No existeix tirania pitjor que l’exercida a l’ombra de les lleis i amb aparença de justícia. Montesquieu

Violències, de Manuel Castells
Article d’opinió – La Vanguardia – Dissabte, 2 de maig de 2015

Es veia venir. Després d’una sèrie de morts injustificades de ciutadans negres a mans de la policia en múlti­ples punts dels Estats Units era només qüestió de temps que les manifesta­­cions, enrabiades però pacífiques, es tornessin violentes. Com la que fa exactament 23 anys va incendiar Los Angeles després de l’absolució dels policies que van apallissar Rodney King. (Veure: revolta racial de Los Ángeles de 1992). O el silenci administratiu després de la mort (o assassinat?) de Michael Brown a l’agost de 2014 a la ciutat de Ferguson. O com les explosions d’indignació que van sacsejar tot el ­país, i particularment Baltimore, després de l’assassinat de Martin Luter King l’any 1968.

Quan la indignació no troba resposta més enllà de les comissions d’investigació que dilueixen la responsabilitat en el temps o judicis que acaben en l’exculpació dels acusats, la sang bull, sobretot la sang jove.

Continua llegint →

La projecció del documental “Ciutat morta” el dissabte 17/01/2015 a TV3 ha generat un enrenou mediàtic i ha posat de manifest la corrupció de les nostres institucions i, alhora, la feblesa del ciutadà davant dels qui exerceixen el poder. Forces de l’ordre, abús de poder? Mitjans de comunicació, altavéus del poder? Com ens vénen la moto? [veure: “Desmontaje 4F“: 6 anys de corrupció i tortures; Data de càrrega del vídeo a YouTube: 31/01/2012]

Històries després de la pel·lícula del 4F. Les víctimes: el policia ferit i entre els condemnats, Patrícia Heras, la poeta difunta. Com pot ser que jo no conegués aquesta història que va passar una nit de 2006 a Barcelona?

Continua llegint →

Una pel·lícula sobre l’egoisme i l’ambició sense límits del polític

Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa; Premi al mejor guió al Festival de Canes

Títol original: Leviafan Direcció: Andrei Zvyagintsev Guió: Oleg Negin, Andrey Zvyagintsev Any: 2014 Gènere: Drama social Durada: 141 min País: Rússia Fotografia: Mikhail Krichman Interpretació: Vladimir Vdovichenkov, Elena Lyadova, Aleksey Serebryakov, Anna Ukolova, Roman Madyanov, Lesya Kudryashova Estrena a Espanya: 1/1/2015

SINOPSI: Kolia viu en un poblet a la vora del mar de Barents, al nord de Rússia. Té un taller de mecànica al costat de casa, on viu amb la seva jove esposa i el seu fill, fruit d’una relació anterior. L’alcalde del poble està decidit a apropiar-se de la casa i del taller de Kolia sigui com sigui. Primer intenta comprar el terreny, però Kolia no està disposat a vendre. Continua llegint →

La reforma laboral segons el “Polònia” – 01/03/2012.

[youtube]http://youtu.be/WfGMYdalClU[/youtube]
De l’homo sapiens a l’homo destructor.  “Man”, és un vídeo d’animació del il·lustrador anglès Steve Cutts on s’explica sense paraules la relació de l’ésser humà amb la naturalesa i el seu menyspreu per la vida.

Prepotència, avarícia, inconsciència narcisista i també barbàrie. “Man” no és un vídeo divertit, és un cop de puny directe a l’orgull antropocèntric i a la nostra complacència com a espècie que no només destrueix tot el que toca sinó que també s’autodestrueix. ¿Ens espera el mateix final que les espècies que matem amb tanta facilitat?

La pel·lícula de Margarethe von Trotta sobre la filósofa alemana ha despertat una nova onada de crítiques contra el seu llibre ‘Eichmann a Jerusalén’

Títol: “Hannah Arent”, un film de Margarethe von Trotta. País: Alemania. Duració: 113 min. Gènere: Biopic. Interpretació: Barbara Sukowa.

