Són compatibles la diversitat i la globalització?
Has estudiat que la cultura (en singular) constitueix un tret diferenciador de l’ésser humà respecte el regne animal. No obstant, hem de reconèixer que no hi ha una sola cultura, sinó moltes. Actualment, conviuen en el nostre planeta nombroses cultures: rural, urbana, oriental, musulmana, cristiana, llatina, anglo-saxona… Aquesta pluralitat es coneix amb el nom de diversitat cultural. Les grans ciutats contemporànies, com Nova York, Hong Kong, Roma Barcelona… són exemple de convivència d’ètnies diferents, de gent de procedència diversa i de grups minoritaris. Els fluxos migratoris han fet possible aquest fenomen. Però quan les persones es troben davant de formes de vida, creences, conductes i costums diferents de les seves, hi reaccionen de múltiples maneres.
Actituds davant la diversitat cultural:
A) Etnocentrisme. Actitud que tenen els qui jutgen i valoren la cultura d’altres grups des de criteris o creences de la pròpia cultura. Així, des de la seguretat que dóna el propi coneixement d’allò propi, menyspreen i critiquen els elements culturals diferents. Aquesta actitud, entre altres, és la base de fenòmens com l’imperialisme o la colonització del segle XIX, en que els països poderosos imposen la seva cultura als pobles sotmesos. Des del descobriment d’Amèrica (1492), la cultura occidental ha considerat que tenia el deure d’imposar la seva forma de vida a cultures considerades més primitives. El resultat històric de l’etnocentrisme ha estat la universalització de la cultura occidental.
B) El relativisme cultural. Aquesta posició considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té valor en ella mateixa, ja que tots els elements que la formen es comprenen i s’expliquen per mitjà d’una lògica interna que a l’observador extern li és difícil de captar.
Quins perills comporten aquestes actituds?
1r. El perill d’aquestes actituds és que pot generar posicions radicals: Per un costat, l’etnocentrisme pot desembocar en un racisme cultural o, si més no, en actituds xenòfobes. S’anomena racisme tota creença, prejudici o conducta que es basa en la consideració que hi ha unes races superiors a unes altres. El racisme es manifesta, sobretot, en qualsevol comportament que fomenti o permeti la marginació o l’aïllament d’un grup o persona en funció del seu grup ètnic. La xenofòbia és aquella actitud de rebuig i menyspreu envers el que és estranger, estrany o diferent. Sovint és una actitud emocional causada per la por a allò desconegut.
2n. Per un altre costat, el relativisme (tot és vàlid, si és cultural) permet justificar tradicions que des del punt de vista racional i, sobretot, moral, no tenen cap justificació. El risc o inconvenient del relativisme és que acostuma a servir com a excusa per a la passivitat i la inacció davant d’actes injustos i inhumans (no ho toquis, no t’hi fiquis, és la seva cultura!). Un exemple: hem de tolerar la pràctica de l’ablació?
Article de Rosa Montero sobre l’ablació:
“Progresa la barbarie: en Egipto ya no está prohibido mutilar niñas. Anualmente, y en todo el mundo, dos millones de pequeñas entre cuatro y doce años son sometidas a esta salvajada. Como saben, la “ablación”, o extirpación del clítoris, suele estar hecha por matarifes de barrio, sin anestesia ni asepsia de ningún tipo. Las infecciones i complicaciones posteriores, incluida la muerte, son comunes. El clítoris, sensibilísimo i lleno de terminaciones nerviosas (espanta pensar en la cuchilla), es el centro del placer sexual de las mujeres. Por eso las rebanan: para evitarles el gozo, para castrarlas.
En algunos países, además de cercenar sus carnes más vivas, infibulan a las niñas, esto es, cosen sus vaginas, dejando tan sólo una mínima rendija para que pase la orina; i luego, años después, el marido las abre a punta de cuchillo la noche de bodas. No creo que haya una imagen más elocuente y bestial de la patología extrema del sexismo. Y no se trata de la fantasía sádica de una vulgar revista pornográfica, sino de un hecho real y horripilante. En el mundo hay 120 millones de mujeres mutiladas.
