DALT DEL COTXE
ORGANITZACIÓ
Tipus de joc: Cançó eliminativa
Espai de joc: Classe o pati
Nombre de jugadors: Mínim de 2 i màxim de 40
A partir de: 3 anys aproximadament
Material: Cap
OBJECTIUS
Determinar quin dels jugadors haurà de parar. Afavorir la interiorització del ritme i l’atenció.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Els jugadors formen rodona. Un d’ells canta una cançó i, a ritme va tocant, un per un i per ordre, els companys; aquell a qui tocapronunciar la darrera síl·laba queda eliminat, o li toca parar.
CANÇÓ:
Dalt del cotxe hi ha una nina
que repica els cascavells,
trenta, quaranta,
l’ametlla amarganta,
pinyol madur,
vés-te’n tu.
Si tu te’n vas,
nero, nero, nero;
si tu te’n vas,
nero, nero, nas!
- UNA PLATA D’ENCIAM
Els jugadors formen rodona. Un d’ells canta una cançó i, a ritme, va tocant, un per un i per ordre, els companys; aquell a qui toca pronunciar la darrera síl·laba queda eliminat, o li toca parar.
ben amanida, ben amanida,
una plata d’enciam,
ben amanida amb oli i sal.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui, per qui toqui
sucarem un tros de pa
per qui toqui, pararà
- LA MONA EN EL TERRAT
Determinar quin dels jugadors haurà de parar. Afavorir la interiorització del ritme i l’atenció.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
- PARELLS I SENARS
Determinar quin dels jugadors comença a triar equip. Desenvolupar el raonament lògic, la rapidesa de reflexos i la representació mental.
DESENVOLUPAMENT DEL JOC
Fer parells o senars no és jugar a res, però fa falta per a jugar a moltes coses, sobretot per als jocs d’equip. De totes maneres, també, si es vol, es pot estar fent “senars i parells” com a joc, encara que potser no sembli massa divertit. Per a fer un partit de futbol, per exemple, els dos capitans es posen l’un enfront de l’altre i un demana “senars” i l’altre “parells”. El que cadascú demana ho diu cridant, perquè tothom se n’adoni. Un crida “senars”, l’altre “parells”. Llavors tots dos alhora diuen “un, dos, tres”. En el moment en què es diu “tres”, els dos jugadors estenen les mans -que fins aquell moment havien tingut amagades darrera l’esquena- amb uns quants dits estirats. S’ha de sumar la quantitat de dits que hi ha, sense comptar el dit polze –el gros- i si són parells ha guanyat que hi dit “parells” i si són “senars”, qui ha dit “senars”. Per això se sol anar cantant “senar-parell-senar-parell…” i anar comptant dits. Si amb l’últim dit s’ha dit “senar”, és que són senars. I a l’inrevés. Llavors, per als jocs d’equip, qui ha guanyat té dret a escollir primer un jugador per a la seva colla i així una vegada cada un.
Cap
La mà plana, el paper
I els dits separats, la tisora
El paper guanya la pedra perquè l’embolica,
La tisora guanya el paper perquè el talla
I la pedra guanya la tisora perquè l’espatlla.