Història amb diàleg…

L’Antoni, i el seu amic vampiret Rutger, estaven volant tranquil·lament per damunt de la ciutat, amb les seves capes voladores.

-Renoi, és fantàstic! -Va dir l’Antoni molt content.

-Ja t’ho deia jo  -Li va respondre en Rutger.

Després van anar més suaument, cap al terra, per parlar millor entre ells i, una miqueta més tard, l’Antoni va dir:

-Una cosa vull dir-te, Rutger.

-Què?

Els dos anaven descendent suaument. L’Antoni no tenia pràctica amb la capa i estava cap per avall. Més tard l’Antoni li pregunta:

-Aquestes capes no fallen mai?- va dir una mica preocupat.

-Per què ho preguntes?- Va respondre en Rutger.

Els dos nens anaven descendent, però l’Antoni encara estava cap per avall. Després l’Antoni li diu a en Rutger:

-Perquè si fallessin , no vull pensar en com seria la caiguda  (Va dir una mica rient) .

-Doncs si, alguna vegada fallen. Però ara afanya’t- Va dir en Rutger.

L’Antoni va posar una cara d’espant mentre encara estava en l’aire.

-Per què? Què passa?- Va dir espantat.

-Doncs que només fallen en una ocasió…- Va explicar mentre l’Antoni estava espantat.

Després de 5 minuts els dos nens van aixecar el vol i se’n van anar a tota pastilla.

-…I es quan plou, i es mullen!- va cridar en Rutger.

-I ara ho dius!!- Va dir enfadat, l’Antoni.

Mentre els dos nois volaven a tota màquina un gran núvol negre de pluja els empaitava.  
 
     
Sergiu Vasile Daraban  6è B

La història dels vampirets Antoni i Rutger

Un dia l’Antoni i el Rutger, el seu amic vampiret, anaven volant per damunt de la ciutat.
-Renoi es fantàstic!-exclama en Rutger tot emocionat, volant amb la seva capa.
-Ja t’ho deia jo- contesta l’Antoni fent-se el llest.
-Una cosa vull preguntar-te, Rutger.-
-Què ??- Pregunta amb cara de sorprès el seu amic.
-Aquestes capes no fallen mai?- pregunta amb curiositat.
-Perquè si fallessin no vull pensar en com seria la caiguda!- exclama amb cara de preocupació.
Parlant i parlant es van començar a veure uns nuvolots negres com el carbó.
-Doncs si, alguna vegada fallen. Però ara afanyat!-diu mirant al cel.
-Per què?, que passa?- pregunta tot emocionat i ple de curiositat.
-Doncs que només fallen en una ocasió… –va dir.- I es quan es quan plou i es mullen!-crida mentre volen a tota pressa els dos junts.
-I ara ho dius!!-exclama l’Antoni.
I els dos vampirets van estar volant per tota la ciutat fins que van trobar una amagatall.

Ariadna 6è C

La història dels vampirets Antoni i Rutger

L’Antoni i el Rutger, el seu amic vampiret van volant per damunt la ciutat.
– Renoi, és fantàstic!- diu l’Antoni ben alegre.
– Ja t’ho deia jo.- diu el Rutger molt tranquil.
L’Antoni de cop i volta es frena una mica i li diu al Rutger.
– Una cosa vull preguntar-te, Rutger.- una mica intrigat.
– Què?- diu somrient.
S’aturen al sostre d’una casa plena de finestres de colors llampants i li pregunta.
– Aquestes capes no fallen mai?- diu l’Antoni intentant aterritzar.
– Per que ho preguntes?- diu el Rutger sorprès.
En aquell moment el Rutger es comença a ficar nerviós mirant el cel de reüll.
– Perquè si fallessin, no vull pensar com seria la caiguda!- l’Antoni cap per avall.
– Doncs si, alguna vegada fallen. Però ara afanya’t!- diu el Rutger força preocupat.
L’Antoni ben intrigat li pregunta al Rutger.
– Per què? Què passa?
– Doncs que només fallen en una ocasió…
De sobte volen a tota velocitat i diu el Rutger.
– …i és quan plou i es mullen!
– I ara ho dius!- diu l’Antoni força cabrejat.
Després d’una estona arriben a casa l’Antoni i li torna la capa a en Rutger donant-li les gràcies per aquella tarda tan divertida.

Roger Usay 6è A

cicle superior