Crisi dels valors Il·lustrats
Més informació sobre la crisi dels valors il·lustrats: aquí
Durant la Il·lustració (s.XVIII) es consolida la idea de que la grandesa de l’ésser humà resideix en la seva capacitat per millorar. La “Raó” (empírica) i la “Llibertat” encaminen a l’ésser humà cap a un progrés positiu per a la humanitat. El model d’ésser humà que tradicionalment ha defensat la filosofia occidental és sobretot, el d’un ésser lliure que progresa, dotat de voluntat pròpia (llibertat); és també, el d’un ésser espiritual dotat d’autonomia moral (Kant) i és el d’un ésser racional dotat de la llum (la raó) que ens allibera de l’obscurantisme i les supersticions.
Marx , Nietzsche i Freud ens han deixat la seva sospita d’aquest model: allò que anomeno “llibertat”, allò que anomeno “moral”, allò que anomeno “raó” … no hauran estat falses esperances? Els tres pensadors arriben a una conclusió similar: el desconeixement de la autèntica realitat (en Marx, la realitat econòmica, en Nietzsche, la realitat moral i en Freud, la realitat psíquica) condueix a la desorientació existencial de l’ésser humà. Què és l’ésser humà?
· Un ésser alienat (deshumanitzat, cosificat) segons Marx,
· Un individu de ramat (submís, esclau) segons Nietzsche,
· Un pobre neuròtic (reprimit, malalt) segons Freud.
A partir de la Il·lustració s’instaura la creença en el pensament occidental que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un PROGRÉS constant tant en el camp del coneixement teòric i pràctic com en la millora de les condicions de vida. “Raó + Llibertat? Progrés!”, proclama el pensament il·lustrat del segle XVIII.
Els tres pensadors mantenen una actitud de sospita i denúncia davant de les promeses dels ideals de la Il·lustració: I si la història fos una lluita de classes on només una minoria gaudeix d’un progrés qüestionable? (Marx), I si Déu hagués mort i els ideals morals hagin estat fabricats des de una perspectiva negadora de la vida? (Nietzsche), I si l’home fos un doll de pulsions arrossegat cap el desequilibri? (Freud). Els filòsofs de la sospita posen de manifest la crisi dels ideals de la Il·lustració.
Marx (1818–1883) posa de manifest que els ideals il·lustrats (llibertat, igualtat i fraternitat) s’esvaeixen en la societat industrial creixent. Descobreix que el “liberalisme burgès” i la llibertat que proclamen els il·lustrats, provoca “alienació” (pèrdua de sí mateix) en el treballador i, per tant, una pauperització o empobriment progressiu de la classe obrera. En el treball industrial, l’obrer no té cap possibilitat de desenvolupar lliurement la seva essència, sinó que es converteix en una “mercaderia”.
Marx dedica el gruix de la seva obra a l’anàlisi de l’economia política; és a dir, a l’explicació dels mecanismes econòmics, socials i humans a través dels quals la burgesia aconsegueix el seu triomf (l’acumulació de capital i el plusvalor). El capitalisme és, senzillament, “immoral“. Les condicions de treball a la fàbrica són incompatibles amb els ideals il·lustrats de LLIBERTAT i IGUALTAT que propugnava la pròpia burgesia per a tota la humanitat. Per al capital, l’obrer només és un instrument per a aconseguir beneficis però no és una finalitat en el sentit moral kantià. L’obrer no val per ell mateix sinó com un producte. La seva força de treball es pot adinerar com una mercaderia qualsevol.
Nietzsche (1844–1900) descobreix que darrera de la moral racional hi ha un “home de ramat” (desgraciat, digne de commiseració), un home feble, submís, que enganyat per falsos idealismes nega l’única cosa certa que té: la vida i les seves manifestacions. Tots els valors de la moral judeo-cristiana han nascut des del ressentiment contra la vida: l’home, segons Nietzsche, és “esclau” d’una moral que desprecia aquest món terrenal i busca el refugi i la comoditat de les veritats establertes.
El pensament de Nietzsche denúncia i critica la moral judeo-cristiana (la moral occidental) que s’ha instal·lat a Europa fins a convertir-se en l’única existent i anihilant altres possibles perspectives. La moral judeo-cristiana és un engany inventat pels febles i decadents. Aquesta moral ha fabricat ideals i valors des d’una perspectiva negadora de la vida i els sentits, i els ha fet passar pels únics i els autèntics valors.
Freud (1856–1936) descobreix que la raó no és l’únic àmbit de la personalitat humana: darrera la consciència hi ha un dinamisme superior que exerceix pressions i influències sobre el que una persona pensa i fa: l’inconscient. Freud dubte de la capacitat de la raó humana per fundar racionalment i autònomament la seva pròpia existència: la raó (il·lustrada-empírica) no ens condueix necessàriament a la llibertat (això és el que creia el pensador il·lustrat I. Kant), sinó que esdevé un possible senyal de neurosi i de desequilibri mental.
Un economista, un filòleg i un metge han estat anomenats els filòsofs de la sospita. Els tres tenen en comú l’esforç per descobrir l’engany que hi ha darrera de les promeses dels ideals il·lustrats i que s’ha instaurat a la societat moderna i contemporània. L’herència de la il·lustració havia deixat la creença que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un Progrés constant. “Raó + Llibertat ? Progrés!” és fals!.
Quina és, doncs, la realitat existencial de l’ésser humà?
- Un “home alienat”, deshumanitzat, cosificat, convertit en una mercaderia pel sistema capitalista, segons Marx.
- Un “home de ramat”, submís, enganyat per falsos transcendentalismes, sense vida ni moral pròpia, segons Nietzsche.
- Un “home neuròtic”, reprimit, malalt, incapaç de trobar la felicitat, segons Freud.
Quina és la reacció de la humanitat i de la filosofia davant d’aquest frau (engany) tan escandalós? Una possible resposta es troba en les reflexions del filòsof Habermas: rebutjar les utopies i imposar la raó instrumental. Però, creus que l’ésser humà pot renunciar a construïr utopies? Quines funcions ténen les utopies? Per a què serveixen les utopies?
Més informació sobre la crisi dels valors il·lustrats: aquí