Com s’ha de viure la vida humana? En què consisteix la bona vida?
No és una qüestió banal, ja que es tracta de la nostra vida, la de cadascú. La vida que se’ns ofereix la podem construir. L’hem de construir. I no ho podem fer de qualsevol manera, sinó de la millor manera possible ja que no tenim cap seguretat de tenir una segona oportunitat. “Fes el que vulguis”, seria un bon consell inicial, però és necessari,abans de res, saber viure i viure bé! El que han pensat d’altres i sobretot, els ideals de vida de l’antiguitat ens pot ajudar a formar el nostre punt de vista.
Concepcions ètiques sobre la bona vida en l’antiguitat:
a) S’assoleix a través del coneixement del bé que hi ha en el fons de l’ànima (ideal socràtic-platònic).
b) Consisteix en la felicitat perfecta que dóna l’activitat intel·lectual acompanyada de la virtut moral i certes condicions externes (ideal aristotèlic).
c) Consisteix a evitar el dolor i assolir el plaer en la serenitat de l’ànima (ideal epicuri).
d) És la vida virtuosa que consisteix en el domini d’un mateix, en el control dels desigs i en la independència de les coses externes (ideal estoic).
e) Consisteix en la calma espiritual que s’assoleix amb la suspensió del judici i l’acceptació de les lleis i els costums que imperen (ideal escèptic).
f) S’assoleix estimant Déu i el proïsme com a un mateix, i compartint els béns i les riqueses (ideal cristià primitiu).
L’ideal socràtic Sòcrates.
L’ideal aristotèlic Aristòtil.
L’ideal epicuri. Epicur.
L’ideal estoic. Estoïcisme.
L’ideal esceptic. Escepticisme.
L’ideal cristià primitiu. Cristianisme.
Més informació d’aquest explicació a:
http://www.castellnoudigital.com/recursos/doc/080908-unitat-08-8829.pps
Unitat 8. Ideals de vida i teories ètiques. Editorial Castellnou.