Kaeli’s War Journey

CAPITULO 1

Paso por delante del campo de infectados de camino a la escuela y recuerdo la lección que estamos dando en historia esta semana. Cuántas vidas se perdieron en la epidemia que arrasó el mundo en 1974 por no haber tenido las medidas de seguridad adecuadas. Me pregunto qué habría pasado si al encontrar al primer infectado en Hornem lo hubieran matado. Las vidas que se podrían haber salvado con el sacrificio de una sola. Incluso treinta años más tarde sufrimos las consecuencias.

 

Al entrar por la puerta del instituto veo que el profesor no ha llegado aún y decido estarme al final de la clase al lado de mi9 mejor amiga Jerla.

-Hola, May, por fin has llegado, te tengo que contar muchas cosas. Bueno, en realidad sólo es una cosa, pero es tan salseante que vale por muchas. Esta mañana he llegado a la escuela bastante pronto, así que me he pasado por la biblioteca para completar los últimos apuntes de biología, y adivina quién estaba ahí.

-¿Quién?

-No me interrumpas, era una pregunta retórica. Pax estaba ahí, así que me he apoyado en la estantería seximente mientras leía un apartado del libro e intentaba aparentar que no le había visto. Entonces, Pax se acerca y me da una palmada en el culo. En esto que me giro y le digo “eres un pervertido”, pero por dentro estaba pensando “bien, mis sentadillas han servido para algo”.

-¿Crees que Pax quiere algo contigo, es más probable que sólo busque lo mismo que con todas las demás?

-Ya…

En ese momento entra de estampida el profesor de literatura clásica.

-Siento llegar tarde, mi exmujer se estaba quejando sobre la custodia de nuestros hijos. Maldita zorra –murmura entre dientes. Se dirige a su escritorio, se sienta y hace lo mismo de siempre: nada. Todos se arremangan para jugar con su reloj de última generación Wafflo-X13. Cada pocos minutos, el profesor saca una petaca plateada y bebe lo que debe ser algún tipo de licor.

-Por cierto, ¿sabéis qué le dice un volcán bebé a su madre?

Todos se miran entre ellos. Sus miradas gritan “otra vez no…”.

-Dice “¡magmá, magmá!”.

El silencio reina en la clase, excepto por los pelotas del profesor, que todos fingen reír ante el comentario.

-Cerrad la ventana, que se va la gracia –dice alguien al fondo del aula, y el profesor se va llorando en dirección al baño.

La clase termina sin profesor, con todos los alumnos en corro hablando entre nosotros y riendo.

La siguiente hora, en clase de ciencias sociales, estudiamos la epidemia del virus Erdhol de 1974.

-Todavía no sabemos cómo empezó todo, pero existen varias hipótesis, como, por ejemplo, que un individuo ingiere un animal infectado o una planta venenosa, o por exposición a una radiación de origen desconocido. Lo que sí sabemos es que afectó a un 40% de la población mundial.

A mitad del discurso del profesor, muchos alumnos se quedaron dormidos en sus mesas. Total, cada año nos explican la misma historia, y hace tres meses fue el día conmemorativo, en el que todos los ciudadanos del mundo deben guardar una hora de silencio.

-Desde el contagio –continuó el profesor-, tardaban entre dos y tres días en presentar los primeros síntomas, como fiebre, insomnio, depresión, deterioro de la memoria, el juicio y el pensamiento. Más tarde se intensificaban los síntomas a cambios bruscos de personalidad, deliria nerviosa, demencia y problemas de coordinación muscular.

»Veintiocho años después, en 2002, todos los países se unieron, dejando de lado sus diferencias, en la que llamamos Unión Internacional.

Este día ha pasado rápido: en el almuerzo me siento con Jerla, y a las 2:30 me voy a casa para así ayudar a mi madre en la floristería.

Estoy colocando los lirios mientras mi madre atiende a una clienta que compra unas semillas de naranjo.

-No sé… Si seguimos así, creo que no tardará en estallar una nueva guerra.

