Hipàtia d’Alexandria
Alejandro Amenábar porta a les pantalles la figura Hypàtia d’Alexandria una dona astrònoma, matemàtica i filòsofa que va morir per no voler subjugar-se al cristianisme.
Hipàtia (Hypatia, filla de Teó), fou l’últim científic que va treballar a la Biblioteca d’Alexandria, destruida l’any 391 d.C. per ordre d’un arquebisbe fanàtic, Ciril (que després el van convertir en sant!). La mort d’aquesta astrònoma i cap de l’escola neoplatònica va marcar la fi de l’ensenyament del saber científic de l’època hel·lenística, no solament a Alexandria sinó a la resta de l’Imperi Romà.
La pel·lícula d’Alejandro Amenàbar retrata molt bé aquella època d’intolerància religiosa on l’Església cristiana va aconseguir debilitar l’interès per les ciències i eliminar el lliure pensament. Amb la victòria del cristianisme com a únic model de pensament, la història va anar entrant en l’obscurantisme i la uniformitat propia de l’edat mitjana.
Filmografia d’Alejandro Amenábar: Tesis (1996); Abre los ojos (1997); Los otros (2001); Mar adentro (2004); Àgora (2009).
Trailer de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?v=dYgwR7QCBZc
Hi ha un moment a la pel·lícula que, al meu entendre, és extraordinari. Quan Sinesi, antic deixeble d’Hipàtia i bisbe Cirene, li demana que es converteixi al cristianisme, ella li contesta que no pot perquè, com a filòsofa, té el deure de dubtar del que creu. Quina raó que té! Qui farà ús de l’anàlisi crític quan quan tothom estigui subjectat a l’autoritat dogmàtica?
Més informació a l’article del Diari de l’Escola i també, a l’article d’en Jacinto Anton a EL PAÍS (dv. 09-10-2009). Què diu la crítica d’aquesta pel·lícula? Per llegir l’opinió d’en Carlos Boyero, crític de cine, fes clic aquí.