Aristòtil fou membre actiu de l’Academia de Plató durant dues dècades, dels 17 als 37 anys; primerament com a alumne i després com a professor. L’ambient de debat i reflexió el seduïa. No obstant, Aristòtil es va anar allunyant de l’idealisme filosòfic de Plató i va fundar la seva pròpia escola d’investigació científica a Atenes, anomenada el Liceu, l’any 335 aC. Aquest vídeo mostra les difrències filosòfiques dels dos grans filòsofs clàssics.
Es pot afirmar que Aristòtil abandona el concepte platònic de Forma immutable de les coses? Quina és la crítica d’Aristòtil a la teoria platònica de les Formes?
Aristòtil no rebutja en la seva totalitat la teoria de les Idees (essències o Formes universals), sinó únicament l’existència separada de les essències. Aquest és un aspecte que cal aclarir.
Per un costat, Aristòtil romandrà fidel a l’herència socràtico-platònica segons la qual la ciència versa sobre allò universal i immutable. Això equival a dir que el saber científic (episteme) és un saber permanent i estable enfront del saber ordinari (doxa) que és relatiu i fugisser. Plató buscava el coneixement immutable en un món ideal i transcendent que només la raó, i no els sentits, pot arribar a copsar. Aristòtil també acceptarà que només els universals -les Formes inscrites en tots els individus particulars de la mateixa classe- poden ser objecte de coneixement científic. En aquest sentit Aristòtil és platònic donat que per a ell, conèixer és captar allò universal, és a dir, copsar les Formes dels objectes sense la matèria.
Per un altre costat, i aquest és l’aspecte més remarcable, Aristòtil discrepa del seu mestre pel que fa a la naturalesa de les Formes: si per Plató les Formes són realitats transcendents, situades al món de les Idees, per Aristòtil les formes són immanents, ja que constitueixen l’essència (o substància segona) dels particulars existents (o substàncies primeres). En aquest altre sentit, Aristòtil ha deixat de ser platònic.