Noció de Naturalesa i la seva relació amb l’ésser humà
Tot sembla indicar que els animals estan obligats a repetir sempre els mateixos comportaments; i que, en canvi, l’ésser humà és capaç d’inventar i crear. Aquest fet s’ha explicat de la manera següent: els animals estan tancats en la seva naturalesa instintiva; en canvi, l’ésser humà està mancat de naturalesa fixa, és únicament, història, cultura, llibertat. Això és cert? Si ho fos, tindríem les correspondències següents:
L’ANIMAL: posseeix una naturalesa fixa, herència genètica – instint (comportament innat)
L’ÉSSER HUMÀ: construeix una cultura, informació transmesa – socialització (aprenentatge social)
L’ANIMAL. L’etologia (estudi biològic de la conducta, del grec ethos) ha demostrat de manera convincent l’existència d’instins. Això vol dir que molts comportaments dels animals no són apresos sinó que obeeixen a la informació escrita als gens i transmesa per herència. L’etologia posa de manifest, contràriament al que se sol creure, que l’instint no és una simple instigació, no consisteix en un impuls o tendència involuntària, sinó que es tracta d’una pauta innata (heretada) de comportament. Aquest pauta determina el comportament i està escrita als gens (codi genètic). Gen: cadascuna de les unitats hereditàries que “genera” informació fisiològica.
L’ÉSSER HUMÀ. Quan un infant neix, porta amb ell tota la informació genètica que hem anomenat “naturalesa”. Aquesta informació és innata, heretada. Però, a diferència dels animals, no en tindrà prou per viure d’una manera satisfactòria. La societat en què ha nascut li transmetrà una informació nova i amplíssima, i haurà d’assimilar-la. La cultura permet l’adaptació de l’infant a la societat. Actualment, alguns autors, identifiquen cultura i informació: “La cultura és la informació transmesa per aprenentatge social” (J. Mosterin). Així, doncs, el procés de socialització és fonamental per al desenvolupament i la integració de l’infant. Però quis són els trets més importants de la nostra naturalesa? Com podem definir a l´ésser humà?
L’ésser humà és, biològicament, un “immadur”. A. Portman ha assenyalat que l’ésser humà neix sempre “massa aviat” i, per tant, necessàriament immadur biològicament. En efecte, els mamífers inferiors (com els rosegadors) neixen després d’un embaràs breu i en gran nombre de cries, però en estat de desemparança i han d’estar molt de temps al niu: són “escalfanius”. Els mamífers superiors neixen després d’un embaràs llarg; poques cries, però molt desenvolupades. El seu niu és el si matern: per això són “fugitius”. L’ésser humà és un cas especial! L’embaràs és llarg, però neix immadur i continua necessitant un niu. Per al nadó, la seva mare, la casa (família) i el món (societat) són el seu “niu”, i és per això que necessita rebre un cabal enorme d’informació (cultural!) abans de finalitzar el procés de maduració biològica.
L’ésser humà està “ple de mancances”. A. Gehlen considera que l’ésser humà, en contraposició amb els mamífers, està determinat per la mancança, és a dir per la no-adaptació, no-especificació de la naturalesa biològica en un medi concret. L’ésser humà no té un entorn específic per a la seva pròpia espècie. Aquesta situació va obligar a l’ésser humà a suplir les mancances i a fer-se a ell mateix. Es pot dir que l’ésser humà, a diferència dels altres animals, que es troben perfectament adaptats al medi natural, construeix el “seu” medi. La naturalesa humana és la cultura. Cultura és el conjunt après de tradicions i estils de vida, socialment adquirit dels membres d’una societat, incloent-hi les maneres pautades i repetitives de pensar, sentir i actuar. La cultura, amb tot el que comporta, permet una adaptació molt millor al medi. I això té una conseqüència: com que l’ésser humà no està adaptat a cap medi ecològic propi, pot viure en qualsevol medi, és a dir, està “obert al món“.
Arribats aquest punt, es podria pensar que la diferència entre l’ésser humà i l’animal és que aquest darrer no posseeix cultura. Cras error! Els animals també es comuniquen i es transmeten informació; per tant, també posseeixen cultura, cultura animal. Però llavors, per què la cultura humana ha progressat d’una manera tan fantàstica?