Argument: Hannah Arendt, filòsofa, pensadora i periodista, jueva i exiliada als EE.UU., es enviada a Jerusalem pel diari The New Yorker a cobrir el judici del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, que és es jutjat i condemnat a mort. Durant quatre anys, Hannah treballa, marcada per la controvèrsia i el malentès, escrivint un llibre titulat “Eichmann a Jerusalem. Informe sobre la banalització del mal”, el qual provoca immediatament un escàndol internacional.

Activitats didàctiques de la pel·lícula:

Pàgines: 1 2

Violència de gènere

 Activitat 1:

Dos Videos d’Amnistia Internacional:

a) La discriminació genera violència

http://www.youtube.com/watch?v=nRXJ7TA5E9c&feature=share&list=PLE95C5D217D1C8B53

 b) El maltrato a la mujer se hereda

 http://youtu.be/Y60uIvqkwtg

Busca un vídeo similar a aquest (durada màxima 2 min.) on es faci una denúncia als maltractaments, discriminació o a la violència de gènere. Enganya la seva adreça per visualitzar-lo

Malala Yousafzai, la lluita per al dret a l’educació

Amb només 16 anys s’ha convertit en una activista coneguda en contra de l’integrisme a la vall del riu Swat (Paquistan). Els talibans li van robar la infància a cops de fusell. Un atemptat va estar a punt de segar la seva vida. No té por. No actua per ressentiment. Aquesta és la seva història! Entrevista (“Hay que morir alguna vez en la vida”) de Rosa Montero a El País Semanal, 13/10/2013).   El maig de 2013 fou guardonada amb el Premi Internacional Catalunya «per la seva determinació i el seu coratge en la defensa dels drets humans».  Materials per a l’alumnat: MAT AL MALALA.doc  Més notícies a: Noticias sobre Malala Yousafzai | EL PAÍS

Pel·lícula “The Spirit of ’45” de Ken Loach

Documental que gira al voltant de l’any 1945, quan el Regne Unit, un cop finalitzada la II Guerra Mundial, va iniciar la construcció del welfare state (Estat del Benestar). Ken Loach analitza l’esperit del nou socialisme que va marcar l’era i reflexiona sobre què ha passat avui amb aquests ideals. El film es converteix en una classe magistral per comprendre la crisi actual del model social europeu. Avui, l’esperit que domina la política és contrari a aquell “esperit del 45“. Però, cap a on va Europa? Es pot afirmar que un fantasma travessa aviu Europa: el fantasma de la privatització.

Article: La privatització és un robatori (Fernando Álvarez Uria – El Pais Opinió 04/05/2002)

“La difusión del fútbol en el mundo es el resultado de una maniobra imperialista para mantener en la edad infantil a los pueblos oprimidos”

Eduardo H. Galeano (1940, Montevideo, Uruguay) realitza en aquest llibre una de les reflexions més brillants sobre el món del fútbol:
El fútbol a sol y sombra y otros escritos.
© Eduardo Galeano Siglo XXI Editores, Editorial Catálogos, Buenos. Aires, 1995. Aquí.

¿El opio de los pueblos?
¿En qué se parece el fútbol a Dios?. En la devoción que le tienen muchos creyentes y en la desconfianza que el tienen muchos intelectuales.

Continua llegint →

La llista de Schindler

Argument: Pel·lícula basada en fets reals. Oskar Schindler és un empresari alemany, afiliat al Partit Nazi que, després de la invasió de Polònia, durant la Segona Guerra Mundial, arriba a un acord econòmic amb el director d’un camp de treballs forçats per a usar en la seva fàbrica treballadors jueus (sense salari i en condicions d’esclavitud). A poc a poc va prenent consciència del procés de genocidi dels jueus per part dels nazis i canvia d’actitud. Una pel·lícula que intenta exposar amb tota la cruesa l’Holocaust i com algunes persones van intentar impedir-lo.
Any: 1993 – Durada: 187′  – Direcció: Steven Spielberg. – País: EUA.  – Edat: A partir de 13 anys.