A las 20:00 cerramos la floristería y nos vamos a casa. Mientras mi padre cocina la cena, yo me doy una ducha caliente en el piso de arriba, aborreciendo la rutina de cada día. Mientras me aclaro el pelo, me entra el pánico al recordar que tal vez tenga deberes para mañana, pero no logro recordar de qué.

Salgo de la ducha y envío en mensaje a la única persona que sé que siempre tiene el móvil cerca.

MAY: Phoenix, hay deberes para mañana?

Espero unos minutos y, al ver que no contesta, dejo el móvil y bajo las escaleras para ayudar a mi madre a poner la mesa.

Cuando nos acabamos el Mac&Cheese, recogemos entre todos la mesa y subo a mi cuarto. Miro si me ha llegado algún mensaje al móvil y, en efecto, la luz del aparato está parpadeando.

PHOENIX: Siempre igual

PHOENIX: Deja de preocuparte tanto por los estudios y diviértete un poco

-Menudo carpa-manta –susurro para misma.

MAY: Yo por lo menos tengo estudios y cultura. Tú no tienes nada.

PHOENIX: Puedo enseñarte una cosita que sí que tengo si quieres 😉

PHOENIX: Mi gran geranio 😉

MAY: Tú lo has dicho, COSITA

-Vete a pisar charcos, que no eres más que un pisa-charcos.

Con esto, me meto en la cama deseándole a Phoenix que se le marchite el geranio.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

El Lado Explosivo de Jude(primer llibre)

Sinopsis 

La Lucy ha escoltat moltes vegades la frase incomptables vegades, però fins ara mai havia pensat que podria arribar a entendre-la tan be. En realitat, des del dia que va conèixer a el Jude navega per aigües turbulentes, incapaç d’aclarar-se  i saber el que sent. Entre tota la confusió, axó sembla evident: Jude no és un noi adequat per a ella. Cínic, insensible, descarat… En definitiva, el clàssic noi que sembla predestinat a trencar-li el cor a qualsevol que sucumbeixi als seus encants. I ,sens dubte, el Jude  exerceix una estranya atracció sobre ella. Una atracció de la que sembla impossible escapar

Opinió: 

La història està narrada en primera persona per la Lucy, una jove de disset anys que s’ha tingut que mudar a una cabanya familiar a Flordia, degut a que la seva família ho està passant malament econòmicament i no poden donar-se el caprici que es donaven antigament. Juntament amb la mudança la Lucy tindrà que començar el seu últim any de curs en un nou institut(Southpointe).

Durant les vacances, abans de que comenci el curs, coneixerà a el Jude, un jove que viu en un centre d’acollida des dels tretze anys, on ha tingut que aprendre de la vida mitjançant la violència. Ha tingut que optar per la llei del més fort, i ha intentat sobreviure a aquella vida venent drogues i robant, convertint la presó el seu segon lloc d’acollida, ja que ha acabat empresonat en moltes ocasions.  Però encara el seu llarg expedient de noi problemàtic, perillós i delincuent, la Lucy veu en ell coses que ningú més percep. És un jove que no ha tingut una vida fàcil i es guia pels seus propis principis. No sap distingir entre el be i el mal i això provoca que es mogui per impulsos. Però la Lucy l’ajudarà a mesurar la seva impulsivitat i a creure en si mateix, en que el seu passat no te que marcar el seu futur. Al mateix temps el Jude intentarà ser una millor persona i correspondre a la Lucy com ella es mereix. El problema…. els mals hàbits son difícils de trencar i qualsevol rumor o mala acció pot posar fi a una relació que per al Jude,és una forma d’escapar de la seva mala vida.

Imagen

MARIA OTEROS

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

After (Anna Todd)

After, d’Anna Todd, és la nova aposta de Planeta. Una novel·la que es va començar a publicar en una plataforma denominada Wattpad i ara els drets han estat comprats per traduir-la a  més de trenta països i fins i tot per al possible rodatge d’una pel·lícula. En el seu moment, l’autora es va basar en Harry Styles, del grup musical One Direction, per al personatge principal però, si no estàs a l’aguait d’aquest detall, tampoc no notaràs diferència.

