Aristòtil critica la teoria de les idees del seu mestre. Si les idees són transcendents, com poden esdevenir la causa d’allò material?
A diferència de Plató, la filosofia d’Aristòtil mostra un gran interès per les ciències empíriques i un escàs interès per les ciències matemàtiques. Fixa’t en el fragment del quadre l’escola d’Atenes: Plató assenyala cap amunt, amb un gest on sembla recordar-nos que l’autèntica realitat, allò que és digne de ser estudiat és “el món immutable i perfecte” de les idees. En canvi, Aristòtil apunta cap avall, amb un gest oposat al seu mestre. Mentre que Plató centre el seu interès en l’abstracte i immutable món ideal, Aristòtil s’interessa només pel món sensible i palpable que ens envolta: la realitat empírica.
Un inconvenient que Aristòtil descobreix en la teoria ideal de Plató és que aquesta no aconsegueix explicar ni donar raó del que és més característic del món material i sensible: el moviment i el canvi. Com pot el món perfecte, incorruptible, immutable i etern, ser causa i explicació d’un món canviant, imperfecte, on tot és mortal i provisional?
Per a Aristòtil, postular l’existència d’un món ideal té mes inconvenients que avantatges alhora d’explicar la realitat. Per a Aristòtil, l’essència d’una cosa, la seva causa, no pot existir separada de la cosa mateixa. L’única realitat que és i existeix, és el que Aristòtil anomena realitat substancial. Per tant, no hi ha més que un món, el sensible. És per això que Aristòtil atorga a l’experiència i a la recollida de dades empíriques un destacat paper en el procés del coneixement. En aquest sentit, es diu que tota la seva filosofia recupera l’esperit científic dels primers filòsofs.