Temes: Holocaust, esclavitud, racisme, crims contra la humanitat, principis ètics universals.
Suggeriments didàctics
Articles de la Declaració que es poden treballar: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 18, 23
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:
a) Com es va poder arribar a la barbàrie de l’Holocaust?
b) Què creus que podem fer per tal que no torni a passar?
c) Què penses del fet que hi hagi persones que afirmen que l’Holocaust no va passar mai, que és un invent dels vencedors de la Segona Guerra Mundial?

Treball (PDF) del cine a la història:
http://gaztetxingu.weebly.com/uploads/1/8/6/6/1866329/lista_schindler._del_cine_a_la_historia.pdf
Continua llegint →

El mètode científic es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Trobaràs tot el contingut a: LA CIÈNCIA I EL SEU MÈTODE – McGraw-Hill

En general, totes les disciplines científiques empíriques segueixen aquests passos per arribar a coneixements vàlids:

Observació: examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura. Aplicar atentament els sentits a un objecte o a un fenomen, per estudiar-lo tal i com es presenta a la realitat. Consisteix en la mesura de fets observables. A partir d’aquesta observació podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu.

Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l’observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat. Continua llegint →

Per què dones i homes ens comportem de manera diferent? Té una raó biològica o és purament cultural? Aquestes són les preguntes que intenta respondre, d’una manera amena i divulgativa, una sèrie documental de TV3, que consta d’11 episodis de 40 minuts. “Sexes en guerra” es va estrenar al setembre de 2009, però qui tingui curiositat per saber de quin sexe és el seu cervell pot posar-se a prova amb el test que trobarà al web del programa.

Cada capítol parteix d’un tòpic, que es contrasta amb les explicacions científiques i la participació de vuit voluntaris, que “fan proves per veure quines són les reaccions amb la finalitat que els experts les puguin avaluar”. Anar a: Vídeos
En alguns casos s’ha recorregut a la càmera oculta perquè, com explica la presentadora, Tatiana Sisquella, “és molt interessant veure com ens comportem els homes i les dones quan pensem que no ens estan observant“. Continua llegint →

TV3 – Polònia – El rei d’Espanya crema les seves fotos

The Edukators és una pel·lícula dirigida per l’austríac Hans Weingartner i estrenada l’any 2005 que explica la història de tres joves anti-sistema que somien transformar els valors del món.

Los edukadores diàleg3

Després de la caiguda del mur de Berlín (1989), l’esquerra política ha viscut en una crisi permanent tant a nivell teòric com a pràctic. Si al maig del 68 encara era possible l’esperança respecte a la transformació de la societat neoliberal, avui dia l’actitud generalitzada és d’un pessimisme profund: les coses són com són i no és possible canviar res.

I tu que penses? Creus que és possible canviar el sistema? Existeix alguna alternativa a la dictadura del proletariat o al neoliberalisme suïcida? Són les democràcies occidentals una màscara per a disfressar la dictadura del mercat? De quina manera creus que es pot donar una alternativa al sistema?

Frases y diàlegs del film “Los Edukadores”

-¿Qué te parece? ¿Cuántas personas ahí abajo crees que piensan en una revolución?

-En este momento no muchas, a las once menos cuarto están viendo la tele.

Continua llegint →

Bruno Bettelheim (1903 – 1990) és autor del llibre The Uses of Enchantment. The Meaning and Importance of Fairy Tales, [Psicoanàlisi de los cuentos de Hadas] publicat per primera vegada l’any 1976. A través d’aquest llibre explica la importància dels contes de fades en la vida dels nens i tradueix els seus continguts simbòlics.