Sinopsi

La Tessa s’enfronta al seu primer any en la universitat. Acostumada a una vida estable i ordenada, el seu món canvia quan coneix en Hardin, el noi dolent per excel·lència, amb tatuatges i d’una mala vida.

La innocència, el despertar de la vida, el descobriment del sexe… un amor infinit, dos pols oposats fets l’un per a l’altre.

ATT00003

Maria Oteros

 

 

 

 

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Receptes Casolanes

ARRÓS A LA CARBONARA (baix en calories)

INGREDIENTS:

  • Arròs: 55 g
  • Pèsols enllaunats (o descongelats): 50g
  • Llet desnatada: mig got
  • Pernil cuit baix en greix i en sal: 40 g
  • Ou dur: 1
  • Sal, nou moscada i pebre negre

PROCEDIMENT:

  1. Cou l’arròs en aigua amb sal, i també cou l’ou.
  2. Quan l’arròs estigui cuit, s’escorre tota l’aigua que sobri, i posa’l sobre una paella. Afegeix l’ou picat, els pèsols, el pernil cuit picat a tires i les espècies.
  3. Afegeix la llet indicada i puja el foc. Barreja-ho tot amb cura de no trencar l’ou i serveix-ho calent.

Arroz carbonara

 

Bon profit!

                                                                                     Mercè Juscafresa

TRUITA DE PATATES CASOLANA:

INGREDIENTS: (per 4 persones)

  • 6 ous
  • 3 patates (600 g)
  • 1 ceba petita
  • 2 gots d’oli d’oliva
  • sal
  • un full de julivert

 

PROCEDIMENT:

  1. Pela i pica la ceba a daus mitjans. Si les patates estiguessin brutes, passa-les per aigua. Pela, talla per la meitat al llarg i després talla cada tros en mitges llunes fines de 1/2 centímetre. Introdueix tot a la paella, assaona al teu gust i fregeix a foc suau durant 25-30 minuts.
  2. Retira la fritada i escorre. Passa l’oli a un recipient i reserva’l. Neteja la paella amb paper absorbent de cuina.
  3. Casca els ous, col·loca’ls en un recipient gran i bat-los. Sálalos al teu gust, afegeix la fritada de patates, ceba i pebrot i barreja bé.
  4. Col·loca la paella novament al foc, afegeix un rajolí de l’oli reservat i afegeix la barreja. Remou una mica amb una cullera de fusta i espera (20 segons) a que comenci a quallar. Separa les vores, cobreix la paella amb un plat de major diàmetre que la paella i dóna-li la volta. Tira-de nou perquè qualli per l’altre costat.

 TORTILLA_PATATAS_LOLIBEL_61

Bon profit!

                                                                                     Mercè Juscafresa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Receptes Italianes

CIAMBELLONE SUAU

INGREDIENTS: (per un pastís)

– 400 g de farina

    – 1 tassa de llet

    – 1 sobre de llevat en pols

    – 1 llimona

    – 40 g de mantega

    – 250 g de sucre

    – 4 ous

    – Sucre granulat (per la decoració)

 

PROCEDIMENT:

1- Portar la mantega a temperatura ambient.

2- Preescalfar el forn tradicional no ventilat a 180 graus.

3- Rentar la llimona i ratllar la seva escorça.

4- En un bol, batre les clares d’ou a punt de neu.

5- En un altre bol barrejar els rovells amb el sucre. Llavors afegir a poc a poc la farina, la mantega, el llevat en pols, la llet i la ratlladura de llimona.

6- Quan la barreja aquesta suau, afegir les clares d’ou a punt de neu.

7- Barrejar lentament des de baix cap a dalt i tornar tou el compost.

8- Greixar i enfarinar un motlle per ciambellone. Abocar la barreja i afegir uns grans de sucre com a decoració.

9- Coure al forn a 180 graus durant uns 40 minuts.

 ciambellone

         Bon profit!

