Aquest mes al hall de l’escola hem celebrat la festa del “Bonfire Night” (nit de les fogueres) o també coneguda com a “Fireworks Night” (nit dels focs artificials). És una festa que es celebra la nit del dia 5 de novembre al Regne Unit. Celebren el fracàs d’un atemptat, conegut com la conspiració de la pólvora, que es volia dur a terme el dia 5 de novembre de l’any 1605. Entre aquests conspiradors hi havia el “Guy Fawkes”, un home molt expert en explosius. Els conspiradors volien explotar el Palau de Westminster, la seu del Parlament a Londres.
Per conèixer aquesta festa hem llegit la història:

“Hi havia una vegada…en Jaume I coronat com a rei d’Anglaterra. Molts catòlics d’Anglaterra no els hi va agradar la idea i per tant, van tenir la idea d’explotar les cases del Parlament de Londres. Van amagar els explosius a sota de les cases del Parlament però els guàrdies del rei van aturar el complot i van capturar el Guy Fawkes, el responsable de posar i activar els explosius. Tot el complot va ser capturat i empresonat.
I aquest conte ja s’ha acabat!”.

Actualment tal i com hem dit celebren amb alegria que aquest atemptat no hagués passat. Les ciutats del Regne Unit s’omplen de llum tot fent fogueres i cremant el ninot de Guy Fawkes, llencen petards i s’encenen bengales.

Gaudiu de la festa!

Happy Bonfire!

EL MAR LLANÇA UN SOS

ELS OCEANS I ELS MARS COBREIXEN MÉS DE LES DUES TERCERES PARTS DE LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA. EN ELS ÚLTIMS MESOS, EL MAR S’ESTÀ CONVERTINT EN EL TRIST PROTAGONISTA DE CRÒNIQUES PERIODÍSTIQUES A CAUSA DE LA SEVA CONTAMINACIÓ CADA VEGADA MÉS PREOCUPANT.

Els oceans i els mars cobreixen més de les dues terceres parts de la superfície de la Terra. A les seves aigües podem trobar moltes formes de vida, des de plàncton i plantes marines fins a enormes balenes. D’altra banda, els oceans tenen un paper molt important en el cicle de l’aigua, en la formació de climes i en la constitució química de l’atmosfera.

Els mars i els oceans són immensos.

Els mars i oceans són els abocadors finals de gairebé totes les deixalles generades pels humans. Les principals vies de contaminació del mar són les següents:

El petroli.
Els metalls pesants i residus químics ( com: llaunes de refresc, plom, coure, ferro,…)
Part dels pesticides i els fertilitzants.
Part dels fems de les granges.
Grans quantitats d’aigües residuals.
La radioactivitat.
Les deixalles.

Els accidents dels vaixells petroliers
i la neteja dels seus dipòsits amb aigua
de mar provoquen l’abocament de grans
quantitats de petroli al mar.

Les aigües residuals d’origen domèstic,
agrícola o industrial aboquen al mar
matèria orgànica, metalls pesants i diverses
substàncies químiques.

Les tripulacions dels vaixells
llencen es escombraries per
la borda. Els rius dipositen
a les platges les deixalles de
la ciutat i els turistes abandonen
ampolles, llaunes, plàstics, papers
i altres deixalles a la platja.

Els efectes de la contaminació en els ecosistemes marins són diversos:

– El petroli abocat al mar cobreix les plomes dels ocells
o el pèl dels mamífers marins i llavors no són capaços de
flotar més sobre l’aigua. Al final, després d’aguantar tant,
acaben morin de fred.

– Les capes de petroli de les marees negres impedeixen la fotosíntesi
i la respiració dels éssers vius.

– El petroli acaba per dipositar-se sobre els sediments del fons
del mar i mata tota forma de vida. Es descompon molt lentament.

– Les algues s’alimenten amb les substàncies nutritives que contenen les aigües
residuals. Quan les aigües residuals no tractades són abocades al mar, les algues
es reprodueixen molt ràpidament, cobreixen la superfície de l’aigua i poden
obstruir les brànquies dels peixos. Quan les nombroses colònies d’algues moren,
es converteixen en una mena d’escuma bruta, irritant per a la pell de les persones.
– Si s’aboquen grans quantitats d’aigües residuals amb molta matèria orgànica,
els bacteris descomponedors consumeixen l’oxigen més ràpidament que no és
reemplaçat i els nivells d’oxigen cauen en picat, fet que provoca la mort de molts
peixos i altres animals marins.

– Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la
fauna: el vidre de les ampolles pot causar ferides i la mort d’alguns animals.
Les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos poden ser mortals per
als animals marins perquè se’ls enreden al coll o al cos. Les xarxes perdudes
poden ofegar els animals. Molts animals marins s’empassen les bosses de plàstic
i moren.

– Les plantes de reciclatge nuclear descarreguen grans quantitats d’aigües residuals
amb un alt nivell de radioactivitat. Els peixos i les persones que els consumeixen
poden incorporar la radioactivitat i patir greus problemes de salut.