Víctor Montoya, escriptor, periodista i pedagog bolivià ens ofereix una síntesi:

Els contes populars són aliments per a l’ànima del nen, estimulen la seva fantasia i compleixen una funció terapèutica; primer, perquè reflecteixen les seves experiències, pensaments i sentiments; i, segon, perquè li ajuden a superar els seus lligams emocionals per mitjà d’un llenguatge simbòlic, posant l’accent en totes les etapes -períodes o fases- per les quals travessa al llarg de la seva infància.

Quan el nen llegeix o escolta un conte popular, posa en joc el poder de la seva fantasia i, en el millor dels casos, aconsegueix reconèixer-se a si mateix en el personatge central, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, en virtut que el tema dels contes li permeten treballar amb els conflictes del seu fur intern. El psicoanalista Bruno *Bettelheim ha manifestat que en el camp de la literatura infantil no existeix una altra cosa més enriquidora que els vells contes populars, no només per la seva forma literària i la seva bellesa estètica, sinó també perquè són comprensibles per al nen, cosa que cap altra forma d’art és capaç d’aconseguir. *Bettelheim, en la seva Psicoanàlisi dels contes de fades, afirma que: “A través dels segles (si no mil·lennis), en ser repetits una vegada i una altra, els contes s’han anat refinant i han arribat a transmetre, al mateix temps, sentits evidents i ocults; han arribat a dirigir-se simultàniament a tots els nivells de la personalitat humana i a expressar-se d’una manera que aconsegueix la ment no educada del nen, així com la de l’adult sofisticat. Aplicant el model psicoanalític de personalitat humana, els contes aporten importants missatges al conscient, *preconscient i inconscient, sigui el que sigui el nivell de funcionament de cadascun en aquell instant. Continua llegint →

Com s’ha creat l’ordre social? Com ens expliquem l’aparició de les primeres institucions i normes morals? La cultura, és veritablement un progrés o una repressió?

El pensament occidental no ha parat de remarcar la importància de la cultura en el procés evolutiu de la humanitat. Així, arribats al punt de l’Homo sapiens, en comptes d’evolució biològica, és a dir, processos de transformació i adaptació orgànica de l’espècie, trobem l’evolució sociocultural, és a dir, processos de canvi i adaptació social i cultural dels individus i els grups, que afecten els coneixements, les formes de vida i l’organització del humans. – Ed. Castellnou: Unitat 3. Orígen i evolució de l’ésser humà.

En resum, l’ésser humà és el resultat d’una doble evolució: la biològica i la cultural. L’evolució biològica, o bé, s’ha aturat, o bé, els canvis són inapreciables. En canvi, l’evolució sociocultural es posa de manifest cada dia en l’anomenat progrés de la ciència i la tècnica. La cultura ens ha fa humans i els humans hem fet la cultura. Sense els trets culturals que anem adquirint des de la infància, no podríem ni sabríem desenvolupar les nostres capacitats. Sense cultura, l’ésser humà és un ésser indefens i desprotegit. El progrés cultural ha permès, per un costat, que l’ésser humà sigui cada cop més culte, més lliure, més bo i més feliç, i per un altre costat, menys primitiu, menys salvatge, menys “animal” instintiu. Les avantatges que ha aportat l’anomenat “progrés” cultural, no només a la humanitat sinó també al propi ésser humà, han estat sempre enriquidores i molts satisfactòries. Continua llegint →

Són compatibles la diversitat i la globalització?

Has estudiat que la cultura (en singular) constitueix un tret diferenciador de l’ésser humà respecte el regne animal. No obstant, hem de reconèixer que no hi ha una sola cultura, sinó moltes. Actualment, conviuen en el nostre planeta nombroses cultures: rural, urbana, oriental, musulmana, cristiana, llatina, anglo-saxona… Aquesta pluralitat es coneix amb el nom de diversitat cultural. Les grans ciutats contemporànies, com Nova York, Hong Kong, Roma Barcelona… són exemple de convivència d’ètnies diferents, de gent de procedència diversa i de grups minoritaris. Els fluxos migratoris han fet possible aquest fenomen. Però quan les persones es troben davant de formes de vida, creences, conductes i costums diferents de les seves, hi reaccionen de múltiples maneres.