Ahora en Egipto han dado un paso atrás en la lucha contra esta monstruosidad, i esto nos obliga moralmente a los demás a dar un paso adelante. No podemos permitir una práctica salvaje que consiste en torturar de modo sistemático a todas las niñas, dejándolas gravemente dañadas de por vida. Imaginen que el antiguo régimen surafricano hubiera instituido la costumbre de rebanar en vivo el pene de todos los niños negros: ¿qué no hubiera hecho la horrorizada comunidad mundial por impedirlo? Eso mismo tenemos que hacer ahora en la UE: tomar medidas económicas contra los países que, como Egipto, cultivan esta atrocidad. I reconocer como refugiada política a toda mujer que huya (por ella o por sus hijas) del suplicio”.
(Rosa Montero. El País, 01-07-97)
a) Després de llegir l’article de Rosa Montero, creus que l’ablació o la infibulació poden respectar-se apel·lant al relativisme cultural?
b) Quin és el criteri per acceptar o rebutjar les tradicions culturals?
c) Busca més exemples de costums, festes o tradicions inhumanes o salvatges que els seus defensors pretenguin conservar perquè pertanyen a la cultura tradicional.
d) Ara al revés: busca exemples en què l’etnocentrisme hagi estat la coartada per cometre abusos contra persones d’altres cultures.
El procés de globalització cultural
La globalització cultural: quins avantatges comporta? Quins inconvenients implica?.
Per començar, una reflexió d’una alumna de 1r de Batxillerat: http://www.infofilosofia.info/modules.php?name=News&file=article&sid=444
Al llarg de la història, l’aïllament i la manca de contacte entre els diferents grups que poblen la Terra han afavorit la diferenciació i la diversitat. Per que hi ha tanta diversitat cultural? Per la manca de contacte en que vivien els diversos pobles del món. Tanmateix, actualment, el gran abast i desenvolupament dels mitjans de comunicació està esborrant les distàncies i acabant amb l’aïllament. Per aquest motiu es diu que estem en un moment de globalització cultural sense precedents. El contacte, la comunicació i la proximitat entre els diversos pobles produeix un fenomen que ha estat anomenat contagi cultural. Així, l’assimilació de trets propis d’altres cultures (exemple, el Halloween el dia de la Castanyada) fa que les cultures humanes siguin més semblants cada vegada. La humanitat tendeix a una homogeneïtat cultural.
Si estàs d’acord en la idea que vivim un moment de contagi cultural sense precedents, indica:
a) De quina cultura o cultures ens contagiem?
b) Quins continguts són producte d’aquest contagi?
Si, en canvi, no hi estàs d’acord, indica:
c) Quina és la causa que, malgrat el gran contacte cultural, no es produeixi contagi entre les cultures?
d) Creus que el contagi provoca un enriquiment o un empobriment de la diversitat cultural?
Exposa els possibles avantatges del procés de globalització o universalització cultural.
El procés de globalització o universalització cultural pot tenir diversos avantatges. La substitució de trets culturals propis per una altres d’externs és un avenç si els nous són més eficaços en l’adaptació a l’entorn. Per exemple: la substitució d’envasos de plàstic per la caixa de cartró, o de les bosses de plàstic dels supermercats per les bosses de cartró, típicament americanes. La universalització d’aquests productes comporta un avantatge ja que són materials més fàcilment degradables i, per tant, més ecològics.
Molts autors creuen que caldria defensar i facilitar la globalització d’aquells trets culturals que han demostrat la seva eficàcia: l’organització democràtica de la societat, el respecte dels drets fonamentals de l’ésser humà o el principi polític de la igualtat d’oportunitats. Així, aquest trets mereixerien de convertir-se en trets universals, és adir, d’estendre’s a totes les cultures.
Creus que la globalització cultural comporta una pèrdua dels trets culturals propis?
El xoc entre la situació de diversitat cultural i la tendència actual a la globalització és un procés imparable. Al meu entendre, la universalització cultural no vol pas dir que les característiques pròpies de cada poble hagin de “des-aparèixer”; si fos així, ens veuríem privats d’una gran riquesa cultural. La globalització no hauria de ser ni una substitució d’uns trets culturals per uns altres ni un “empobriment” de l’oferta cultural; sinó tot el contrari, la globalització implica una incorporació de determinades idees o estils de vida, i això significa, un “enriquiment” per a totes les cultures. En aquest sentit, és aconsellable promoure i fomentar el diàleg inter-cultural (entre cultures) ja que ens pot ajudar a entendre millor el món i a nosaltres mateixos. La globalització no constitueix un retrocés sinó el reconeixement d’un fet enriquidor.