Gas i petroli. EUA, Canadà, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Rússia i Islàndia. Les activitats econòmiques son de 200 milles nàutiques (370 km) al voltant de les costes,la zona més enllà és administrada per l’Autoritat internacional dels fons marins

El moment de la ratificació de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, un país té un període de deu anys per presentar reclamacions per ampliar la seva zona de 200 milles. Noruega(que ratificà la convenció el 1996), Rússia (1997), el Canadà (2003) i Dinamarca (2004).

L’Antàrtida: estava unida a l’Índia, Àfrica, Austràlia i Amèrica del Sud.

Pol Nord: cinc estats que envolten l’Àrtic, Rússia, Canadà, Noruega, Dinamarca (a través de Grenlàndia), i els Estats Units (a través d’Alaska).

El canvi climàtic està provocant que especies diferents es trobin i s’aparellin. La pèrdua de gel al Pol Nord està fent que individus d’espècies en perill d’extinció es creuin amb d’altres amb el perill d’hibridació.

Pol Nord: Al gener les temperatures en el pol Nord poden variar entre uns -43 °C i -26 °C, amb una mitjana del voltant de -34 °C. Les temperatures d’estiu (juny, juliol i agost) es troben al voltant de la mitjana del punt de congelació (0 °C). La mitjana es de -43º graus

Pol sud: l’estiu, les temperatures al pol Sud arriben de mitjana al voltant dels -25 °C. A la sortida (finals de setembre) i posta de sol (finals de març) les temperatures baixen fins el -45 °C. Al centre de l’hivern, les temperatura estan al voltant dels -65 °C. La temperatura més alta mai enregistrada a l’estació ha estat de -13.6 °C, i la més baixa ha estat -89.2 °C

Diferencia i per què?

Al pol Nord el clima és molt més calorós que al pol Sud, ja que es troba en el nivell del mar enmig d’un oceà ,que actua com una reserva de calor, en canvi el pol Sud es una massa de terra continental llavors hi fa mes fred.

El pol Sud es troba dins de la massa continental de l’Antàrtida, el pol Nord és al mig de l’Oceà Àrtic.

Abans de 1900

William Edward Parry, que en 1827 va arribar a la latitud 82° 45′ N.

1871 l’Expedició Polaris, un intent conduït per l’estatunidenc Charles Francis Hall, va acabar en catàstrofe.

Entre 1879 i 1881 una expedició oficial de la marina dels EUA comandada per George Washington DeLong també va acabar tràgicament quan el seu vaixell, l’USS Jeanette, va ser destrossat pel gel.

Abril de 1895 els exploradors noruecs Fridtjof Nansen i Fredrik Hjalmar Johansen feren una expedició en esquís sortint des d’un vaixell. La parella va arribar a la latitud 86° 14′ N abans de veure’s obligats a tornar.

El 1897 l’enginyer suec Salomon August Andrée i dos companys van tractar d’arribar al pol Nord en el globus d’hidrogen Örnen (“Àguila”), però van caure a 300 km al nord de Kvitøya.

L’explorador italià Luigi Amedeo, i el capità Umberto Cagni de la Marina Reial Italiana van navegar amb el balener Stella Polare des de Noruega el 1899.

1900-1940

El explorador americà Frederick Albert Cook, va dir que havia arribat al pol Nord el 21 d’abril de 1908 amb dos homes inuit, Ahwelah i Etukishook, però va ser incapaç de provar-ho i la seva reclamació no és àmpliament acceptada.

Robert Peary, que va afirmar haver arribat al Pol el 6 d’abril de 1909.

1940-2000

El maig de 1945 un Lancaster de la Royal Air Force de l’expedició Aries va ser el primer avió de la Commonwealth a sobrevolar el pol Nord geogràfic i el pol Nord magnètic.

El 3 de maig de 1952, el Tinent Coronel Joseph O. Fletcher de la Força Aèria dels Estats Units i el tinent William P. Benito, juntament amb el científic Albert P. Crary, varen aterrar un C-47 Skytrain modificat al pol Nord.

El submarí de la Marina dels Estats Units USS Nautilus (SSN-571) va creuar al pol Nord el 3 d’agost de1958, i el 17 de març de 1959, el USS Skate (SSN-578) va emergir en el Pol, convertint-se en el primer vaixell militar en fer-ho.

El 6 d’abril de 1969, Sir Wally Herbert i els seus companys es van convertir en els primers homes que arribaren al pol Nord a peu.

El 17 d’agost de 1977, el trencaglaç nuclear soviètic Arktika completà el primer viatge al pol Nord per la superfície.

El 1982 Sir Ranulph Fiennes i Charles Burton es van convertir en la primera expedició en creuar l’Oceà Àrticen una sola temporada.

Segle XXI

El 2005, el submarí USS Charlotte (SSN-766) de la Marina dels Estats Units va emergir a través de 155 cm de gel al pol Nord i hi va passar 18 hores.

El 23 d’abril de 2007, la infermera jubilada Barbara Hillary va completar un viatge en trineu de gossos al pol Nord i es va convertir en primera dona afroamericana a aconseguir-ho.

L’abril de 2007, l’artista neerlandès rendiment Guido van der Werve va realitzar una obra d’art al pol Nord.

El juliol de 2007, el nedador britànic d’aigües braves Lewis Gordon Pugh va nedar durant 1 km al pol Nord.

Ruta

El pol Nord geogràfic, també conegut com el nord vertader, és el punt més al nord definit com el punt de la superfície terrestre en el qual creua l’eix de rotació de la Terra.

El pol Nord magnètic és el punt del nord en el qual el camp geomagnètic té direcció perpendicular a la superfície terrestre. Com que el camp magnètic terrestre no és totalment regular, el pol Nord magnètic no és un punt sinó una extensa àrea.

El pol Nord d’inaccessibilitat es defineix com el punt de l’Oceà Àrtic més llunyà de la costa, i es troba actualment a 84° 03′ Nord 174° 51′ Oest.

Perquè Albert Cook va dir que va ser ell qui va arribar el primer, tot i que no va poder demostrar-ho perquè no tenia proves. A més, moltes persones no es creien que Peary hagués pogut anar tan ràpid, quan en les altres expedicions van trigar tres vegades més.