Actituds  davant la diversitat cultural:

A) Etnocentrisme.  Actitud que tenen els qui jutgen i valoren la cultura d’altres grups des de criteris o creences de la pròpia cultura. Així, des de la seguretat que dóna el propi coneixement d’allò propi, menyspreen i critiquen els elements culturals diferents. Aquesta actitud, entre altres, és la base de fenòmens com l’imperialisme o la colonització del segle XIX, en que els països poderosos imposen la seva cultura als pobles sotmesos. Des del descobriment d’Amèrica (1492), la cultura occidental ha considerat que tenia el deure d’imposar la seva forma de vida a cultures considerades més primitives. El resultat històric de l’etnocentrisme ha estat la universalització de la cultura occidental.

B) El relativisme cultural.  Aquesta posició considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té valor en ella mateixa, ja que tots els elements que la formen es comprenen i s’expliquen per mitjà d’una lògica interna que a l’observador extern li és difícil de captar. Continua llegint →

El regal de Darwin: implicacions de la teoria evolucionista

A partir de la publicació l’any 1859 de L’origen de les espècies de Charles Darwin (1809-1882), es va generalitzar la idea d’evolució. L’obra de Darwin es va centrar en l’evolució biològica, després de Darwin, l’evolució es va aplicar en pluralitat d’àmbits: evolució del món físic (Charles Lyell), evolució del món social (Herbert Spencer), evolució del desenvolupament psíquic ( Piaget). El procés evolutiu no quedava restringit a la biologia.

La teoria de l’evolució també va modificar la concepció de l’ésser humà. Abans de Darwin, l’ésser humà ocupava un espai privilegiat en la naturalesa, es creia que era el rei i amo de tot el que existia, que tenia dret a tot i sobre tot el que hi havia al seu voltant. Tot els éssers vius que existien, o bé eren inferiors a ell, o bé estaven al seu servei. A partir de Darwin, l’ésser humà no és vist com un ésser antagònic a la resta d’éssers vius, sinó com un ésser que acaba d’arribar o aparèixer comparant-se amb la resta d’animals i que la seva aparició és resultat de l’atzar (variacions en els individus) i la necessitat (modificacions en el medi). L’ésser humà està fet de la mateixa matèria que els altres animals: de cèl·lules. Això l’obliga a renunciar a l’antic orgull “antropocentrista”: ja no pot seguir pensant que tot ha estat creat o fet per a ell i per a què ell en gaudeixi, i que només ell té “drets”. Al contrari, ha de compartir el món amb les plantes i els animals i reconèixer que ells també tenen els seus “drets”. La conservació i el respecte per la biodiversitat esdevindrà un deure moral de l’espècie humana.

Material per treballar el tema: Evolució i hominització. Continua llegint →

Les crítiques al cas de Troy Davis a Georgia (EEUU) poden fer canviar l’opinió d’aquells qui defensen la pena capital (o pena de mort) ja que hi havia sospites de poca imparcilalitat en el seu judici.  El passat dijous 22 de setembre de 2011 ha estat executat malgrat els evidents dubtes sobre la seva culpabilitat.

La pena de mort és la negació més extrema dels drets humans. Consisteix en l’homicidi premeditat a sang freda d’un ésser humà a mans de l’Estat i en nom de la justícia. Viola el dret a la vida (Art. 3) que proclama la Declaració Universal de Drets Humans (D.U.D.H.)

La pena de mort és discriminatòria i sovint s’utilitza de forma desproporcionada contra els econòmicament desafavorits, les minories i els membres de comunitats racials, ètniques i religioses. S’imposa i s’executa arbitràriament.

