Category Archives: Ciència i Tecnologia

La glaciació africana de fa 444 milions d’anys va arribar a Europa

La glaciació que va tenir lloc fa 444 milions d’anys en el pol sud de l’antic macrocontinent de Gondwana, que abraçava Àfrica, Amèrica del Sud, l’Antàrtida, Índia, Austràlia i part de la Xina, va arribar al continent europeu, segons una investigació realitzada en les obres de la variant ferroviària de Pajares.

Notícia publicada per l’agència EFE: 19/03/2010

Un espectacle de lava i gel

El volcà Eyjafjallajökull està situat entre dos glaceres al sud d’Islàndia. El passat diumenge entrava en erupció obligant a l’evacuació de les granges i localitats veïnes. El contacte del magma amb el gel de la glacera va provocar dilluns passat una explosió i que es formés una columna de vapor de set quilòmetres d’altura a la zona, en la qual es van mesurar a més deu petits terratrèmols sota el volcà.

Un espectáculo de lava y hielo


Notícia emesa per RTVE “Televisió Espanyola”: 25/03/2010

Úvac, la major reserva de voltors dels Balcans

Majestuós, el voltor comú sobrevola els pedregosos penyals de les gorges d’Úvac i les aigües maragdes dels rius i els llacs de la reserva natural d’Úvac, a Sèrbia, un autèntic paradís i refugi per a una espècie la supervivència de la qual va estar i, encara avui, es troba en perill.

Notícia publicada per l’agència EFE: 17/03/2010

Les aigües rugeixen de nou a Las Lagunas de Ruidera

Les aigües del Parc Natural de Las Lagunas de Ruidera tornen a rugir 63 anys després i ofereixen ara, amb les intenses pluges de les últimes setmanes, una bella escenografia desconeguda per a les últimes generacions.
L’aigua indòmita reconquesta territoris i es revela amb una bravura supèrbia mostrant una estampa que estava arraconada en la memòria de les persones més grans del lloc.
Es tracta d’un moment únic el que viu aquest lloc. El 1933 va merèixer la qualificació de Lloc Natural d’Interès Nacional, fins que el 1979 va ser declarat per l’Estat parc natural que, posteriorment, va començar a gestionar la Junta de Comunitats de Castilla – la Manxa.

Notícia publicada per l’agència EFE: 12/03/2010

El ratpenat còsmic

Per a molts la nebulosa NGC 1.788 és un tresor amagat a pocs graus de distància de les brillants estrelles del cinturó d’Orió. La pols i el gas es barregen amb un petit cúmul de noves estrelles que li atorguen una forma que recorda un ratpenat expandint les seves ales.

El ratpenat còsmic


Notícia emesa per TVE “Televisió Espanyola”: 03/03/2010

Es lloga habitatge bioclimàtic en urbanització ecològica

Científics, tècnics o qualsevol col.lectiu interessat podrà llogar temporalment un dels 25 habitatges bioclimàtics de la primera urbanització d’aquestes característiques al món, construïda per encàrrec del Cabildo de Tenerife dins d’un projecte científic per a la integració de les energies renovables en l’arquitectura .

Notícia publicada per l’agència EFE: 05/03/2010

El camp magnètic terrestre és anterior a la vida al planeta

Reproducció, feta amb ordinador, de l'aurora oval que es forma amb la convergència entre el camp magnètic dèbil i el fort vent solar. (Foto: EFE)

Reproducció, feta amb ordinador, de l'aurora oval que es forma amb la convergència entre el camp magnètic dèbil i el fort vent solar. (Foto: EFE)

El camp magnètic de la Terra, que protegeix el planeta de la radiació i els vents solars, es va formar fa 3.450 milions d’anys, segons un estudi publicat aquest dijous a la revista “Science”. Segons aquest article, doncs, l’aparició d’aquest camp magnètic va ser anterior a l’aparició d’activitat biològica al planeta. Les conclusions de l’estudi són fruit de la investigació del geofísic de la Universitat de Rochester John Tarduno i científics de la Universitat de KwaZulu-Natal, a Sud-àfrica. L’equip ha analitzat cristalls de silicat amb una antiguitat de més de 3.000 milions d’anys, que van registrar en la seva estructura la formació del camp magnètic terrestre.
A partir de l’estudi, aquest camp magnètic primigeni no era tan potent com ara, i probablement aquesta debilitat va reduir l’existència d’aigua a l’atmosfera del planeta. Amb una magnetosfera dèbil i un Sol que rotava ràpidament, doncs, és probable que la Terra rebés en un dia pràcticament tants protons com els que arriben durant les tempestes solars més intenses, segons ha assenyalat John Tarduno, geofísic de la Universitat de Rochester: “Això significa que les partícules que fluïen des del Sol tenien moltes més probabilitats d’arribar a la Terra”.
Notícia publicada per TV3 “Televisió de Catalunya”: 05/03/2010