Cicle Inicial: Alumnes de Primer i Segon curs d’Educació Primària
I Jocs Florals Escolars de Catalunya: Lliurament dels treballs de la Primera Fase dels centres del Servei Educatiu del Vallès Occidental III i IV ( localitats de Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès).
Per a trametre el treball, ompliu el camp de comentaris de la part inferior d’aquesta pàgina indicant el pseudònim i enganxeu el text amb el que participeu.
Cada centre només pot presentar una composició per cada categoria. L’extensió i format del text els podeu llegir a les Bases de la convocatòria.
Recordeu:
1.- Per a garantir l’anonimat dels treballs: no s’han d’omplir els camps del nom , correu ni el lloc web.
Només s’ha d’omplir el camp comentari identificant el treball amb el pseudònim i a continuació el text de la composició literària.
Si teniu alguna dificultat contacteu amb el vostre centre de recursos ( crp-rubi@xtec.cat )
Els melons
ELS SENTIMENTS
Els meus sentiments,
són molt diferents.
Quan estic alegre,
tot és una festa.
Quan m’avorreixo,
sempre me’n penedeixo
Quan estic trist,
vull marxar al llit.
Ja que si reflexiono,
ploro i m’emociono.
Perquè l’enamorament,
em fa activar la meva ment.
Maduixa Vermella.
CASTELLERS
– Hola enxaneta! Estàs preparada per fer el castell? Tranquil•la, intentarem no caure. Vinga! Tu pots! La gent ens està esperant.
– A fora hi ha molta gent, tinc vergonya.
– No ploris que no passa res.
– Però em fa por pujar allà a dalt.
– Ja veuràs…quan arribis a dalt et passarà la por.
– Però no ho entenc…
– Com que no ho entens? Ja veuràs tu tranquil•litzat, no serà res.
– Ho hem aconseguit!!
– Ho veus! No ha estat res. Molt bé!
PSEUDÒNIM: EGIPICIS
La història del llop i la serp
Hi havia una vegada un llop que li agradava molt córrer i saltar. El llop era l’enemic de la serp, la qual era molt malvada, perquè li agradava molt mossegar i menjar tot tipus d’animals. La serp era tant i tant dolenta que fins i tot els animals no volien sortir pel bosc per no trobar-se-la.
El llop que era molt bo estava trist perquè quan sortia a passejar i a jugar no trobava amics, cap animalet per passar-ho bé.
Per això un matí el llop va pensar que havia de fer alguna cosa. Així que va demanar ajuda al seu amic el drac.
El llop va decidir anar a la cova del drac i li va dir:
– “Amic drac tu m’ajudaries a caçar a la malvada serp?”
-“Si, i tant t’ajudaré perquè ets el meu amic i no suporto a la serp” –va respondre el drac-
Van pensar durant molta estona com enganyarien i atraparien a la serp. I finalment van decidir agafar una xeringa amb anestesia.
Així que quan van arribar al cau de la serp li van clavar l’agulla i la van dormir.
Entre tots la van portar al zoo on li van donar tot el menjar que volia. La resta d’animals per fi estaven contents i sortien tranquil•lament a passejar pel bosc.
I vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
PSEUDÒNIM: TÒTILES
CASTELLBISBAL
Castellbisbal és un poble genial,
divertit i també molt presumit.
Hi ha molta alegria
i també molta harmonia.
Castellbisbal té dos gegantets
balladors i presumidets.
També tenim dues cuques
d’allò més porugues.
Tenim uns camps plens de ceps,
n’hi ha d’amples i d’estrets.
Així s’acaba la nostra poesia
feta amb amor i alegria.
Far West.
LA TROBADA D’UN TRESOR
Tot començà quan Benjamí, un noi de dinou anys alt com un armari i molt valent, embarcà en el seu vaixell pirata en busca d’un tresor. Aquest vaixell pirata tenia una tripulació molt bona. Era de color marró, ple d’escuts d’or als costats i amb una calavera lligada a la punta del vaixell.
Van arribar a una illa. Era molt gran i fosca. Estava plena d’animals. De cop i volta, del no res, un tigre els va atacar. Era el vigilant de la illa dels pirates. Per sort van poder clavar-li una llança mentre el tigre volava cap a ells.
Després van començar a entrar a l’interior de la selva tropical, on van trobar petjades humanes, segurament de pirates i portaven fins a una cova. Semblava una cova de llop i brillava molt! Un cop dins, van ensopegar amb el tresor que estava enterrat. Estava plé de joies, monedes d’or i plata i pedres precioses. Però quan van sortir es van trobar amb els pirates que els van agafar, doncs havien robat el seu tresor i els varen portar fins al vaixell pirata.
Finalment van acabar compartint el tresor, es van fer molt amics i van celebrar-ho amb una festa molt gran! Un cop acabada la festa, van poder agafar el seu vaixell i tornar cap a casa.