Introducció
El treball que es presenta a continuació té com a objectiu principal l’elaboració d’una seqüència d’activitats relacionada amb el tema triat: “el desenvolupament embrionari dels polls” a través d’un bloc. Està dissenyada per portar-se a terme amb alumnes de cicle mitjà, concretament a 4rt de Primària.
Partim d’una activitat prèvia, on es presenta el tema als alumnes, amb la finalitat de conèixer les seves idees, els seus pensaments i les seves reflexions inicials sobre el tema plantejat, i on mitjançant unes preguntes realitzades pel mestre es generaran motius per a motivar als infants en la trobada de respostes a les seves possibles preguntes i els seus dubtes (per què?). Aquest moment s’aprofita per a portar a terme tot un seguit d’activitats dissenyades de forma dinàmica i basades en l’observació, l’experimentació, la pràctica, l’anàlisi i la reflexió, amb la intenció que el procés i les informacions significatives transmeses facilitin entendre als alumnes el tema tractat, els siguin útils per a la trobada de solucions i afavoreixen la seva adquisició de coneixement relacionat amb el desenvolupament embrionari dels polls.
A més a més aquesta seqüència té en compte les dues idees científiques que hem seleccionat: la reproducció i l’evolució del pollet des de la fecundació fins al naixement.
Els principis pedagògics que han inspirat la nostra seqüència estan determinats per les característiques del nostre grup – classe. Hem tingut en compte com són els diferents membres del grup i hem contemplat que es tracta d’un grup heterogeni.
Pensem que és important que aprenguin a treballar de diferents formes: individualment, en petit grup, en gran grup; que aprenguin a relacionar-se, a ajudar-se. Valorem molt les possibilitats que ofereix el treball cooperatiu i el treball en equip, on cadascú dels integrants aporta a la resta de companys i col•labora en l’assoliment dels continguts.
Per a nosaltres és clau l’actitud dels alumnes durant el procés d’aprenentatge – ensenyament. Aquests han de mostrar-se participatius en tot moment, han de ser protagonistes del seu propi procés i han de jugar un paper actiu durant totes les activitats.
Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen
Competència de conviure i habitar el món:
– Plantejar preguntes investigables sobre característiques i canvis observables en els materials i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta; identificar-hi evidències i extreure’n conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar;
– Explicar els fenòmens amb l’ajuda de models, verificar la coherència entre les observacions i l’explicació donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius;
– Participar en la vida col•lectiva de la classe, l’escola i la localitat, posant en pràctica habilitats socials que afavoreixen les relacions interpersonals;
Tractament de la informació i la competència digital
Com que la Unitat didàctica està dissenyada a través d’un bloc totes les activitats que els alumnes vagin realitzant estaran presents en el bloc i s’aniran penjant totes les activitats que ells realitzin al llarg del projecte. De vegades l’alumne trobarà enllaços en el bloc per a treballar o ampliar una activitat concreta. D’altres trobarà un vídeo o una activitat Jclic per fer.
Competència d’aprendre a aprendre
L’alumnat ha de treballar de forma conjunta, en equip, per a moltes de les activitats que es plantegen . Per exemple per fer la dissecció del gall i la gallina o a l’hora de decidir com faran la construcció de l’ovoscopi, han d’interactuar en grup, col•laborant en el desenvolupament d’aquesta competència, ja que ha de regular i orientar l’activitat amb autonomia progressiva.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
L’alumnat s’ha de fer responsable de portar el material necessari de casa, del funcionament del treball en grup, de treballar amb creativitat a l’hora de dibuixar les diferents fases del procés embrionari etc. Ha de revisar
el seu treball, afrontar la crítica dels companys i companyes i elegir amb criteri propi; en resum,dur a terme el seu projecte.
Competència social i ciutadana
Els nens i les nenes han de treballar conjuntament en equip i amb el grup classe, amb respecte i entesa entre tots, i adonar-se de la varietat d’informacions de les diferents cultures.
a) Objectius didàctics
La seqüència d’activitats que he realitzat es per treballar de manera
pràctica i centrant-se en el que el currículum d’educació primària pauta.
– Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural.
