Cicle Inicial: Alumnes de Primer i Segon curs d’Educació Primària
I Jocs Florals Escolars de Catalunya: Lliurament dels treballs de la Primera Fase dels centres del Servei Educatiu del Vallès Occidental II ( localitats de Terrassa, Viladecavalls, Vacarisses, Matadepera, Ullastrell i Rellinars ).
Per a trametre el treball, ompliu el camp de comentaris de la part inferior d’aquesta pàgina indicant el pseudònim i enganxeu el text amb el que participeu.
Cada centre només pot presentar una composició per cada categoria. L’extensió i format del text els podeu llegir a les Bases de la convocatòria.
Recordeu:
1.- Per a garantir l’anonimat dels treballs: no s’han d’omplir els camps del nom , correu ni el lloc web.
Només s’ha d’omplir el camp comentari identificant el treball amb el pseudònim i a continuació el text de la composició literària.
Si teniu alguna dificultat contacteu amb el vostre centre de recursos ( crp-terrassa@xtec.cat )
Gerd
El draculet sense ullals
Hi havia una vegada un dràcula que tenia un a capa negra. Portava una corbata vermella molt lluenta, diua unes sabates acabades amb una punta molt punxaguda. Això volia dir que era molt modern. Però tenia un problema i era què no tenia ullals!!
Tots els dracules li feien la burleta i ningú volia ser el seu amic. Només tenia un amic, era un fantasma que es deia Rasper. Es trobaven sovint i parlaven de com podien solucionar el problema d’en draculet.
Un dia va venir el cosí germà d’en Rasper i els va explicar que hi havia un metge que ho sabia solucionar tot.
En Rasper va exclamar :
-doncs així podrà solucionar el problema d’en draculet!
Hi havia un inconvenient, aquest metge estava a Egipte i un viatge tant lluny valia molts diners.
-Tranquil home que jo se tocar molt bé la flauta travessera ,va dir el fantasma.
Van fer molts concerts per guanyar diners per poder fer el viatge a Egipte.
Van viatjar i viatjar fins que van arribar a Egipte. Ja eren a l’hospital i el metge els hi va dir que necessitava un formatge especial que només es trobava a Nova York i un altre cop a tocar la flauta per tenir prous diners per anar a Nova York i un cop eren a la botiga de formatges van veure que eren caríssims.
Un altre cop a tocar la flauta travessera fins que van tenir prou diners per comprar el formatge especial i tornar a Egipte.
Un cop allà el metge va dir al draculet:
-Tu menja aquest formatge especial i seras com els altres dràcules,tindres ullals.
Així ho va fer en va anar menjant fins que li van créixer els ullals.
I el que que no ho volgui creure que ho vagi a veure.
GERD ( 2n A )
Avions
EL POLLET I LES SABATES
Fa molts i molts anys, un pollet va fer un niu en unes sabates.
El pollet era suau, petit i groc. Les sabates eren tovetes per dins i de color blanc per fora.
El pollet va construir el seu niu amb els cordills de les sabates.
Un dia el pollet va tenir un somni. Va somiar que hi havia un ratolí que es deia Rat. El ratolí era suau i tenia la cua llarga, llarga!
De cop, el pollet es va despertar i va sortir fora de les sabates. I sabeu què? Es va trobar un ratolí com el Rat!.
Es van mirar molt sorpresos i es van fer molt amics.
Des de llavors van dormir junts a les sabates.
I el pollet aquí i el ratolí allà, aquest conte s’ha acabat.
Fi.
“Flauta, Xelo i Clarinet”
ELS INSTRUMENTS MÀGICS
Hi havia una vegada uns instruments que es deien xelo, flauta travessera i clarinet. Tots tres vivien en un bosc, un bosc que era màgic. Els ocells cantaven i els arbres ballaven. I tocaven una melodia que era així:
DO RE MI FA SOL LA SI DO DO SI LA SOL
Aquesta melodia feia florir els arbres i les flors. Un dia, però, va venir una bruixa molt dolenta i amb la seva màgia va fer que res creixés i tot estava mooooooolt fosc. Aquell dia, va haver-hi una tempesta i tothom estava trist. La bruixa els va dir que amagaria la clau de FA i la clau de SOL perquè mai més poguessin sonar. Però els instruments van decidir anar a buscar les dues claus perquè estaven preocupats. Passejant per la platja, van trobar la clau de FA però no la de SOL. Van pensar on podia estar.
I si anem al Sol?- Va dir el clarinet.
Tots van estar-hi d’acord. Van decidir construir un coet però no trobaven les peces. Després de molt buscar, les van trobar en una botiga. Finalment, es van poder enlairar i van arribar al Sol. Allà van trobar la clau que els faltava. Els tres instruments van decidir quedar-se a viure al Sol i a la terra el bosc va tornar a ser màgic.
Catacric-catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Cargol petit
Hi havia una vegada un cargol petit que volia agafar una branca que estava molt forta, i el va veure una granota que era bastant verda; el cargol petit va tenir la gran sort de que la granota verda passava per allà i va anar a demanar ajuda als seus amics.