La vida dels animals i de les persones depèn del mar. L’aire, la humitat i fins i tot el clima depenen del mar. Malgrat això, estem enverinant els oceans abocant-hi tota mena de residus. Podem salvar els mars i oceans si posem en pràctica les recomanacions següents:
Depurar totes les aigües residuals abans d’abocar-les al mar.
No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.
No llençar les escombraries per la borda dels vaixells.
No llençar cap tipus d’escombraries o deixalles a les platges.
Formar grups de voluntaris per netejar les platges.( Jo crec que no ho faria ningú )
No llençar olis ni combustibles al desguàs de casa, al carrer, als rius o al mar.
Trencar els recipients de plàstic i tallar les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos abans de llençar-los Cal llençar tots els productes de plàstic al contenidor corresponent per tal que siguin reciclats.
Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.
Donar suport a iniciatives ecologistes que lluitin contra la contaminació del mar.
Exigir als governs unes lleis que regulin la quantitat i el tipus d’abocaments de residus al mar.
Denunciar els abocaments d’aigües residuals no tractades.

L’Antoni, i el seu amic vampiret Rutger, estaven volant tranquil·lament per damunt de la ciutat, amb les seves capes voladores.

-Renoi, és fantàstic! -Va dir l’Antoni molt content.

-Ja t’ho deia jo  -Li va respondre en Rutger.

Després van anar més suaument, cap al terra, per parlar millor entre ells i, una miqueta més tard, l’Antoni va dir:

-Una cosa vull dir-te, Rutger.

-Què?

Els dos anaven descendent suaument. L’Antoni no tenia pràctica amb la capa i estava cap per avall. Més tard l’Antoni li pregunta:

-Aquestes capes no fallen mai?- va dir una mica preocupat.

-Per què ho preguntes?- Va respondre en Rutger.

Els dos nens anaven descendent, però l’Antoni encara estava cap per avall. Després l’Antoni li diu a en Rutger:

-Perquè si fallessin , no vull pensar en com seria la caiguda  (Va dir una mica rient) .

-Doncs si, alguna vegada fallen. Però ara afanya’t- Va dir en Rutger.

L’Antoni va posar una cara d’espant mentre encara estava en l’aire.

-Per què? Què passa?- Va dir espantat.

-Doncs que només fallen en una ocasió…- Va explicar mentre l’Antoni estava espantat.

Després de 5 minuts els dos nens van aixecar el vol i se’n van anar a tota pastilla.

-…I es quan plou, i es mullen!- va cridar en Rutger.

-I ara ho dius!!- Va dir enfadat, l’Antoni.

Mentre els dos nois volaven a tota màquina un gran núvol negre de pluja els empaitava.  
 
     
Sergiu Vasile Daraban  6è B

La història dels vampirets Antoni i Rutger

Un dia l’Antoni i el Rutger, el seu amic vampiret, anaven volant per damunt de la ciutat.
-Renoi es fantàstic!-exclama en Rutger tot emocionat, volant amb la seva capa.
-Ja t’ho deia jo- contesta l’Antoni fent-se el llest.
-Una cosa vull preguntar-te, Rutger.-
-Què ??- Pregunta amb cara de sorprès el seu amic.
-Aquestes capes no fallen mai?- pregunta amb curiositat.
-Perquè si fallessin no vull pensar en com seria la caiguda!- exclama amb cara de preocupació.
Parlant i parlant es van començar a veure uns nuvolots negres com el carbó.
-Doncs si, alguna vegada fallen. Però ara afanyat!-diu mirant al cel.
-Per què?, que passa?- pregunta tot emocionat i ple de curiositat.
-Doncs que només fallen en una ocasió… –va dir.- I es quan es quan plou i es mullen!-crida mentre volen a tota pressa els dos junts.
-I ara ho dius!!-exclama l’Antoni.
I els dos vampirets van estar volant per tota la ciutat fins que van trobar una amagatall.

Ariadna 6è C

La història dels vampirets Antoni i Rutger

L’Antoni i el Rutger, el seu amic vampiret van volant per damunt la ciutat.
– Renoi, és fantàstic!- diu l’Antoni ben alegre.
– Ja t’ho deia jo.- diu el Rutger molt tranquil.
L’Antoni de cop i volta es frena una mica i li diu al Rutger.
– Una cosa vull preguntar-te, Rutger.- una mica intrigat.
– Què?- diu somrient.
S’aturen al sostre d’una casa plena de finestres de colors llampants i li pregunta.
– Aquestes capes no fallen mai?- diu l’Antoni intentant aterritzar.
– Per que ho preguntes?- diu el Rutger sorprès.
En aquell moment el Rutger es comença a ficar nerviós mirant el cel de reüll.
– Perquè si fallessin, no vull pensar com seria la caiguda!- l’Antoni cap per avall.
– Doncs si, alguna vegada fallen. Però ara afanya’t!- diu el Rutger força preocupat.
L’Antoni ben intrigat li pregunta al Rutger.
– Per què? Què passa?
– Doncs que només fallen en una ocasió…
De sobte volen a tota velocitat i diu el Rutger.
– …i és quan plou i es mullen!
– I ara ho dius!- diu l’Antoni força cabrejat.
Després d’una estona arriben a casa l’Antoni i li torna la capa a en Rutger donant-li les gràcies per aquella tarda tan divertida.

Roger Usay 6è A

cicle superior