Penso que aquest és un dels objectius més rellevant ja que el que es vol aconseguir, a partir de les activitats proposades, és que els alumnes arribin a entendre quin és el procés en el desenvolupament dels polls, ja que per a ells pot ser un tema desconegut.
– Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa.
Les activitats estan pensades per ser treballades mitjançant diferents llenguatges com és el cas del llenguatge plàstic (realitzaran activitats on serà present el dibuix), el llenguatge visual (realitzaran una activitat on veuran un vídeo), així com també el llenguatge comunicatiu (realitzaran activitats on serà imprescindible les explicacions per part del mestre així com la participació dels alumnes).
– Participar activament en el treball en grup , adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentant les pròpies opinions i contrastar-les amb la dels altres.
En la seqüència d’activitats es veuen reflectits clarament aquests aspectes, ja que el treball en grup, l’actitud cooperativa i el diàleg, entre d’altres, són la base per portar a terme el tema del desenvolupament dels pollets.
– Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals i reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència.
Tenint en compte la diversitat cultural del nostre grup-classe es pot aprofitar per fer veure als alumnes aquest enriquiment, les seves avantatges i que com a tal ens hem de respectar.
– Utilitzar de manera responsable i creativa el material relacionat amb l’experimentació, tant com a eines per obtenir informacions, com a instruments per aprendre i compartir coneixements.
L’experimentació serà un aspecte present al llarg del desenvolupament de les diferents activitats ja que penso que d’aquesta manera els alumnes podran aprendre de forma més activa i alhora creativa.
– Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres.
La llengua, com a tal, és una eina que s’utilitza en totes les àrees del currículum i per tant serà present en tota la seqüència d’activitats.
– Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements.
b) Continguts
El món dels éssers vius
– Caracterització de la funció de reproducció a partir de l’observació d’animals i plantes.
– Interès per la protecció i cura d’animals de l’entorn proper.
– Interès per l’observació i la generació de preguntes científiques , així com per la construcció de respostes coherents amb el coneixement científic.
c) Criteris d’avaluació
– Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit.
– Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre un tema rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.
3. Principis pedagògics que inspiren la seqüència d’activitats.
Tenint en compte el tema a desenvolupar i la utilització d’un bloc per a portar a terme la programació així com les característiques del grup-classe, els principis pedagògics que inspiren la seqüència d’activitats són els següents:
– He emmarcat les activitats en un curs de cicle mitjà d’educació primària. Concretament a quart de primària.
– Estudiat el grup classe he elaborat totes les activitats pensant en el treball cooperatiu. Com que la Unitat didàctica està dissenyada a través d’un bloc totes les activitats que els alumnes vagin realitzant estaran presents en el bloc i s’aniran penjant totes les activitats que ells realitzin al llarg del projecte. De vegades l’alumne trobarà enllaços en el bloc per a treballar o ampliar una activitat concreta. D’altres trobarà un vídeo o una activitat Jclic per fer.
– Per les característiques dels alumnes seria molt positiu formar diferents grups d’alumnes segons l’activitat que es treballi. D’aquesta manera es pot aconseguir que a l’hora de treballar els uns s’ajudin als altres i cadascú aporti el seu coneixement, aprenent alhora, dels altres companys. Així els grups quedaran repartits de la següent manera:
– Penso que la base per treballar la seqüència és la observació, la experimentació directe i la posada en pràctica de la teoria proporcionada per part del professor.
– La participació per part de tots els alumnes és un altre aspecte que considero necessari a l’hora de treballar les activitats.
REPARTIMENT DELS GRUPS
Com es podrà veure més endavant he dividit el grup-classe en quatre grups, de quatre alumnes cadascú. Veient les característiques de cada alumne/a he creat uns grups compensats i equilibrats, on cada un aporta la seva part positiva i entre tots poden arribar a crear un bon equip i assolir els objectius proposats. Alhora de fer el repartiment em vaig fixar prèviament en cada un dels alumnes; com treballaven, la seva motivació vers les ciències, el seu rendiment, etc. També em vaig fixar en aquells que podien presentar mancances alhora de treballar en equip, o bé que tenien més dificultats a l’aula, ja sigui per la seva comunicació amb la llengua catalana com per altres factors acadèmics o de comportament. A partir d’aquí vaig intentar agrupar els grups de la següent manera:
Grup 1: Laia, Juli, Anna i Naima.
