Crisi dels valors Il·lustrats
El model d’home tradicionalment defensat per la filosofia occidental és sobretot, el d’un ésser lliure que progresa, dotat de voluntat pròpia; és també, el d’un ésser espiritual dotat d’autonomia moral; i finalment, és el d’un ésser racional dotat de la llum (la raó) que ens allibera de l’obscurantisme i les supersticions.
Marx , Nietzsche i Freud ens han deixat la seva sospita d’aquest model: allò que anomeno llibertat, allò que anomeno moral, allò que anomeno raó … no hauran estat falses esperances?
A partir de la Il·lustració s’instaura la creença en el pensament occidental que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un Progrés constant tant en el camp del coneixement teòric i pràctic com en la millora de les condicions de vida. “Raó + Llibertat ? Progrés!”, proclama el pensament il·lustrat del segle XVIII.
Els tres pensadors mantenen una actitud de sospita i denúncia davant de les promeses dels ideals de la Il·lustració: I si la història fos una lluita de classes? (Marx), I si Déu hagués mort? (Nietzsche), I si l’home fos un doll de pulsions? (Freud). Els filòsofs de la sospita posen de manifest la crisi dels ideals de la Il·lustració.
Marx (1818–1883) posa de manifest que els ideals il·lustrats (llibertat, igualtat i fraternitat) s’esvaeixen en la societat industrial creixent. Descobreix que el “liberalisme burgès” i la llibertat que proclamen els il·lustrats, provoca “alienació” (pèrdua de sí mateix) en el treballador i, per tant, una pauperització o empobriment progressiu de la classe obrera. En el treball industrial, l’obrer no té cap possibilitat de desenvolupar lliurement la seva essència, sinó que es converteix en una “mercaderia”.
Nietzsche (1844–1900) descobreix que darrera de la moral racional hi ha un “home de ramat” (desgraciat, digne de commiseració), un home feble, submís, que enganyat per falsos idealismes nega l’única cosa certa que té: la vida i les seves manifestacions. Tots els valors de la moral judeo-cristiana han nascut des del ressentiment contra la vida: l’home, segons Nietzsche, és “esclau” d’una moral que desprecia aquest món terrenal i busca el refugi i la comoditat de les veritats establertes.
Freud (1856–1936) descobreix que la raó no és l’únic àmbit de la personalitat humana: darrera la consciència hi ha un dinamisme superior que exerceix pressions i influències sobre el que una persona pensa i fa: l’inconscient. Freud dubte de la capacitat de la raó humana per fundar racionalment i autònomament la seva pròpia existència: la raó (il·lustrada-empírica) no ens condueix necessàriament a la llibertat (això és el que creia el pensador il·lustrat I. Kant), sinó que esdevé un possible senyal de neurosi i de desequilibri mental.
Un economista, un filòleg i un metge han estat anomenats els filòsofs de la sospita. Els tres tenen en comú l’esforç per descobrir l’engany que hi ha darrera de les promeses dels ideals il·lustrats i que s’ha instaurat a la societat moderna i contemporània. L’herència de la il·lustració havia deixat la creença que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un Progrés constant. “Raó + Llibertat ? Progrés!” és fals!.
Quina és, doncs, la realitat existencial de l’ésser humà?
- Un “home alienat”, deshumanitzat, cosificat, convertit en una mercaderia pel sistema capitalista, segons Marx.
- Un “home de ramat”, submís, enganyat per falsos transcendentalismes, sense vida ni moral pròpia, segons Nietzsche.
- Un “home neuròtic”, reprimit, malalt, incapaç de trobar la felicitat, segons Freud.
Quina és la reacció de la humanitat i de la filosofia davant d’aquest frau (engany) tan escandalós? Una possible resposta es troba en les reflexions del filòsof Habermas: rebutjar les utopies i imposar la raó instrumental. Però, creus que l’ésser humà pot renunciar a construïr utopies? Quines funcions ténen les utopies? Per a què serveixen les utopies?
Més informació sobre la crisi dels valors il·lustrats a: http://www.castellnoudigital.com/recursos/doc/090311-unitat-12-40522.pps