Com s’ha creat l’ordre social? Com ens expliquem l’aparició de les primeres institucions i normes morals? La cultura, és veritablement un progrés o una repressió?
El pensament occidental no ha parat de remarcar la importància de la cultura en el procés evolutiu de la humanitat. Així, arribats al punt de l’Homo sapiens, en comptes d’evolució biològica, és a dir, processos de transformació i adaptació orgànica de l’espècie, trobem l’evolució sociocultural, és a dir, processos de canvi i adaptació social i cultural dels individus i els grups, que afecten els coneixements, les formes de vida i l’organització del humans. – Ed. Castellnou: Unitat 3. Orígen i evolució de l’ésser humà.
En resum, l’ésser humà és el resultat d’una doble evolució: la biològica i la cultural. L’evolució biològica, o bé, s’ha aturat, o bé, els canvis són inapreciables. En canvi, l’evolució sociocultural es posa de manifest cada dia en l’anomenat progrés de la ciència i la tècnica. La cultura ens ha fa humans i els humans hem fet la cultura. Sense els trets culturals que anem adquirint des de la infància, no podríem ni sabríem desenvolupar les nostres capacitats. Sense cultura, l’ésser humà és un ésser indefens i desprotegit. El progrés cultural ha permès, per un costat, que l’ésser humà sigui cada cop més culte, més lliure, més bo i més feliç, i per un altre costat, menys primitiu, menys salvatge, menys “animal” instintiu. Les avantatges que ha aportat l’anomenat “progrés” cultural, no només a la humanitat sinó també al propi ésser humà, han estat sempre enriquidores i molts satisfactòries.
Sigmund Freud: Una interpretació i crítica de la cultura
Aquesta visió positiva de la cultura contrasta amb la visió antropològica del metge vienès Sigmund Freud (1856 -1939). Per al creador de la Psicoanàlisi, cultura i felicitat són termes oposats. Aquest autor no comparteix la visió optimista del pensament il·lustrat. Així, lluny d’acceptar un hipotètic progrés perfeccionista particular de l’ésser humà i causa de les elevades produccions culturals, Freud interpreta la cultura com un reflex de la repressió i sublimació de les pulsions (energies inconscients) que, en no poder satisfer-se directament per imposició de les normes socials i culturals, trobem en el treball i en les manifestacions ben acceptades per la societat (l’art, la ciència, l’ educació, etc.) la seva expresió substitutòria (per bé que sempre insuficient).
Freud ens diu: “A l’ésser humà li és difícil de trobar la felicitat en la cultura“. Són tantes les obligacions que la nostra societat ens imposa que ens veiem obligats a abandonar els nostres desitjos més primaris i utilitzar la major part de les nostres energies psíquiques per a fer realitat les exigències socials. Per a Freud, els sacrificis que imposa la cultura del present als impulsos naturals de l’individu crea un estat de repressió cada cop més accentuat i que fa de la felicitat un ideal problemàtic: “No ens sentim còmodes en la civilització del present”, diu Freud.
El progrés ha convertit a l’ésser humà en un Déu de la tècnica, un Déu que ha construït molts objectes, però, que no el fan feliç. Per tant, la conjugació de la cultura occidental i la felicitat desitjada és un objectiu difícilment assolible, perquè mentre l’una exigeix repressió i culpabilitat, l’altre demana llibertat i plaer. I quan més avança la civilització menys possibilitats de felicitat ens van quedant.
El pensament de Freud ha posat de manifest els condicionaments ocults que determinen el comportament humà. El diagnòstic freudià és ben pessimista, es resumeix en aquestes tres sentències: 1r)“La felicitat no és pas un valor cultural”; 2n) “La repressió és la base de la cultura”. 3r) L’ésser humà és un ésser neuròtic (malalt, reprimit).
Per entendre la dimensió d’aquestes afirmacions és important llegir el resum elaborat pel professor Llorenç Vallmajor a FiloPòpis de l’obra “Totem i tabú” de S. Freud (Apartat 3 – Interpretació i crítica de la cultura):
“La cultura, de la mateixa manera que l’individu, reprimeix la sexualitat personal; ha imposat molts sacrificis a l’home, és per això que hi ha un malestar en la cultura. La cultura porta s substituir la satisfacció immediata dels impulsos per una satisfacció retardada; porta a substituir la llibertat i l’absència de repressió per seguretat. El progrés implica un preu molt alt: la nostra felicitat.”
Preguntes per a la reflexió:
- Comparteixes la interpretació que fa la psicoanàlisi sobre la “cultura”? Justifica la teva resposta
- Com t’expliques que un metge arribi a formular una “teoria” sobre la cultura? En que es fonamenta? Hi ha relació entre les investigacions sobre la histèria i aquesta teoria?
- Com interpreta la religió la psicoanàlisi de S. Freud?
- I sobre l’orígen de l’ordre moral? Comparteixen les conclusions que s’extreuen de l’orígen de la moral social a l’obra Totem i tabú?
- Reflexió personal: Creus que la cultura limita els nostres instints i imposa una repressió a les nostres primitives tendències agressives?