Els principis de la filosofia socràtica
L’objectiu de Sòcrates és orientar la vida dels atenesos en un moment d’enorme confusió política i històrica (donar un sentit a la vida humana).
Per un costat, la tradició conservadora i aristocràtica volia mantenir el seu “status” o poder social, un poder basat en la legitimació natural de la puresa de sang. Les famílies aristocràtiques d’Atenes volien mantenir i conservar el poder que se’ls estava escapant de les mans amb la instauració de la democràcia i per això reivindiquen el compliment exterior de les normes tradicionals.
Per un altre costat, les idees renovadores que escampaven els sofistes (igualtat democràtica, relativisme de la llei) ho capgiren tot i critiquen amb duresa a la religió i a les formes tradicionals (l’status quo). Més informació: Ambient social de la Sofística.
Sòcrates intenta buscar una altra via per donar sentit a la vida a partir d’una base moral:
- Sócrates estableix la prioritat de l’ànima sobre els aspectes materials de la vida L’ànima, per Sòcrates, significa el pensament o saber (no té un significat religiós). Aquesta és la gran revolució socràtica: el més important a la vida de l’home és “tenir cura de l’ànima” (és a dir, buscar la saviesa, el coneixement sota el domini harmònic de la raó; analitzar, ser conscient de quins són els valors interns que han de regir la vida pròpia).
- Sòcrates: l’inventor de l’ètica. Sòcrates és el creador de l’ètica per haver proclamat el recurs a la pròpia consciència (o crítica personal a tot allò que ens envolta). Ell mateix ens diu: “no és bò el que tothom diu, sinó el que està d’accord amb tu mateix”. El mètode socràtic es limita a ajudar a cadascú a fer la seva reflexió (la “maièutica”).
L’intel·lectualisme moral: qui pensa correctament, actua correctament. Quan una persona té coneixement s’adona que el millor és el bé i que el bé és l’únic que porta a la felicitat. Sòcrates creu que si coneixem el bé i les seves excel·lències ens veurem abocats a practicar-lo, ja que “la raó”(i no la passió) sempre empeny cap a la virtut: només aquell qui ignora que existeix el bé, pot fer el mal. Resum: Sòcrates i els Sofistes.