Després tots els amics de la granota verda no van poder fer res ,van caure al terra i de tant estirar, la van arrencar. I la granota verda i el cargol petit van anar a parar a un pícnic fabulós i la vaca, el gat i el ratolí van quedar sorpresos. Els van convidar i van fer un pícnic encara més fabulós i la granota verda va dir …. anem a fer unes quantes coses, no ? i els altres van dir …. Siiiiií ! van exclamar tots a l’hora
Blauet, L’ESQUIROL I L’OCELL
Hi havia una vegada un esquirol i un ocell. L’esquirol estava trist perquè l’ocell s’havia mort, però l’ocell havia posat ous i al cap d’una setmana es van trencar els ous i l’esquirol els va cuidar.
Els ocells al cap d’un mes es van fer grans i l’esquirol va tornar a tenir amics.
Pseudònim: Nora
EL PALLASSO
Hi havia una vegada un pallasso.
Portava un barret i vivia en un castell inflable. Era molt graciós, no s’enfadava mai i era molt bo amb els nens.
Un dia va anar a una festa però no feia gràcia. No ho havia aconseguit !
Una nena que estava passejant es va trobar el pallasso i li va dir:
-Què et passa?
El pallasso va contestar:
– Es que he anat a una festa i jo no feia gràcia !
– Doncs, vine a fer una festa amb mi.
I conte contat , aquest conte s’ha acabat.
(Pseudònim:EL VAILET)
EL BARRET TRAPELLA
Hi havia una vegada un nen que es deia Pep. A en Pep li agradava molt el seu barret. Un dia el va agafar per posar-se’l, volia anar ben elegant a la festa del seu millor amic. De sobte va topar amb el seu gat, que es deia Mèu, i el pobre barret va caure per la finestra. En Pep va baixar cames ajudeu-me i en Mèu el va seguir. Però el barret era massa lleuger. Amb el vent corria i corria d’un lloc a l’altre. En Pep va mirar amunt i avall i finalment va veure el barret que ballava pel carrer. En Pep i el Mèu el van seguir com van poder. Van arribar fins a les paradetes que estaven al costat de casa seva. En Pep i en Mèu van mirar una per una les paradetes d’aquell mercat: Mel, formatges, embotits, fruits secs, mmmm fins i tot n’hi havia una de caramels ben dolços. Finalment van veure el barret en una paradeta on es feien avions de paper. Tots dos van tenir por que el barret pugés damunt d’un d’aquells aparells i se n’anés més enllà dels núvols blancs. El Mèu, molt eixerit, va fer un saltiró al costat dels avions de paper i va alçar la cua tant com va poder. El barret es va enlairar, empès pel vent, i cata-crac, va quedar penjat al capdamunt de la cua del Mèu.
En Pep va omplir de petons el musell del gat i li va comprar un barret com el seu però una mica més petit. I no cal dir que van ser els més elegants de la festa.
PSEUDÒNIM:LA BRUIXA ENDREÇADA
ELS PIRATES TROBEN EL TRESOR
Hi havia una vegada dos pirates que es deien Pota de Pal i Ull de Vidre. Van sortir a navegar en el vaixell i van trobar un peix que tenia un missatge a la boca. El missatge era un mapa del tresor. Com que no sabien llegir no podien trobar el tresor. Un altre pirata que sí que sabia llegir el va començar a llegir: “Has d’arribar a una illa i has de trobar una palmera”. I van arribar a l’illa i van començar a cavar i van trobar el tresor. I van viure feliços, gràcies al pirata que sabia llegir!
Liti
Hi havia una vegada una mestra que es deia Lola que tenia alumnes en una escola que estava en una muntanya. Un dia de primavera van marxar d’excursió i les flors eren de molts colors, fina i tot hi havia una de color carn. Era la flor més bonica de totes i van fer un ram per portar-li a les mares. Van tornar a casa molt cansats, però contents i conte contat ja està acabat
Pseudònim: TAURONS
La capsa màgica
La capseta màgica
té una vareta a dins,
si la faig servir
farà un arc de Sant Martí.
Té una planta a fora
amb uns cors molt bonics
de colors daurats
i un xic petits.
EL CAVALLET DE MAR
El cavallet de mar
treballa al fons del mar.
Veu una estrella
amb el seu amic calamar
i corren de pressa
per poder-la atrapar.
Al tauró criden
perquè els vingui a visitar
i tots junts poder fer
un bon berenar.
Pseudònim: Cavalls
SANT JORDI
L’abril ja ha arribat
amb un dia molt assenyalat,
el 23 Sant Jordi és
per divertir-nos d’allò més.
Comprarem una rosa vermella,
per fer contenta a la parella.
Regalarem un llibre al noi,
per deixar-lo ben cofoi.
El meu paisatge fantàstic té el cel vermell i rosa, el rosa de l’amor i el vermell de la felicitat.
Al mig hi ha una truita amb el barret de pell i una maleta a on du l’esmorzar.
A la dreta hi ha una muntanya on s’està ponent el sol.
Hi ha un núvol de caramel vermell com les roses que donen a Sant Jordi.
També hi ha un rossinyol a la branca de flors que canta una cançó dolça com el sucre.
Aquest territori es diu Bosquets perquè la majoria són boscos petits.