Cicle Superior: Alumnes de Cinquè i Sisè curs d’Educació Primària
I Jocs Florals Escolars de Catalunya: Lliurament dels treballs de la Primera Fase dels centres del Servei Educatiu del Vallès Occidental III i IV ( localitats de Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès).
Per a trametre el treball, ompliu el camp de comentaris de la part inferior d’aquesta pàgina indicant el pseudònim i enganxeu el text amb el que participeu.
Cada centre només pot presentar una composició per cada categoria. L’extensió i format del text els podeu llegir a les Bases de la convocatòria.
Recordeu:
1.- Per a garantir l’anonimat dels treballs: no s’han d’omplir els camps del nom , correu ni el lloc web.
Només s’ha d’omplir el camp comentari identificant el treball amb el pseudònim i a continuació el text de la composició literària.
Si teniu alguna dificultat contacteu amb el vostre centre de recursos ( crp-rubi@xtec.cat )
Spring feelings
Un pensament
Potser només ets un pensament
que dorm dins la meva ment,
La teva veu fa ressonança
i l’amor i el valor fan balança,
La felicitat es dóna quan entre els teus pensaments,
només estic jo a la teva ment.
El que sento per tu no és adicció,
és tendresa i amor,
com un sol abrasador,
t’estima amb molta passió.
T’estimo,
sense condicions,
sense raons,
sense paraules buides,
ni expressions complicades.
No entendria la vida,
em faltaria aire
sense el teu riure
És inoportú
que no estigui pensant en tu.
PERDUTS AL TRIANGLE DE LES BERMUDES
Hola sóc la Laia. Tinc 20 anys. Em dedico a investigar fenòmens paranormals .
Fa cinc anys vaig anar a navegar pel Triangle de les Bermudes amb els meus companys: en Pau, el Miquel, la Xènia, l’ Ignasi, i jo, és clar!
Estàvem navegant quan de sobte el radar va deixar de funcionar, les aigües van començar a fer remolins i ens vam enfonsar. Sort que portàvem vestits de submarinistes! Aleshores vam trobar una illa enfonsada i vam decidir anar a investigar. Allà dins hi havia cases de luxe, tresors, i monedes més antigues que el meu rebesavi!
Vam veure la silueta d’una moneda gegant! Dins de la silueta, hi havia una caixa amb una carta que deia:
“Si la moneda voleu trobar molt us haureu d’esforçar!
Per trampes haureu de passar que fins i tot us poden matar.
Però primer heu de trobar una teulada quadrada.”
Tots ens vam quedar paralitzats. Ara ningú volia anar allà, però el Pau, el més valent va dir:
-Va, anem-hi. Si morim serà per una cosa important.
El Miquel el més “cagueta” va dir:
-Jo no vull morir, sóc massa jove!
I jo li vaig respondre:
-Això deu ser súper interessant! Però ara, a dormir!
Aleshores alguns es van posar a protestar.
Després l’Ignasi va dir:
-Fem cas a la Laia i anem a dormir a l’illa que hi ha en terra ferma.
Tots vam anar a la nostra tenda i ens vam adormir. L’endemà ens vam despertar molt aviat, menys la Xènia que és la més dormilega. Estava roncant molt!
La vam despertar i es va posar histèrica. La vam tranquil•litzar i vam anar per feina, primer havíem d’esbrinar on hi havia la primera part de la moneda. Ens vam posar a rumiar mentre ens ficàvem els vestits de submarinistes.
Totes les cases tenien el sostre rodó!!!! Però la Xènia va dir:
-Mireu si voleu una teuladeta quadreta allà en teniu una de ben maqueta. I deixeu-me ja en pau! – va dir ella-
L’ Ignasi va dir:
-Ni parlar-ne, tu vens amb nosaltres!
Vam anar cap aquella casa i allà hi havia la primera part de la moneda! Tots vam anar a buscar-la, però el Miquel va trepitjar la pedra equivocada i la casa va començar a tremolar, les parets es van trencar i van sortir serps del sòl. Hi havia una mena de tobogan que semblava la sortida, així que ens vam tirar. Vam acabar en una cova. Allà dins hi havia la mateixa capseta amb una altra carta que deia :
“Molt bé, heu trobat la primera part de la moneda. Només us falta un tros. Si el tros voleu trobar, dins un vaixell us haureu de posar. Té deu finestres, dos timons i una espasa gravada a l’ exterior”
Sense pensar-s’ho, tots començarem a buscar un vaixell. Fins que el vam trobar!.
I jo vaig dir:
Aquí, anem a veure si és aquest.
El Pau va comptar:
– 1,2,3,4,5…10 finestres!
El Miquel va cridar:
– Dos timons!