Grup 2: Sohaila, Guiu, Yousra i Lorena.
Grup 3: Mohamed, Ouleg , Vicky i Meri.
Grup 4: Mercedes, Manolo, Ahmed i Gemma.
GRUP 1
Pel que fa al grup 1 he fet aquesta distribució: Laia, Juli, Anna i Naima. Crec que és un grup bastant equilibrat, ja que en Juli i la Laia són alumnes aplicats i motivats per aprendre coses noves. En Juli pot ser un bon moderador, per la seva personalitat, per conduir el grup, juntament amb la Laia. He ajuntat l’Anna i la Naima en aquest grup, ja que crec que poden treballar bastant sense distreure’s i entre tots potenciar positivament a què la Naima pugui assolir competències comunicatives de la llengua tant oral com escrita.
GRUP 2
Pel que fa al grup 2 crec que la Yousra pot ser una bona acompanyant a la
Sohaila per tal d’anar-la adaptant tant al grup com a la classe . Crec que la
figura de la Lorena pot ser important al grup i es pot fer servir com a punt de referència, a part tot i que a vegades pot ser una mica “empipadora” pel fet de corregir el que fan els demés, pot ser útil en molts dels casos. En Guiu també l’he inclòs en aquest grup, ja que crec que podria presentar una actitud més calmada i sentir-se cohibit en un grup de nenes.
GRUP 3
En aquest grup he volgut posar junts en Mohamed i l’Ouleg. Els dos alumnes presenten dificultats alhora de comunicar-se i s’aniran adaptant amb el tema de la llengua. Però crec oportú que puguin compartir grup per tal que hi hagi un vincle afectiu entre ells, que no es desmotivin a les activitats i que treballin a gust. La Vicky i la Meri poden ser una parella positiva per ajudar a tirar endavant el grup, ja que poden aportar més els continguts teòrics i poden aportar la cohesió en el grup de treball.
GRUP 4
Pel que fa en Manolo veig positiu la seva manera de fer, gens
impositora i amb ganes de raonar. L’Ahmed és treballador, tot i que perd la força per la boca.
El grup 4 crec que pot portar alguns problemes, ja que alguns d’ells es distreuen amb facilitat, parlen poc. En Manolo i l’Ahmed han de tenir clar des d’un principi que no es poden distreure massa.
Crec que tenir dificultats poden ser molt avantatjosos pel grup i que entre tots els companys es poden ajudar a les tasques i entre tots faran les activitats més de pressa.
a) Idees científiques que es pretenen treballar
A partir del treball sobre el desenvolupament dels polls pretenc treballar basant-me en dues idees clau que ens ajudaran a conèixer els diferents aspectes i processos que es donen en el desenvolupament i la vida dels pollets.
Treballarem els òrgans reproductors de la gallina i conseqüentment el seu procés de reproducció ja que sense això no seria possible treballar el desenvolupament del pollet. Es portarà a terme a partir de la dissecció d’una gallina, també a partir d’imatges, vídeos i altres materials diversos que ens ajudaran a entendre de forma més clara com els ous son fecundats i com es crea el pollet dins l’ou.
També es treballarà l’evolució del pollet, des de les etapes del desenvolupament embrionari de l’ou fins que esdevé pollet.
b) Educació inclusiva
Tenim present que l’educació inclusiva “és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula”
Caldrà d’organitzar l’aula d’una forma equitativa per poder anar cap a una educació de qualitat adequada a tots els alumnes que assisteixin a les nostres aules. Això significa que em de disposar dels recursos TIC específics per l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.
L’assoliment de la competència digital de l’alumnat amb NEE i la igualtat d’oportunitat en l’accés al currículum fa necessari preveure actuacions en els àmbits següents:
• Ordinadors portàtils amb pantalla i teclats grans
• Equips perifèrics específics per a facilitar l’accés a l’ordinador.
• Programari d’ús lliure per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