                                                                                     Mercè Juscafresa

PIZZA QUATRE ESTACIONS:

INGREDIENTS:

    – 800 gr. de tomàquets pelats escorreguts

    – 500 gr. de mozzarella

    – 4 talls de pernil dolç

    – 2 cullerades de carxofetes en oli tallades

    – 3 cullerades d’olives negres tipus Gaeta

    – 2 xampinyons

    – Orenga al gust

    – Sal

    – Oli d’oliva

 

PROCEDIMENT:

   1- Tallar la mozzarella a dauets i deixem que s’escorri durant uns 20 minuts.

   2- Netejar i tallar els xampinyons, després tallar-los a tiretes fines.

   3- Coure la base de la pizza durant 20 minuts al forn a 250ºC.

   4- Creem quatre quarts a la pizza i repartim cada un dels ingredients al seu propi    quart: un quart amb el pernil dolç, un quart amb les carxofetes, un quart amb les olives i l’últim quart amb els xampinyons tallats.

  5- Posem la pizza en la part alta del forn durant 10 minuts a uns 180-200ºC. Servir calent.

pizzzzzzzzzzzzzzzzzzza

Bon profit!

                                                                                     Mercè Juscafresa

 

 

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

FERNANDO MARÍAS

És un escriptor que va neixer a Bilbao el 13 de Juny de 1958 i actualment viu a Madrid des de 1975. Com hem dit, es va traslladar a Madrid amb la intenció d’estudiar cinema, establint-se en aquesta ciutat. Va començar en la narrativa escrivint guions per a la televisió, destacant entre ells la sèrie de falsos documentals Pàgines ocultes de la història. El 1990 va escriure la seva primera novel·la La llum prodigiosa, començant la seva carrera com a novel·lista.

Captura de pantalla 2015-04-21 a las 9.57.37

PREMIS

Va guanyar diverses premis en diverses obres principalment el Premi Nacional de la Literatura Infantil y Juvenil de 2006 per Cielo Abajo.

Fernando Marías guanya el Premi Biblioteca Breu

L’escriptor Fernando Marías ha guanyat el Premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, amb l’obra autobiogràfica ‘L’illa del pare’.

El jurat del premi estava format per José Manuel Caballero Bonald, Pere Gimferrer, Manuel Longares, Elena Ramírez i Rosa Regàs i ha decidit per “unanimitat” concedir el prestigiós guardó a Fernando Marías.

La novel·la de Marías s’ha imposat entre els 795 manuscritospresentados en aquesta edició, de les quals 332 procedien d’Espanya i 104 de l’Argentina, entre altres països. El jurat ha destacat que “entre el remordiment i la lucidesa Fernando Marías ha estat capaç d’abordar un itinerari a través de la memòria i de l’ombra del pare a la recerca de la seva pròpia identitat”.

Clara Subiela Captura de pantalla 2015-04-21 a las 9.56.27
Captura de pantalla 2015-04-21 a las 9.57.58

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Viatge a Itàlia

PISA

La ciutat on es troba la famosa torre inclinada, amb la que encara que la vam visitar de nit, vam poder fer moltes fotos, especialment, la més comuna recolzant la torre.

FLORÈNCIA

Riu Arno: El més sorprenent va ser que a dalt del pont enganxades, hi havien botigues que van ser en el seu temps cases.

Captura de pantalla 2015-04-21 a las 9.50.12

 

 

 

 

 

 

 

 

Galleria de l’accademia: Vam poder observar la famosa estàtua de David de Michelangelo en un dels museus més importants del món.

Captura de pantalla 2015-04-21 a las 14.21.09

 

 

 

 

 

 

VENÈCIA

Ens vam desplaçar fins allà amb el vaporetto, des d’on vam poder observar les vistes tan fantàstiques de Venècia.

Catedral de San Marco: Un aspecte important és que no podíem entrar ni amb tirans ni amb uns pantalons per sobre dels genolls.

Alguns alumnes vam poder gaudir d’un passeig amb gòndola per la ciutat dels canals, mentre el gondoliere anava explicant una mica l’entorn, com  ara la casa de Marco Polo. El que ens va cridar l’atenció va ser el gran nombre de gòndoles que hi havia.

El preu era 80€ de dia, i 100€ de nit.

Captura de pantalla 2015-04-21 a las 14.21.50

Captura de pantalla 2015-04-21 a las 9.48.51

VERONA

Vam observar el famós balcó de Romeu i Julieta, que és el símbol de la ciutat de Verona.

LLAC DI GARDA

Segons la majoria d’alumnes és un dels llacs més grans que han vist. Hi havia molts ànecs i cignes.

 Ariadna Cantarell i Gemma Vera

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Kaeli’s war journey

PRÓLOGO

El Universo se expandió hasta llegar a su máximo potencial, y empezó a contraerse hasta volver a la bola de masa que fue en los inicios. Un nuevo Big Bang. Diferente distribución del Universo, sus planetas, estrellas… En uno de esos planetas, llamado Tzar, por circunstancias de emplazamiento  y facilidades atmosféricas y minerales, entre otras cosas, se da una especie similar a la humana llamada kaeli con sutiles diferencias: una más desarrollada condición física e intelectual, que avanza evolutivamente a un ritmo muy superior al de los antiguos mundos. Esto hace que en dos mil Ciclos Serénidos (un Ciclo Serénido equivale a trescientos sesenta y cinco días terrestres) estén en un punto evolutivo tan elevado como el de la Edad de la Tecnología de la anterior Tierra.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

És possible una amistat pares-fills?

Si els pares son amics dels seus fills, no els estem deixant orfes? Aquesta frase la va dir Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada. Confondre l’amistat amb la confiança és un error, no cal tenir amistat per tal que hi hagi confiança.

Fa uns quaranta anys, era ciència-ficció que uns pares parlessin obertament amb els seus fills i que es sentissin còmodes a casa. Ara hem agafat algunes confiances amb els pares que passen a l’extrem de l’amistat. Quan jo era petita, no acabar-me el menjar implicava que estaria a la següent hora de menjar i m’ho acabava menjant. Actualment, molts dinars es fan tenint en compte si els nens volen o no i no valoren el menjar i sol acabar a les escombraries. Igual que amb el menjar, passa amb sortir al carrer, la roba que portem …

Hauríem de diferenciar, tant pares com fills, els moments de serietat i d’esbroncar si cal, dels moments de passar-ho bé. No cal tornar a cinquanta anys enrere, quan els fills vivien pensant que els seus pares no escoltarien ni entendrien el que els passava, i tampoc com ara que als pares no se’ls prenen seriosament. Es pot arribar a un punt entremig en el que els pares estiguin allà sempre per a les bromes però que, quan s’hagi de parlar de coses importants, siguin pares.

Alba Barquero

 

Publicat dins de La Columna | Deixa un comentari

Receptes salades

La Musaka:

  • INGREDIENTS:
    • 400 g. carn de vedella
    • 250 g. carn de porc
    • 2 albergínies
    • 1 ceba
    • 4 tomàquets triturats
    • beixamel
    • formatge ratllat
    • oli
    • sal
    • pebre
    • 1 patata
  • PROCEDIMENT:
    • Tallem les albergínies a rodanxes de mig centímetre de gruix i les posem en remull. Reservem.
    • Sofregim la ceba i quan ja està daurada hi afegim la carn de vedella i la de porc, amb les patates tallades. S’assaona amb sal i pebre i quan ja està feta s’afegeix una mica de tomàquet triturat, sempre evitant que quedi massa líquid. Quan el tomàquet està fregit, reservem.
    • Fregim en oli les albergínies fins que estiguin toves però sense que s’arribin a daurar del tot perquè no estiguin cruixents. Un cop fetes s’han de posar sobre un paper secant perquè perdin l’oli que absorbeixen.
    • Amb les albergínies fem un lloc en una safata per forn sense que quedin buits. Afegim la carn i col·loquem una altra capa d’albergínies. Finalment, cobrim amb salsa beixamel i el formatge ratllat i introduïm al forn 45 minuts a 180 graus.

 

Que aprofiti!

