Author Archives: S. Pons [CLIC]

Centres en Xarxa: És possible que ciència i cultura es desenvolupin per separat?

Ciència i cultura són dues peces essencials en la configuració del pensament actual. La cultura és el substrat que permet el desenvolupament de la ciència i la ciència un vector per al progrés cultural. Cada dia són més els centres culturals interessats en promoure la divulgació científica i cada dia són més els científics que busquen en l’art i la creativitat la solució als seus dubtes. Per aquest motiu, en aquest programa se’ns planteja si és possible que ciència i cultura segueixin desenvolupant independentment sense aprofitar el seu gran capital d’intercanvi. Hi intervenen Martí Boada, investigador de geografia, ciència i tecnologia ambiental de la UAB, Marcel.lí Antúnez, artista performatiu i cofundador de La Fura dels Baus, i José Pardines, director de la revista “Molt interessant”. A més, també conté un reportatge del Cosmocaixa de Barcelona i del Domus de la Corunya. Finalment hi ha una entrevista a Montxo Núñez, director dels museus corunyesos mc2

És possible que ciència i cultura es desenvolupin per separat?/a>


Programa emès per RTVE “Televisió Espanyola”: 04/05/2010

Els animals amenaçats pel vessament de petroli al Golf de Mèxic

La marea negra amenaça de ple una regió d’una gran importància ecològica: el delta del Mississipí i el seu rosari d’illes de sorra i de maresmes. Una regió plena de reserves naturals on crien desenes de milers d’aus i amb extensos vivers d’ostres, d’on se’n recol·lecta el 40% de la producció nord-americana.

Notícia emesa per TV3 “Televisió de Catalunya”: 05/10/2010

La reina de la Santa Pau

Identifiquen i reconstrueixen les restes de Blanca d’Anjou trobades al monestir de Santes Creus. La reina va morir amb 27 anys, després d’haver tingut deu fills, i el seu matrimoni va portar la pau a la Corona d’Aragó.

Notícia emesa per TV3 “Televisió de Catalunya”: 05/05/2010

Des de 1995 les restes de Madame Curie descansen al Panteó de Il·lustres de París

Es compleixen quinze anys que les restes de la científica d’origen polonès, Madame Curie, descansen al Panteó de Il.lustres de París. La guanyadora de dos premis Nobel es convertia així en la primera dona que per mèrits propis reposa al costat dels més grans homes de França.

Notícia publicada per l’agència EFE: 04/05/2010

La Fundació Alberti adquireix una liricografia inèdita del poeta

Una liricografía inèdita de Rafael Alberti: una carpeta il.lustrada amb un poema, dibuixos i una partitura dedicada al “Moment musical” de Franz Schubert, va tornar en aquests dies restaurada, a la fundació del poeta al Puero de Santa María, Cadis, després que el govern d’Andalusia adquirís aquesta “joia” per $ 8,000.

Notícia publicada per l’agència EFE: 02/05/2010

Picasso va beure de fonts africanes a “Les senyoretes de Avignon”

Tenerife Espacio de las Artes (TEA) exposa els 84 dibuixos del quadern número 7 que Pablo Picasso va fer com preparatori de “Les senyoretes d’Avinyó” i els posa a “dialogar” amb escultures africanes com a reflex de la influència que sobre el pintor malagueny va tenir l’art primitiu d’aquest continent.

Notícia publicada per l’agència EFE: 30/04/2010

Els corbs saben resoldre problemes

Un equip de la Universitat d’Auckland a Nova Zelanda ha posat a prova a uns quants d’aquests animals amb autèntics circuits d’habilitat que han superat amb facilitat. Un d’aquests circuits consistia en el següent. El corb havia d’aconseguir el menjar. Aquest és al fons d’un pot transparent, fi i llarg. Per arribar a l’aliment havien de fer servir una palet llarg que estava després dels barrots d’una gàbia.

Els corbs saben resoldre problemes


Notícia emesa per RTVE “Televisió Espanyola”: 03/05/2010

Els mamuts llanuts tenien sang “anticongelant”, segons un estudi publicat a “Nature Genetics”

Els mamuts llanuts tenien sang “anticongelant” que els permetia mantenir el seu cos en perfectes condicions davant les baixes temperatures, segons recull un estudi publicat a “Nature Genetics”. Els científics han trobat que els mamuts tenien una adaptació genètica que permetia a l’hemoglobina alliberar oxigen fins i tot amb temperatures molt baixes, una capacitat que normalment es veu inhibida quan els termòmetres se situen sota zero. Els investigadors han seqüenciat els gens de l’hemoglobina procedents de tres mamuts siberians de fa 10.000 anys.Els mamuts tenien sang "anticongelant"
Notícia publicada per TV3 “Televisió de Catalunya”: 03/05/2010