La Xènia i jo vam veure l’espasa gravada a l’exterior i a l’hora vam dir:
– És aquest!!! Anem a veure on està l’altre part de la moneda.
La Xènia va entrar amb molta cura i va veure que hi havia morenes dormint. Va agafar la moneda i va fugir nedant, però una de les morenes es despertà i tothom, cames ajudeu-me! La morena ens perseguia però per sort vam arribar a la silueta de la moneda, deixant la morena enrere. En Pau i jo vam unir les dues peces i les col•locàrem a la silueta. De sobte la rodona es va alçar i va sortir el tresor, que vam agafar, i vam tornar a casa amb el vaixell, que vam poder reparar fàcilment. Vam portar el tresor al museu i ens van donar una gran recompensa. I per això som coneguts com:
El club del tresor!!!
L’àvia
La meva àvia
Cuina de meravella
L’escudella i la vedella.
La seva veïna li té ràbia,
Però ella com és molt sàvia,
L’ha convidat a fer juntes
L’escudella i la vedella.
S’ho han menjat tot,
Han fet un cafetó
I s’han donat un petó.
Ara són molt amigues
I fan pastissos de figues.
Davidenko
PSEUDÒNIM: MAYBE
LA FESTA MAJOR
La festa major ja ha arribat
I l’avorriment s’ha acabat.
Gegants, dimonis i capsigranys
Ens han donat una arribada molt gran.
La cuca corrent pels carrers
al darrere de tota la gent.
Els dimonis ens han deixat bocabadats
amb la seva entrada tant triomfal.
Els gegants,com sempre tan grans,
acompanyats dels nostres capsigranys.
Tothom molt bé s’ho està passant
Però ja és hora de sopar.
A la plaça fan el ball
on tothom està al•lucinant:
Veient tanta gent ballar
és un ambient molt animat.
A les quatre del matí
tothom al darrere del tractor,
amb la música ballant
és tot molt emocionant.
Al matí hi ha moltes activitats:
sardanes, castellers, tabalers…
Les bitlles amb un soroll estrident
una a una van caient.
Arriba la cursa dels lents
on tothom esta preparat
La sortida ja han donat ara
es tracta de ser l’últim en arribar.
Els nens fan pintada de carrers.
Amb pintures i pinzells
ho deixen tot ben decoradet.
Els teatres al carrer
són molt emocionants
Pallassos, ballarines i mags
ho fan tot més animat.
Amb un gran coet
la cursa ja ha començat.
Petits i grans
ben cansats, han acabat.
Avis i àvies ben mudats
Al casal estan situats
Un, dos, tres! el director
Dóna el concert per obert.
L’últim dia ha arribat
Amb un gran ball i un bon sopar
La festa major ha acabat.
El Somniador
UN TOMB PER L’INFERN
Ahir, quan estàvem sopant, vaig explicar als meus pares quin era el somni que aquests dies em voltava pel cap. Els vaig dir que consisteix en anar a veure com és l’ infern… Quan ho van sentir, van posa una cara de “aquest nen li passa alguna cosa grossa”. Van mirar-se, van riure i em van preguntar si de debò em trobava bé.
Jo vaig quedar sorprès i els vaig contestar: “només és un somni; igual que els vostres”, per a mi, si un somni és possible, no és un somni de veritat.
Tot seguit me’n vaig anar a dormir molt disgustat ZzZz!!
Avui quan m’he aixecat els meus pares em miraven diferent, jo també me’ls he quedat mirant i els he preguntat: “Perquè em mireu així?
M’han explicat que no era normal que un nen de la meva edat volgués visitar el infern. Jo m’he preguntat perquè ho pensaven així ?
Havent esmorzat, he agafat la motxilla i he començat a caminar cap l’escola amb un posat pensatiu…
Quan hi he arribat, m’he trobat el Santi i li he dit el que m’estava passant pel cap, i quan he acabat de fer-ho, m’ ha dit que a ell també li agradaria molt venir amb mi a veure com era aquell terrible lloc.
M’he quedat bocabadat!!! No m’esperava res una resposta així després de la dels pares. Per això li he donat les gracies per pensar igual que jo.
Bé, som a la tarda i ja ha acabat el col•legi per avui!! No he volgut explicar res als pares i he restat callat tota l’estona. Per sopar avui tocava verdura, ufff! no m’ agrada gens, però he decidit menjar-me-la encara que me n’he posat molt poqueta.
Més tard, estava fent els deures quan de sobte, es veu que m’he adormit i ha estat llavors que ha passat quelcom al•lucinant.
Sóc a l’infern!!!, he començat a cridar, però semblava que ningú m’escoltés.
De cop he vist que es movia alguna cosa i del fons, de la part més fosca, m’he adonat que venia, cap on era jo, un nen ros, gran, fort… que em resultava familiar. Quan l’he tingut més a prop he vist que era el Santi.
De veritat que no m’ho esperava!! De seguida hem començat a parlar mentre fèiem un tomb.. Tot era al•lucinant. Només veiem que foc i més foc per tot arreu… Però quan ens hem espantat de debò ha estat quan hem vist una mena d’homenots amb arcs i fletxes, llances i moltes més armes semblants, amb molt males intencions. Eren homes capitanejats per un dimoni que semblava fet d’un foc ben viu. En aquell moment l’únic que jo volia era que s’acabés el somni!! Però, tot i fent esforços no em podia despertar!!
Vam començar a córrer i ells també darrere nostre. Cada cop els notàvem més a sobre, fins que… vam trobar una paret amb unes lletres escrites de totes les llengües, números, llums, botons, palanquetes, de tot. Estàvem perduts. Sentíem molt a prop els passos dels homes-monstre!! A l’últim moment el Santi va entendre el que posava a la paret: “tens dues opcions: si prems el botó vermell aconseguiràs dues vides més i si prems el blau, tornaràs a aparèixer a casa teva. Elegiu bé nois .” No sabíem que escollir fins que vam veure que aquells homenots ja els teniem a menys de 30 metres
BAM,BAM,BAM!!! no us escapeu, deien el homes de foc i ja no m’ho vaig pensar més. Com m’encanten les aventures vaig prémer el boto blau.
Quan em vaig despertar no m’ho podia creure. El somni s’ havia fet realitat. No vaig aguantar a explicar-lo a tots els meus companys i a la família, però no s’ho van creure. Bé, ADÉU, espero que tots el vostres somnis també es facin realitat.
El pseudònim és NIKA
“The Caps and Girl”: El segrest
El famós grup “The Caps and Girl”, acaba de fer un gran concert. Els nois i la noia estan molt contents perquè els hi ha anat molt bé. De sobte, truquen a la porta del camerino i el Nil obre. Una nena d’uns nou anys els saluda. Els nois la saluden i li pregunten què passa. La nena els explica que va ser testimoni d’un atracament d’un banc molt important i ara els lladres l’estan buscant perquè no expliqui res a la policia i tampoc pot dir res als seus pares. Per aquest motiu, els demana ajuda perquè no la trobin i poder explicar-ho tot a la policia. Els nens accepten ajudar-la i li pregunten què poden fer per ella.
-Com et dius?-li pregunta l’Arnau.
-Em dic Itziar, tinc nou anys i estic molt espantada.-diu la nena.
-Molt bé, t’ajudarem!-van dir tots a l’hora.
Els nois li pregunten quants homes la persegueixen, i la Itziar contesta que creu que són cinc, però no n’està segura del tot…, ha entrat aquí per despistar-los. També, afegeix que els homes sempre van vestits de negre, amb una gorra igualment negra. Els nois s’espanten una mica, perquè si d’això fa dos mesos, és que deuen tenir un motiu molt important per perseguir-la.
El Nil, el Josepet i l’Arnau surten del camerino per comprovar si hi ha alguna persona sospitosa al passadís però com que està ple de fans no poden veure res. Mentrestant, l’Aitana, el Bryan i la Itziar surten per la finestra que dóna a un carreró solitari. Però de sobte, de darrere d’uns contenidors apareixen tres homes encaputxats, i un d’ells agafa l’Aitana pensant-se que és la Itziar. El Bryan es llença contra un d’ells però rep un cop que el deixa mig estabornit. L’Aitana, espantada, crida, i mentrestant la Itziar torna al camerino a buscar els nois. El Nil, en assabentar-se del que ha passat els ho explica als altres i tots quatre corren cap a fora. En arribar al carrer, veuen al Bryan plorant, doncs han segrestat a l’Aitana! El primer que fan els nois és decidir que no ho explicaran a ningú, ho resoldran ells mateixos.
Aquell mateix dia, al vespre, el Nil rep una trucada d’un número desconegut. Una veu misteriosa i molt greu li diu que vol fer un tracte: intercanviar a la nena que tenen al seu poder per la nena rossa que està amb ells. Quan el Nil escolta tot això, li demana a la veu misteriosa que per fer l’intercanvi ha de saber que l’Aitana es troba en bon estat, així que li demana que es posi al telèfon. La veu tremolosa i plena de por de l’Aitana, li diu al seu amic que es troba bé. Aleshores el Nil deixa de sentir la seva amiga i torna a sentir la veu misteriosa que l’adverteix, que com parli amb algun adult o policia, la nena estarà perduda. I de sobte la veu ja no se sent, ha penjat.
El Nil truca ràpidament als seus amics i a la Itziar i els explica que els segrestadors l’han trucat. Tots els nois se sorprenen i li pregunten que li han dit. El Nil els explica que volen intercanviar l’Aitana per la Itziar. Els companys decideixen quedar al parc però com que és perillós per a la Itziar, finalment van a casa seva.
