Una sonda espacial és un dispositiu que s’envia a l’espai amb la finalitat d’estudiar cossos del nostre Sistema Solar. Com per exemple:

–          Cassini: Es la primera que orbita Saturn, per estudiar els seus satèl·lits i la seva atmosfera.

–          New Horitzons: Va ser llançada al 2006 i s’espera que en el 2015 arribi a Plutó amb la finalitat d’estudiar la seva composició i el seu satèl·lit Caront.

Un transbordador és un vehicle de càrrega amb la finalitat d’enviar satèl·lits a l’espai. Com per exemple:

–          L’Atlantis.

–          Challenger (que va explotar quan estaven despegant) (vídeo de la explosió: http://www.youtube.com/watch?v=X609VtGZCJI)

La diferència entre un transbordador i una sonda, es que la sonda no està tripulada, i en canvi el transbordador sí.

La sonda ''Cassini'' orbitant Saturn.

Fonamentalment es tracta d’aliments bàsics que compleixen nutritivament les necessitats mitjanes dels astronautes a l’espai. Avui en dia els aliments espacials formen part dels estudis de la tecnologia dels aliments. En molts casos s’han de dissenyar aliments amb requisits especials. Perquè en condicions de microgravetat alguns aliments deixen molles, o les begudes deixen gotes que poden surar a la cabina pot danyar els equips. Hi ha una notícia en que surt que uns cuiners de Barcelona estan intentant fer xocolata, canelons i escopinyes per poder menjar-lo a l’espai, per poder canviar una mica la nutrició dels astronautes.

Astronautes menjant en condicions de microgravetat.

A 384.400 km. A 3.700 Km/h. Els transbordadors no tenen una velocitat fixa: la velocitat depèn del tipus de transbordador. Aproximadament 3 dies.

Un transbordador que acaba de sortir de la Terra.

França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Països baixos, Suècia, Àustria, Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Grècia, Portugal, Luxemburg i República Checa. Telescopi espacial Hubble en col·laboració amb la NASA. Cassini-Huygens. Lloc de llançament àel lloc des del qual s’efectuen els llançaments dels vehicles Ariane de l’ESA és el Port espacial de Kourou, situat a la Guaiana Francesa.

El logo de la Agència Espacial Europea.

Lluna nova: és la fase lunar durant la qual la cara de la Lluna que enfronta la Terra no està il·luminada pel Sol. Lluna creixent o quart creixent: és quan la lluna es troba en fase creixent i presenta mitja cara il·luminada. Lluna plena o ple de la lluna: és la fase lunar que succeeix quan la Terra es troba situat exactament entre el Sol i la Lluna. Lluna minvant, quart minvant o lluna vella: la Lluna minvant només és possible veure-la de matinada, feia l’Este, just per sobre de l’Aurora o Alba i abans que surti el Sol. Té aparença de petita dalla.

Les fases de la Lluna.

Perquè la lluna té una atmosfera insignificant a causa de la seva baixa gravetat, és incapaç de retenir molècules de gas en la seva superfície.

Meteorit que va a impactar a la Terra.

Diàmetre de la lluna: 3500 km. La densitat mitjana de la Lluna és de 3,38 gr/cm3.

Està composta per una varietat d’elements primaris, que inclouen urani, tori, potassi, oxigen, silici, magnesi, ferro, titani, calci, alumini i hidrogen. Això fa pensar que els materials han estat exposats a elevades temperatures, potser abans de que es formes la pròpia Lluna. No son roques sedimentàries. Les roques són d’origen magmàtic, és a dir, materials que s’han solidificat a partir d’haver estat foses.

Els cràters que hi han a la lluna.

Música: http://blog.cuandocalientaelsol.net/2007/02/05/80-canciones-alrededor-de-la-luna/

Pintura: http://www.taringa.net/posts/imagenes/6461383/Escenas-con-luna-en-pinturas-de-los-siglos-XIX-y-XX_.html

Literatura: Contes de la lluna absent, Monika Zgustová. El clot de la lluna, Vicents Camps.

Llibre ''Contes de la lluna absent'', de Monika Zgustová.

En el segle XX, es va iniciar el llançament per la Unió Soviètica del Sutnik 1, que va ser el primer satèl·lit artificial, va inaugurar la carrera espacial amb Estats Units en el marc de la ‘’guerra freda’’. Mentre que la URSS tomava la davantera fotografiant la cara oculta de la lluna i enviant a l’espai un home (Yuri Gagarin) i una dona (Valentina Tereshkova), Estats Units no donaven una resposta proporcional. Però el 21 de juliol del 1969, la nau Apollo 11, tripulada per Neil, Edwin i Michael van aconseguir anar a la superfície de la lluna.

Yuri Gagarin.

Estar a la lluna (estar distret), voler la lluna en un cove (voler alguna cosa impossible), estar de mala lluna (estar de mal humor), ser un llunàtic (estar obsessionat amb algun tema).

Cove.