Nietzsche: Els valors lligats a la vida
Marx, Nietzsche i Freud han estat anomenats “els filòsofs de la sospita”. Els tres tenen en comú l’esforç per descobrir l’engany que s’ha instaurat a la societat moderna. L’herència de la Il·lustració havia deixat la creença que la Raó i la Llibertat donarien lloc a un Progrés constant tant en el camp del coneixement teòric i pràctic com en la millora de les condicions de vida. “Raó + Llibertat equival a Progrés!”, proclama el pensament il·lustrat del segle XVIII.
Els tres pensadors mantenen una actitud de sospita i denúncia davant de les promeses dels ideals de la Il·lustració: I si la història fos una lluita de classes? (Marx), I si Déu hagués mort? (Nietzsche), I si la raó fos l’origen del desequilibri mental? (Freud).
Marx desvetlla la ideologia (dominant) com a falsa consciència;
Nietzsche desemmascara els falsos valors de la moral judeo-cristiana;
Freud posa al descobert les disfresses de les pulsions inconscients.
Marx (1818–1883) posa de manifest que els ideals il·lustrats (llibertat, igualtat i fraternitat) s’esvaeixen en la societat industrial creixent. Descobreix que el “liberalisme burgès” i la llibertat que proclamen els il·lustrats, provoca “alienació” (pèrdua de sí mateix) en el treballador i, per tant, una pauperització o empobriment progressiu de la classe obrera. En el treball industrial, l’obrer no té cap possibilitat de desenvolupar lliurement la seva essència, sinó que es converteix en una “mercaderia”.
Freud (1856–1936) descobreix que la raó no és l’únic àmbit de la personalitat humana: darrera la consciència hi ha un dinamisme superior que exerceix pressions i influències sobre el que una persona pensa i fa: l’inconscient. Freud dubte de la capacitat de la raó humana per fundar racionalment i autònomament la seva pròpia existència: la raó (il·lustrada-empírica) no ens condueix necessàriament a la llibertat (això és el que creia el pensador il·lustrat I. Kant), sinó que esdevé un possible senyal de neurosi i de desequilibri mental.
Nietzsche (1844–1900) descobreix que darrera de la moral racional hi ha un “home de ramat” (desgraciat, digne de commiseració), un home feble, submís, que enganyat per falsos idealismes nega l’única cosa certa que té: la vida i les seves manifestacions. Tots els valors de la moral judeo-cristiana han nascut des del ressentiment contra la vida: l’home, segons Nietzsche, és “esclau” d’una moral que desprecia aquest món terrenal i busca el refugi i la comoditat de les veritats establertes.
En resum, els tres pensadors sospiten de les promeses dels ideals il·lustrats i arriben a una idèntica conclusió: el desconeixement de la autèntica realitat (la realitat econòmica, la realitat moral i la realitat psíquica) condueix a la desorientació existencial de l’ésser humà:
· Home alienat (deshumanitzat, cosificat) segons Marx,
· Home neuròtic (reprimit, malalt) segons Freud.
· Home de ramat (submís, esclau) segons Nietzsche,
A diferència d’altres autors com Plató i Kant, per a Nietzsche la pretensió de fonamentar la moral, és a dir, voler establir els fonaments en que es basen els valors i les normes morals, és un intent impossible ja que no existeix cap “fet” o fenomen que ens indiqui com hem de comportar-nos. Com diu Nietzsche en Més enllà del bé i del mal: “No hi ha fenòmens morals, sinó solament una interpretació moral dels fenòmens”. Segons Nietzsche, no hi ha cap fonament de la moral, ni Idea de Bé, ni raó, ni pietat, ni deure absolut, sinó que aquesta és una invenció humana, una determinada manera d’interpretar els fenòmens.
El pensament de Nietzsche denúncia i critica la moral judeo-cristiana (la moral occidental) que s’ha instal·lat a Europa fins a convertir-se en l’única existent i anihilant altres possibles perspectives. La moral judeo-cristiana és un engany inventat pels febles i decadents. Aquesta moral ha fabricat ideals i valors des d’una perspectiva negadora de la vida i els sentits, i els ha fet passar pels únics i els autèntics valors.
Més informació sobre la crisi dels valors il·lustrats a: http://www.castellnoudigital.com/recursos/doc/090311-unitat-12-40522.pps