El pensament en el període hel·lenístic
Quina és la forma de vida digna de ser viscuda? Recordem que per Sòcrates i Plató una vida sense anàlisi ni reflexió ni coneixement no és digne de ser viscuda. En el període hel·lenístic hi ha dos ideals de vida centrals compartits per les diverses escoles: autarquia i ataràxia.
· Autarquia significa “bastar-se a sí mateix” i s’oposa tant a la dependència respecte als altres humans (dels qual hom no es pot fiar) com a la dependència tràgica respecte al destí o a l’inevitable (thyché). Per assolir-la cal conrear des d’una indiferència absoluta respecte al dolor, fins a la més total insensibilitat.
· Ataràxia vol dir “no pertorbació”, “serenitat” o “pau espiritual” que només s’aconsegueix amb la reducció de les necessitats i amb la renúncia, acompanyada sovint del silenci (aphasia).
Qui assoleix l’autarquia i realitza l’ataràxia viu amb plenitud i pot ser veritablement considerat “savi”: Cronològicament són filosofies hel.lenístiques estrictament i per ordre d’aparició en l’escena cultural les següents escoles:
- Els cínics (de fet, contemporanis de Plató, però amb projecció posterior).
- Pirró i l’escepticisme.
- Epicur i l’epicureisme.
- Els estoics.
www.castellnoudigital.com/recursos/doc/090311-unitat-04-40514.pps
CARACTERÍSTIQUES DE LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA (SEGLES IV-I aC)
1. En primer lloc el filòsof hel.lenístic té la clara consciència de ser un individu situat al marge (fóra de l’activitat pròpia de la polis). Hi ha un trencament molt clar entre vida quotidiana (considerada degradada i servil) i actitud filosòfica (que reivindica la seva dignitat moral). Mentre Sòcrates i els sofistes volien filosofar a partir del que passava a la ciutat, els filòsofs hel.lenístics trien la distància i la separació, no se senten membres actius ni de la política ni de l’activitat cultural de la polis.
2. A més, com s’ha dit, la filosofia hel.lenística no és per a tothom sinó per al savi, el nou model d’home superior, que se separa de la massa. El savi cerca –o expressa una raó universal, cosmopolita. L’home de cada dia, atrafegat al seu món petit, no pot ni imaginar-se el gaudi de la sàvia tria vital en un món purament groller.
3. Convé recordar que la filosofia hel.lenística, a més, no és tant un mode de pensar com una manera de viure que sovint s’expressa també en una manera de vestir – cas dels cínics– o de menjar –cas dels epicuris. Estranger a la polis i a les petites ambicions civils, el filòsof fa gala, fins quasi a extrems patètics, d’una certa llibertat de vida i d’una llibertat d’expressió que es reivindica com una capacitat de plantar cara retòricament al poder a canvi de la pobresa.
4. En la filosofia hel.lenística, la saviesa apareix, a més, com una forma d’autocontrol. Controlar la còlera, la ambició, les passions, l’interès per la possessió de les riqueses… és una forma vital de rebel·lió contra la impotència política pràctica.