Per encetar aquest bloc voldria posar sobre la taula una pregunta: “Cap on va l’ensenyament de les Ciències Naturals a Secundària?”. Sembla una qüestió banal, però dins de les escoles de casa nostra s’està canviant l’orientació d’aquesta assignatura. Aquests darrers anys ha anat minvant la dedicació al treball de laboratori i, en canvi, ha anat incrementant les simulacions per ordinador. Desafortunadament, tot aquest canvi no ha servit per incrementar els coneixements de l’alumnat dins de les àrees de ciències, com demostra el darrer informa PISA. També convindria valorar què està passant  a l’àmbit de Tecnologia, si només s’està entretenint dins de l’aula o realment ha millorat les competències tecnològiques. Són temes per reflexionar en profunditat.

És indiscutible que la Informàtica és una bona eina i, ben aplicada, fomenta el desenvolupament científic, però  hem de recordar que, a la vida real no s’han abandonat les investigacions de laboratori, doncs a les escoles tampoc, el nostre alumnat necessita fer hipòtesis, observar, questionar resultats, treure conclusions i, posteriorment, aplicar el tractament TIC adequat. Només així podrà assolir la competència científica.

En FULLAN, pedagog social , ja ho va dir ben clar: no sempre un canvi implica una millora, però això sí: una millora sempre ve després d’un canvi(1992).

Omplir una sala amb molt ordinadors no fa canviar la concepció sobre l’ensenyament, no hi reforma del professorat sense canvi de pensament, hàbits i actituds i, està clar, si no hi ha aquest canvi de  “paradigma” de les persones implicades en el dia a dia dins les aules no hi ha millora, només hi ha maquillatge (JAUME CARBONELL: “La aventura de innovar”, pàgina 18, 2006).

Jcamps15