El còdex del Beat de Liébana, una atractiva edició de “La Divina Comèdia”, de Dante Alighieri, un exemplar acabat de restaurar del “Tractat d’estàtica i mecànica”, de Leonardo da Vinci, un dibuix de Velázquez, gravats de Dürer i Rembrandt i altres de Picasso, que poques vegades es mostren, són algunes de les obres que s’exhibeixen a “Europa en paper” per proposar una reflexió sobre els principals trets d’identitat europeus al llarg de la Història.
Organitzada per la Biblioteca Nacional de Madrid i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SEC), l’exposició s’ha fet coincidir amb la presidència espanyola de la Unió Europea i amb el XXVè aniversari de l’ingrés d’Espanya com a membre de ple dret.

Notícia publicada per l’agència EFE: 15/03/2010

A la Galeria Central del Museu del Prado s’han reunit per primera vegada l’obra “Les filles d’Edward Darley Boit”, peça mestra de John Singer Sargent, i la pintura en la qual l’artista es va inspirar, “Las Meninas” de Velázquez.
Es tracta d’una ocasió inèdita, única i irrepetible ja que l’obra de Sargent (1856-1925), una de les pintures més importants del Museum of Fine Arts de Boston (EUA) poques vegades ha sortit de la institució a la qual va ser donada per les protagonistes del retrat en 1919.
A més, és aquesta la primera ocasió des de la mort de l’artista en la qual la pintura s’exhibeix en una ciutat europea diferent de Londres, on Sargent es va establir els últims anys de la seva vida.

Notícia publicada per l’agència EFE: 16/03/2010

El ministre socialista Robert Badinter, artífex, el 1981, de l’abolició de la pena de mort a França, va voler plasmar amb l’ajuda de l’art “l’angoixa del crim i la violència del càstig” i va impulsar una exposició que reuneix a partir d’avui un conjunt excepcional d’obres d’art.
El Museu d’Orsay de París serveix de seu, fins al proper 27 de juny, un impressionant conjunt de quadres de Goya, Géricault, Degas, Moreau Picasso, Cézane, Magritte, Munch i Warhol, entre altres grans artistes, sota el títol de “Crim i càstig”.

Notícia publicada per l’agència EFE: 16/03/2010

El codi Da Vinci existeix, però no és el de la novel·la de Dan Brown. Segons la investigadora dels arxius del Vaticà Sabrina Sforza Galitzia, “L’últim sopar” conté un codi amagat, basat en l’astrologia i les matemàtiques, en què Da Vinci va predir que el 21 de març del 4006 començaria un altre diluvi universal que acabaria definitivament amb la nostra existència al planeta l’1 de novembre del mateix any. Com i quan acaba la humanitat es troba, sota una fórmula xifrada, al finestral del centre del mural, just a sobre de Jesús.
Sabrina Sforza Galitzia, segons publica el diari britànic “The Times”, ha investigat profundament els pensaments i les creences que tenia Leonardo da Vinci sobre la fi del món. La investigadora apunta que, com es posa de manifest a l’Apocalipsi, Da Vinci creia que la història de la humanitat portava inevitablement “al judici final”, que entenia com el començament d’una nova era.
Sabrina Sforza Galitzia afirma també que no és gens estrany trobar missatges xifrats en les seves creacions, ja que Da Vinci vivia temps difícils i d’aquesta manera els protegia de possibles danys.
Notícia publicada per TV3 “Televisió de Catalunya”: 16/03/2010

Marroc acosta Pablo Neruda als països àrabs i a una llengua en què no ha estat traduïda cap de les seves obres, a través d’una exposició en la qual pintors de tot el món reten homenatge al poeta xilè amb obres inspirades en els seus versos.
“Neruda, poeta inoblidable”, ideada com a homenatge en el centenari del seu naixement, ha passejat en els últims quatre anys i per una vintena de ciutats obres d’artistes de diferents països i els poemes en què s’inspiren, així com textos sobre la vida i obra de l’escriptor.

Notícia publicada per l’agència EFE: 11/03/2010

La fascinació de la Roma Antiga per l’art grec es descobreix als Museus Capitolins de la capital italiana amb “L’edat de la conquesta”, una exposició que viatja al llenguatge artístic heretat de la influència hel·lènica per explicar la gran revolució cultural que va tenir lloc durant la formació del Imperi.

Notícia publicada per l’agència EFE: 12/03/2010

Dues gigafotos d’alta definició, amb les pintures murals de Taüll i una obra de Marià Fortuny, són a l’abast de tots els usuaris que visitin el nou portal del MNAC, al costat de centenars d’obres acompanyades de fitxes informatives. Avui s’ha obert el web que exposa el fons d’aquest museu a través d’internet.
El nou portal del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) permet consultar en línia les prop de 1.900 obres exposades a les seves col·leccions permanents del Museu. A més de veure les obres, els usuaris hi troben la fitxa tècnica, i gràcies als motors de recerca avançada poden buscar una obra a partir d’una cronologia, en una classificació genèrica i temàtica i també per autor i títol. El portal s’actualitza de forma permanent, perquè està integrat en el sistema digitalitzat de documentació.

En els propers mesos hi ha la intenció de completar els materials amb informació complementària sobre els autors, i d’ampliar-ne l’abast, fins a complir l’objectiu d’incloure tot el fons d’aquesta institució a disposició dels internautes.
Notícia publicada per TV3 “Televisió de Catalunya”: 12/03/2010

L’escriptor i acadèmic Miguel Delibes ha mort el dia 12 de març a casa seva, Valladolid, als 89 anys, envoltat dels seus éssers estimats. La salut del premi Cervantes i autor de Cinco horas con Mario s’havia agreujat dràsticament en les últimes hores.

Mor Miguel Delibes als 89 anys

Notícies emeses per RTVE “Televisió Espanyola” i TV3 “Televisió de Catalunya”: 12/03/2010

“L’art del poder. La Real Armeria i el retrat de cort” estableix els vincles existents entre història, armadures i pintura, en una exposició que es pot visitar al Museu del Prado de Madrid.
Per primera vegada tornen a reunir-se dues de les col.leccions més extraordinàries llegades per la monarquia espanyola, en un discurs en el qual trenta-cinc pintures i trenta-una peces de la Reial Armeria de Madrid mostren al món el poder d’una monarquia i narren la evolució i l’impacte que va tenir el retrat de cort entre els segles XVI i XVIII.

Notícia publicada per l’agència EFE: 10/03/2010

Fa gairebé 20 anys el cas de l’anomenat “Negre de Banyoles” va encendre la polèmica mesos abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un metge hatià va denunciar l’exhibició en un museu del cos dissecat d’un indígena. Aquella polèmica es va tancar però encara continua viu el debat sobre els fins que poden justificar l’exposició de restes humanes.

El cas de l’anomenat “Negre de Banyoles’”

Notícia emesa per RTVE “Televisió Espanyola”: 07/03/2010