  “La pena de mort representa el triomf de la venjança sobre la justícia i viola el primer dret humà: el dret a la vida. La pena capital mai ha dissuadit el crim i constitueix un acte de tortura, cruel i degradant”. Declaració del Primer Congrés Mundial contra la Pena de Mort (Strasburg, França. Juliol, 2011). Continua llegint →

Els principis de la filosofia socràtica

L’objectiu de Sòcrates és orientar la vida dels atenesos en un moment d’enorme confusió política i històrica (donar un sentit a la vida humana).

Per un costat, la tradició conservadora i aristocràtica volia mantenir el seu “status” o poder social, un poder basat en la legitimació natural de la puresa de sang. Les famílies aristocràtiques d’Atenes volien mantenir i conservar el poder que se’ls estava escapant de les mans amb la instauració de la democràcia i per això reivindiquen el compliment exterior de les normes tradicionals.

Per un altre costat, les idees renovadores que escampaven els sofistes (igualtat democràtica, relativisme de la llei) ho capgiren tot i critiquen amb duresa a la religió i a les formes tradicionals (l’status quo).  Més informació: Ambient social de la Sofística.

  Continua llegint →

Article de l’Albert Sánchez Piñol al “Diari Ara” publicat el dissabte dia 12/03/2011. Un article interessant sobre els objectius de les ONG, és obligat invertir 5 minutets a llegir-lo.

Bé, hi podeu estar o no d’acord, però és un dels articles que fa pensar i molt…

“Mai tanta gent, amb tan bones intencions, havia dedicat tantes energies a una causa tan inútil”. Així comença el llibre de l’antropòleg Gustau Nerín Blanc bo busca negre pobre , un cop de destral contra aquesta impostura que anomenem “cooperació per al desenvolupament”. Al principi les ONG van aparèixer com una de les expressions més dignes i generoses de la democràcia occidental. La funció d’organitzacions com Amnistia Internacional o Greenpeace era assenyalar els governs amb un dit acusador i dir-los “Tu tortures” o “Tu contamines”. Així s’obligava els governs a rectificar i reparar el mal causat. Però als anys 80 van aparèixer les ONG dedicades a desenvolupar països, ja saben què vull dir, tots aquests “sense fronteres”, fossin metges, enginyers o pallassos. (¿De debò algú pot ser tan papanates per creure que els nens d’Àfrica necessiten pallassos catalans per riure?) A diferència de les ONG tradicionals, la nova fornada invertia el principi: ara ja no s’exigia al poder que solucionés el problema, sinó que les ONG s’oferien a resoldre’l. “Dóna’m diners -diuen a l’Estat- i jo arreglaré els mals del món, sigui la fam, la malària, la pobresa o la tristesa”. Continua llegint →

La violació dels Drets humans és freqüent, no solament a països llunyans, sinó que n’hi ha molt a prop nostre. El mini vídeo fa referència a la violència de gènere, la qual s’inicia des de llar. L’home que parla té una relació estreta amb la víctima, es tracta del seu marit.

Projecte educatiu “Fem una llei”

Veure: DECRET 279/2006 ; DECRET 221/2000

Aquest any, el tema escollit pels Serveis Educatius del Parlament de Catalunya per treballar els valors democràtics ha estat un tema molt proper a la realitat diària dels centres docents: els deures i els drets dels alumnes en l’ensenyament no-universitari. En aquest projecte (veure l’enllaç “Fem una llei“), els alumnes han de simular la tasca feta pels diputats i les diputades a les comissions i a les sessions plenàries del Parlament català, a partir del simulacre d’elaboració d’una llei parlamentària.

Els alumnes de 4t d’ESO A i i 4t d’ESO B de l’IES Guinovarda de PIERA hauran de fixar la seva posició i redactar una proposta de llei sobre els deures i els drets del alumnes que permeti regular la convivència en els centres educatius no-universitaris. Continua llegint →