                                                                                                        Mercè Juscafresa 

 

Pà de pernil:

  • INGREDIENTS:
    • 250 g. llet
    • 50 g. mantega
    • 50 g. sucre
    • 30 g. llevat premsat fresc de fleca
    • 500 g. farina de força
    • 1 culleradeta sal
    • 150 g. pernil dolç
    • 100 g. olives sense pinyol
    • 8 talls pernil serrà tallat fi
    • 30 g. tàperes
    • mantega fosa
    • 1 ou
    • Llet

 

  • PROCEDIMENT:
    • Posem un recipient al foc amb la llet i la mantega. Només el escalfarem perquè es dehaga la mantega, no ha d’arribar a bullir. Un cop desfeta, el retirem del foc. Reservem una mica de la llet per desfer el llevat ja que serà més fàcil barrejar després i, quan estigui dissolta, l’afegim al bol juntament amb el sucre. No deixarem de barrejar fins que no quedi ben homogeni. Seguidament, incorporem la farina amb la sal i ho unim amb les mans fins que no quedi líquid.
    • En una superfície Lísia i neta, amassem durant 6 o 7 minuts fins que ens quedi una bola mal·leable i compacta. Quan ho aconseguim, estirem la massa amb un corró donant-li forma rectangular i amb un ample similar al de la safata del nostre forn.
    • A continuació, vam pintar amb mantega fosa la superfície de la massa per després cobrir-la amb talls de pernil sense arribar a la vora de la massa. També posarem el pernil dolç picat, les olives i les tàperes, que li donaran un toc especial. Abans de donar-li l’aspecte final, acabarem humitejant amb aigua un (i només un) de les vores per poder segellar. Ho enrotllem pel costat contrari prement bé per evitar que surti el farcit i per donar-li aspecte de braç de gitano. Després, fiquem els extrems cap a dins.
    • Posem el pa a la safata amb silpat o paper sulfuritzat i li fem unes marques decoratives a la superfície. Ho deixem reposar 1 hora en un lloc on no hi hagi corrents d’aire.
    • Mentrestant, escalfem el forn a 180º i, passada l’hora, pintem el pa amb ou batut i llet. El posem al forn durant 30 o 40 minuts fins que quedi daurat. Cal controlar perquè no es cremi. Així ja ho haurem acabat i podrem gaudir tant calent com fred.

 

Que aprofiti!

                                                           Mercè Juscafresa 

 

Empanadilles de carn:

  • INGREDIENTS:
    • 300 g. de carn de vedella picada
    • 100 g. de carn de porc picada
    • 6 cebes tendres
    • 1 ceba
    • 1 meitat de pebrot vermell
    • 1 culleradeta de comí
    • 250 g. de farina
    • 75 cl. d’oli
    • 75 cl. d’aigua

 

  • PROCEDIMENT:
    • Comencem preparant la massa. Posem en un bol la farina, aigua, oli, sal i amassem, primer en el bol, i després a la superfície enfarinada de la cuina. Fem una bola, la tornem a posar al bol, la cobrim amb un drap i la deixem reposar 1 hora.
    • Mentrestant, piquem la verdura per al farciment i la tirem a la paella. Posarem abundant ceba perquè la carn quedi sucosa. Afegim el pebrot vermell, i 10 minuts després la carn. Finalment posarem el comí que donarà un sabor especial al farciment. Afegim sal, pebre i un parell de bitxos. Ho deixem 10 minuts més i ho retirem del foc.
    • Ara anem a estirar la massa amb l’ajuda d’un corró, i tallar-la en discos d’uns 12 centímetres de diàmetre (com un CD). A cada disc col·loquem el farcit, humitegem la vora amb aigua, i tanquem l’empanada. Les posem en una safata de forn i les pintem amb ou batut.
    • Finalment les posem al forn a 180ºC durant 20 minuts. Només ens queda servir-la, i a menjar!

Que aprofiti!

                                        empanadascarnejejej                                                                                                                         Mercè Juscafresa

 

 

Publicat dins de Cuina | Deixa un comentari