Arriben a casa de la nena i pensen un pla de com poden salvar l’Aitana. De sobte quant tots estan discutint, torna a sonar el mòbil del Nil: són els segrestadors un altre cop, què voldran ara?
Els homes comencen a parlar amb ell, el Nil posa el telèfon en mans lliures i els segrestadors li diuen que demà faran l’intercanvi, a les tres de la tarda, al Parc Central. Els cinc amics han de pensar un pla, la seva amiga Aitana els necessita! Al Josepet se li acut un pla, ell els hi explica que parlaran amb la policia i aleshores s’amagaran i quan els segrestadors vulguin fer l’intercanvi, la policia els detindrà.
Els seus companys accepten la idea, diuen que és bona però hi ha un gran inconvenient, els segrestadors els van advertir que si trucaven o parlaven amb la policia, l’Aitana estaria perduda i ells això no ho volen ni pensar.
El Nil i l’Arnau van cap a la comissaria, mentre que el Bryan i el Josepet es queden amb la Itziar.
A la comissaria hi ha uns quants policies de guàrdia. Un d’ells els atén, i quan els pregunta que passa, els nois ho expliquen tot. Aleshores la policia decideix actuar, i faran tot el que puguin per alliberar-la. En aquest moment, apareixen els pares de l’Aitana molt amoïnats perquè la seva filla encara no ha arribat a casa. La policia els explica que a l’Aitana l’han confós per una nena i ha estat segrestada per una banda d’atracadors.
Són gairebé les tres, i només falta un quart d’hora per trobar-se amb els segrestadors.
A l’hora convinguda, tots cinc es troben al Parc Central, el Bryan, el Nil, el Josepet, l’Arnau, i naturalment la Itziar.
Ja falta menys per l’intercanvi. Els nois, nerviosos, estan preparats, els policies també… de sobte s’apropa una furgoneta groga.
Un home surt del vehicle amb la cara tapada, porta un passamuntanyes i només se li veuen els ulls, va tot de negre, porta màniga curta que deixa entreveure una cicatriu al braç. Baixa tot sol, això no és el que havien pactat, pensa el Nil tot enfadat.
-Doneu-nos la nena.-crida l’home, amb veu greu.
Sense temps ni per respirar surten tres persones més de la furgoneta, els tres van vestits igual que el primer, i un d’ells, porta a l’Aitana.
-Nois, Bryan, ajuda’m, ajudeu-me!-crida desesperada l’Aitana.
Un dels segrestadors posa un drap a la boca de l’Aitana perquè no parli i tornen a cridar que els donin la Itziar. El Nil s’adona que porten pistoles, estan perduts…
Els nois i els homes, decideixen que a la de tres deixaran a les nenes, i sens dubte les dues estan molt espantades, gairebé plorant.
-Preparats? Un, dos, i TRES!-crida l’home.
– Ja!-crida l’Arnau.
De sobte els policies comencen a córrer cap als homes, i quan ho veuen els segrestadors intenten fugir, però els policies els atrapen i els tres segrestadors no poden fer res més que lliurar-se als policies, els quals els emmanillen i els fiquen precipitadament als cotxes. Però… el que no s’esperaven és que a dins de la furgoneta hi havia un altre home, i aleshores el vehicle se’n va, i dos cotxes de la guàrdia secreta el comencen a perseguir.
Els nois s’abracen amb l’Aitana, i ella els agafa amb força. De sobte apareixen els pares de tots, fins i tot els de la Itziar i els de l’Aitana, que ja ho sabien el que estava passant. La mare de l’Aitana no pot parar de plorar…
També apareixen els dos cotxes de policia amb el segrestador a dins, ja l’han atrapat.
Per fi ha acabat tot aquest malson, tots sis van cap a casa seva, li donen les gràcies als policies, i s’acomiaden.
Els nois li expliquen a la Itziar que demà els “The Caps and Girl”, faran un concert i que per suposat està convidada. La noia els agraeix la invitació i els diu que demà estarà a primera fila. Tots sis riuen per allunyar-se dels mals moments viscuts.
L’endemà, tots es troben davant del local on actua el grup “The Caps and Girl”, sense cap por, ni problemes, ni neguits…
El concert ha anat molt bé, la Itziar truca a la porta del camerino, el Nil obre i la noia els abraça i els felicita, doncs els hi ha anat molt bé! Quina sensació tan diferent de com va anar la primera vegada, quan la Itziar era una nena espantada que fugia d’uns homes malvats…
Tots acaben molt contents, celebren la nova amistat que ha sorgit entre ells, molt feliços sense cap por d’anar sols pel carrer, i ara els sis sempre van junts, s’han fet molt amics.