. Per a Aristòtil, l’essència d’una cosa, la seva causa, no pot existir separada de la cosa mateixa. L’única realitat que és i existeix, és el que Aristòtil anomena realitat substancial. Per tant, no hi ha més que un món, el sensible. És per això que Aristòtil atorga a l’experiència i a la recollida de dades empíriques un destacat paper en el procés del coneixement. En aquest sentit, es diu que tota la seva filosofia recupera l’esperit científic dels primers filòsofs.
L’arribada dels ordinadors a les aules planteja un debat sobre l’us de les noves tecnologies. Com conviuran els tradicionals llibres de text amb els digitals? Com s’adaptaran els mètodes d’ensenyament a les noves eines? Tots aquests temes es tractaran a l’Angles el programa de tertúlia que presenta i dirigeix Jordi Sacristan.
http://angles.minisites.xtvl.tv/videos/fitxa/720
Els convidats de l’espai són: Pere Marqués, Professor UAB; Francesc Colomé ,Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya; Rosa Cañadell, Portaveu del Sindicat USTEC – STEs; Yolanda Españó, FAPAC.
Crisi dels valors Il·lustrats
El model d’home tradicionalment defensat per la filosofia occidental és sobretot, el d’un ésser lliure que progresa, dotat de voluntat pròpia; és també, el d’un ésser espiritual dotat d’autonomia moral; i finalment, és el d’un ésser racional dotat de la llum (la raó) que ens allibera de l’obscurantisme i les supersticions.
Marx , Nietzsche i Freud ens han deixat la seva sospita d’aquest model: allò que anomeno llibertat, allò que anomeno moral, allò que anomeno raó … no hauran estat falses esperances?
A partir de la Il·lustració s’instaura la creença en el pensament occidental que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un Progrés constant tant en el camp del coneixement teòric i pràctic com en la millora de les condicions de vida. “Raó + Llibertat ? Progrés!”, proclama el pensament il·lustrat del segle XVIII.
Els tres pensadors mantenen una actitud de sospita i denúncia davant de les promeses dels ideals de la Il·lustració: I si la història fos una lluita de classes? (Marx), I si Déu hagués mort? (Nietzsche), I si l’home fos un doll de pulsions? (Freud). Els filòsofs de la sospita posen de manifest la crisi dels ideals de la Il·lustració.
Primera lectura:FEDÓ
Aquí teniu el text íntegre (en PDF) del diàleg FEDÓ, amb comentaris de l’editorial McGraw Hill, una obra on Plató exposa les seves principals teories filosòfiques i on es relaten els darrers moments de la vida de Sòcrates.
Títol del quadre: La mort de Sòcrates. (1787). Autor: Jacques-Louis David
El Fedó, és un diàleg platònic ambientat a les darreres hores de vida de Sòcrates, on hi apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d’Atenes (i on, com conta el diàleg, no hi va assistir Plató), a l’espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
En aquest diàleg per primer cop Plató dóna a conèixer la teoria de les Idees intel·ligibles, la teoria de la reminiscència, la immortalitat de l’ànima, la teoria de la reencarnació de l’ànima, el despreci vers allò corporal i sensible, i el viatge de l’ànima, entre d’altres temes.
El diàleg comença dies després amb una conversa entre Equècrates i Fedó a la ciutat de Flius. Fedó li relata a Equècrates, per petició seva, les darreres hores de vida i la conversa que tingueren. De tal manera, Fedó li va relatant detall rere detall les converses de Sòcrates, les vivències i com Sòcrates va morint (la descripció de Plató sobre com actuava el verí és molt detallada i precisa).
Les converses i discussions de Sòcrates se centren principalment en Simmies i Cebes, amics de Sòcrates i deixebles del pitagòric Filolau, els quals van discutint els més diversos temes, fent objeccions a Sòcrates i aquest demostrant-los que s’equivocaven fins a desembocar en un mite escatològic de la travessa de les ànimes i una descripció del món.
El següent dossier, elaborat pel professor Alcoberro, ajuda a situar l’obra en el seu context històric:
Dossier sobre el diàleg Fedó
Fedó (I): Qüestions al voltant de la lectura
Fedó (II): Aproximació a la teoria platònica de l’ànima
Jaume OLIVERES: Sumari del Fedó – Edició Bernat Metge (1962)
Nietzsche, lector del Fedó
Aquí teniu el text íntegre del FEDÓ de Plató (en PDF) amb comentaris de l’editorial Mc GrawHill:
http://www.mhe.es/bachillerato/filo_bac/8448161610/archivos/8448161610_lectura1.pdf
Recordeu que aquest diàleg és una de les obres filosòfiques que s’ha escollit per realitzar l’examen de Filosofia de les P.A.U. 2010. Per tant, és obligatori llegir-la i treballar-la a fons. Endavant!
Hipàtia d’Alexandria
Alejandro Amenábar porta a les pantalles la figura Hypàtia d’Alexandria una dona astrònoma, matemàtica i filòsofa que va morir per no voler subjugar-se al cristianisme.
Hipàtia (Hypatia, filla de Teó), fou l’últim científic que va treballar a la Biblioteca d’Alexandria, destruida l’any 391 d.C. per ordre d’un arquebisbe fanàtic, Ciril (que després el van convertir en sant!). La mort d’aquesta astrònoma i cap de l’escola neoplatònica va marcar la fi de l’ensenyament del saber científic de l’època hel·lenística, no solament a Alexandria sinó a la resta de l’Imperi Romà.
La pel·lícula d’Alejandro Amenàbar retrata molt bé aquella època d’intolerància religiosa on l’Església cristiana va aconseguir debilitar l’interès per les ciències i eliminar el lliure pensament. Amb la victòria del cristianisme com a únic model de pensament, la història va anar entrant en l’obscurantisme i la uniformitat propia de l’edat mitjana. Continua llegint
Manipulacions i mentides sobre l’A/H1N1.? Un exemple de com l’autoritat sanitària vigent (O.M.S.) ens vol vendre la moto!
TERESA FORCADES, una activista amb hàbits, ha posat damunt la taula una reflexió molt interessant sobre la grip nova.
A través d’un vídeo publicat el passat setembre de 2009 alerta de les irregularitats farmacèutiques, dels perills de la vacuna contra el virus A/H1N1. i de les greus conseqüències polítiques de la declaració de pandèmia realitzada per la O.M.S. Deixaràs que t’aixequin la camisa i et posin la vacuna? Saps que els fabricants han aconseguit no tenir cap responsabilitat jurídica si la vacuna no dóna els resultats desitjats o si provoca uns efectes inesperats?
El vídeo d’aquí sota, gairebé d’una hora, arriba a unes conclusions esfereïdores, sense pèls a la llengua. Si no teniu tant de temps, podeu llegir el seu document ‘Una reflexió i una proposta en relació a la grip nova’
Veure el vídeo: http://vimeo.com/6790193
Llegir article del País (01-11-2009): “Desmontando a la monja bulo“
