Documental biogràfic de Jaime Gil de Biedma (1929-1990), un dels poetes espanyols més prestigiosos de la Generació del 50 juntament amb Juan Marsé o Carmen Martín Gaite, entre d’altres. Llicenciat en Dret, va començar a escriure poesia amb tot just 20 anys. El seu primer llibre, ‘Segons sentència del temps’ es va publicar el 1953. Altres de les seves obres importants són ‘Companys de viatges’, ‘moral’ o ‘Poemas póstumos’. Després de la seva mort, es va editar el seu diari titulat ‘Retrat de l’artista’. El documental, elaborat per la seva neboda Inés García-Albi Gil de Biedma, repassa la vida del poeta a partir de testimonis de familiars i amics.

Imprescindibles: Jaime Gil de Biedma

Documental emès per RTVE “Televisió Espanyola”: 15/03/2010

Un nou espai dinàmic i interactiu, en el qual es fon el passat i el present de la comunitat jueva al Regne Unit, és en el que s’ha convertit el remodelat Museu Jueu de Londres després d’una transformació que ha costat 11 milions d’euros.
Entre les novetats que acull el nou museu destaquen un “mikveth” (bany jueu) que data del segle XIII i que és la primera vegada que s’exhibeix al públic, una reproducció de la cuina típica de les famílies d’immigrants jueus que van arribar a Londres en el segle XIX i una sala dedicada als testimonis dels jueus britànics que van sobreviure l’Holocaust.

Notícia publicada per l’agència EFE: 17/03/2010

El còdex del Beat de Liébana, una atractiva edició de “La Divina Comèdia”, de Dante Alighieri, un exemplar acabat de restaurar del “Tractat d’estàtica i mecànica”, de Leonardo da Vinci, un dibuix de Velázquez, gravats de Dürer i Rembrandt i altres de Picasso, que poques vegades es mostren, són algunes de les obres que s’exhibeixen a “Europa en paper” per proposar una reflexió sobre els principals trets d’identitat europeus al llarg de la Història.
Organitzada per la Biblioteca Nacional de Madrid i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SEC), l’exposició s’ha fet coincidir amb la presidència espanyola de la Unió Europea i amb el XXVè aniversari de l’ingrés d’Espanya com a membre de ple dret.

Notícia publicada per l’agència EFE: 15/03/2010

A la Galeria Central del Museu del Prado s’han reunit per primera vegada l’obra “Les filles d’Edward Darley Boit”, peça mestra de John Singer Sargent, i la pintura en la qual l’artista es va inspirar, “Las Meninas” de Velázquez.
Es tracta d’una ocasió inèdita, única i irrepetible ja que l’obra de Sargent (1856-1925), una de les pintures més importants del Museum of Fine Arts de Boston (EUA) poques vegades ha sortit de la institució a la qual va ser donada per les protagonistes del retrat en 1919.
A més, és aquesta la primera ocasió des de la mort de l’artista en la qual la pintura s’exhibeix en una ciutat europea diferent de Londres, on Sargent es va establir els últims anys de la seva vida.

Notícia publicada per l’agència EFE: 16/03/2010

El ministre socialista Robert Badinter, artífex, el 1981, de l’abolició de la pena de mort a França, va voler plasmar amb l’ajuda de l’art “l’angoixa del crim i la violència del càstig” i va impulsar una exposició que reuneix a partir d’avui un conjunt excepcional d’obres d’art.
El Museu d’Orsay de París serveix de seu, fins al proper 27 de juny, un impressionant conjunt de quadres de Goya, Géricault, Degas, Moreau Picasso, Cézane, Magritte, Munch i Warhol, entre altres grans artistes, sota el títol de “Crim i càstig”.

Notícia publicada per l’agència EFE: 16/03/2010

El codi Da Vinci existeix, però no és el de la novel·la de Dan Brown. Segons la investigadora dels arxius del Vaticà Sabrina Sforza Galitzia, “L’últim sopar” conté un codi amagat, basat en l’astrologia i les matemàtiques, en què Da Vinci va predir que el 21 de març del 4006 començaria un altre diluvi universal que acabaria definitivament amb la nostra existència al planeta l’1 de novembre del mateix any. Com i quan acaba la humanitat es troba, sota una fórmula xifrada, al finestral del centre del mural, just a sobre de Jesús.
Sabrina Sforza Galitzia, segons publica el diari britànic “The Times”, ha investigat profundament els pensaments i les creences que tenia Leonardo da Vinci sobre la fi del món. La investigadora apunta que, com es posa de manifest a l’Apocalipsi, Da Vinci creia que la història de la humanitat portava inevitablement “al judici final”, que entenia com el començament d’una nova era.
Sabrina Sforza Galitzia afirma també que no és gens estrany trobar missatges xifrats en les seves creacions, ja que Da Vinci vivia temps difícils i d’aquesta manera els protegia de possibles danys.
Notícia publicada per TV3 “Televisió de Catalunya”: 16/03/2010