REFLEXIÓ SOBRE LA PRÒPIA PRÀCTICA

Una vegada més l’informe PISA posa de manifest que el nostre alumnat de 15 anys està per sota de la mitjana de l’OCDE en competència matemàtica (http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/quaderns/quaderns9.pdf).

Sembla que aquesta notícia no és nova.

Vegem que apareixia publicat a El Periódico el 8 de desembre de 2004:

EL NIVEL EDUCATIVO DE CATALUÑA ES INFERIOR A LA MEDIA DE LA OCDE

El resultado del Informe PISA, Programa Internacional de Evaluación de Estudiantes, del 2003, dio a conocer el 6 de diciembre que el nivel educativo de Cataluña es inferior a la media de la OCDE,Organización para la Cooperación y el Desarrollo económico.

Según el informe el nivel de competencias y conocimientos que poseen los alumnos catalanes de 15 años de edad, a punto de finalizar la enseñanza obligatoria, se sitúa por debajo de la media de los países desarrollados.

Les carencias más destacadas son:

La comprensión lectora de los alumnos.
La comprensión matemática y la resolución de problemas.

El trabajo, que en Cataluña evaluó 1.516 estudiantes de centros públicos y privados, refleja que, después de los alumnos de Castilla León y el País Vasco, los catalanes consiguen los mejores rendimientos en España. Aún así, el resultado en materia de comprensión lectora (483 puntos) ha experimentado un retrocesos respecto a la anterior edición del informe PISA (495), confeccionado con datos del año 2000, y se han aproximado a los registrados por la media del alumnado español (491). La media de los países estudiados por el informe PISA se fija en 494 puntos.


Reacció del Ministerio de Educación (MEC):

“El lugar que ocupa España en el informe de la OCDE, siempre por debajo de 22 de los 29 países de la organización, es el que le corresponde teniendo en cuenta que:

El gasto educativo en España, en relación con el PIB (Producto Interior Bruto) por habitante, está por debajo de la media de la OCDE .

El presupuesto español está por debajo de la media de la OCDE en el indicador principal de esfuerzo educativo o gasto en relación con el PIB por habitante, así como en lo que es el gasto educativo por estudiante.


El Gobierno pide a las comunidades un aumento del gasto educativo para mejorar el rendimiento.

El gasto en educación es uno de los factores más relevantes a la hora de obtener buenos resultados educativos. En conjunto, los países ricos con un alto nivel de inversión en educación son los que tienden a conseguir los mejores resultados. El segundo Informe PISA sitúa a España entre los países con una negativa relación calidad-precio de su sistema educativo. Gasta poco por alumno (está entre los 10 que menos invierten de la OCDE) y, en consecuencia, obtiene unos modestos resultados”.

Evolució de les despeses en educació de la Generalitat de Catalunya.

pressupost.JPG

Departament d’Educació. Parlament de Catalunya, 22 de novembre de 2007. Generalitat de Catalunya

Sembla que no sols és qüestió d’invertir més en educació.

No deixa de ser curiosa la lectura sobre PISA 2006 de Joaquim Prats (President del Consell Superior d ’Avaluació del Sistema Educatiu)

“Ara bé, les dades que proporciona el PISA són indicadors de resultats que s’han d’interpretar amb prudència i evitar les afirmacions rotundes que se’n poden despen­dre. La lectura apressada o interessada de les dades pot induir a errors perquè PISA no demostra ni justifica plenament les diferències de resultats que es donen entre països, ni tampoc entre les regions —o comunitats autònomes— d’un mateix país. La comparació dels resultats obtinguts pels diferents països que participen en l’estudi pot induir a simplificar la realitat, perquè sempre és arriscat comparar sistemes educa­tius de països massa diferents. En aquest sentit, no hem de menystenir que el sistema educatiu català ha sofert una àmplia transformació en els últims anys, que en fa tan sols 25 més de la meitat dels joves de 15 anys no estaven ni escolaritzats i que en els darrers anys hem experimentat un creixement notable de la immigració, de manera que la població escolar ha anat esdevenint cada vegada més diversa. Les comparacions amb altres països només a partir dels resultats no expliquen la part més complexa de la nostra realitat educativa.”

Molts són els factors externs a la realitat de les nostres aules que s’han d’analitzar i que tenen una influència directa en el dia a dia de l’aula. Aquest anàlisi de la situació actual de l’educació en Catalunya no em correspon, però faré algunes reflexions des del punt de vista del professorat que possiblement tinguin alguna cosa a veure en la nostra realitat.

Les proves estandaritzades que es van realitzant, Projecte PISA de l’OCDE, Proves de Competències Bàsiques del Departament d’Educació, mostren nous criteris per valorar els resultats escolars.

La definició de competència matemàtica de PISA és la següent:

La competència matemàtica és l’aptitud d’un individu per identificar i comprendre el paper que des­envolupen les matemàtiques en el món, assolir raonaments ben fundats i utilitzar i participar en les matemàtiques segons les necessitats de la seva vida com a ciutadà constructiu, compromès i reflexiu.

El Departament d’Educació fa aquestes orientacions:

En una avaluació de competències bàsiques caldrà tenir en compte els contextos d’aplicació de la matemàtica pròxims a l’alumnat: la seva vida personal, escolar, social i les seves realitats properes. Els ítems a proposar han d’estimular raonaments i argumentacions matemàtics adequats al nivell i permetre diferents estratègies de resolució.

S’ha d’avaluar si els coneixements matemàtics són aplicats de manera creativa i si l’alumne/a mostra criteri a l’hora de valorar informacions de l’entorn que són analitzables des d’un punt de vista matemàtic. Caldria comprovar si l’alumne/a té constància per perseverar en la recerca de solucions quan la situació ho exigeix, com també si té prou flexibilitat per canviar d’estratègia quan la que seguia ha esdevingut estèril.

Tot això ens hauria de portar a fer alguns canvis en la nostra pràctica docent? Ens preocupem suficientment per aconseguir que les matemàtiques que s’aprenen es facin servir quan es necessiten? Com cal treballar, què hem de prioritzar davant d’un currículum on sembla que es prioritzen els continguts davant de les connexions i els contextos? Hem de deixar de fer alguna cosa de les que fins ara fèiem, hem d’introduir d’altres que no fèiem?

La realitat de la nostra societat dominada per les noves tecnologies i on es parla de la web 2.0 té un reflex dins l’aula? Com, quan i per què introduir les TIC i els materials manipulables en el treball matemàtic? Hem d’introduir noves metodologies de treball per facilitar l’aprenentatge i adaptar-les a les noves necessitats del nostre alumnat? Hem de partir de situacions problemàtiques com a metodologia de treball? Tenim suficient informació i recursos per fer aquest canvi metodològic?

Entenc que no hi ha un model únic, ni tan sols un d’òptim, que ens garanteixi que amb la seva aplicació aconseguirem millors resultats. Tal vegada la reflexió sobre la pròpia pràctica és una eina per progressar en l’ensenyament de les matemàtiques i considero oportú que a nivell institucional es vulgui impulsar una formació fonamentada en les teories socioconstructivistes de l’aprenentatge, on el professorat és l’impulsor de la seva formació. Us aconsello la lectura de l’article aparegut en la revista BIAIX núm 25. “La reflexió sobre la pròpia pràctica: una eina per progressar en l’ensenyament de les matemàtiques”. Àngel Alsina, Oriol Busquets, Olga Esteve i Montserrar Torra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *