Com de tothom és sabut, el rei Jaume I va ser un monarca que tenia al darrera una personalitat abassagadora, forjada en una infantesa difícil, que combinava l’esperit guerrer amb una sensibilitat exquisida.
La forta personalitat d’en Jaume troba certa explicació en el tarannà dels seus pares. D’una banda tenim l’abrandat, apassionat i faldiller Pere el Catòlic. De l’altra, la bondadosa, beata i soferta Maria de Montpeller.
Fos com fos, d’aquest matrimoni malavingut va néixer l’hereu Jaume. la reina el va criar amb amor, veient-lo com el consol de totes les seves desgràcies conjugals. Però el goig no li va durar gaire. quan el petit Jaume només tenia tres anys, el seu pare el va posar sota la tutela del seu rival occità, Simó de Montfort, com a penyora d’un acord destinat a no durar gaire .
El 1213, Maria de Montpeller, amargada i prematurament envellida, va anar a Roma per fer testament. Deixava al seu fill Jaume les possessions, i el col.locava sota la tutela i protecció papal. Al cap de pocs dies, la reina va morir amb el cor trencat. No va ser a temps de veure com el rei Pere queia davant les muralles de Muret, deixant tot el pes de la corona catalana sobre un nen de cinc anys, orfe i presoner dels seus enemics.
Cinc anys són molt pocs anys per assimilar tantes coses dolentes en tan poc temps, i més si ets un nen desarrelat del teu entorn més proper, si és que algun cop va sentir que tenia entorn, en Jaume. El fet és que el seu segrest no va durar gaire, des de la seu papal es va donar ordre d’executar el testament de la difunta reina Maria,i es va obligar a Simó de Montfort a entregar “l’infant” als nobles catalans i aragonesos.
Així doncs, en realitat doncs, el segrest continuava: els segrestadors, en aquest cas, eren els nobles, sempre desitjosos de soscavar el poder del rei, sobretot si el rei era un nen de cinc anys.
2 thoughts on “Una infància diferent”
Aitor
Potser en tenir tant poc temps per tal d’assimilar tantes coses i precisament no totes gaire bones, va fer que Jaume I desenvolupés la personalitat tan forta i encoratjadora que tenia, ja que si per alguna cosa també va destacar el nostre rei, a més de les seves batalles i impressionant físic, també va ser per la seva personalitat… Segons es diu, les seves tropes sortien encoratjades a lluitar, i tot això gràcies a una prèvia feina de Jaume, que els pujava la moral…
La infància del rei Jaume I va ser molt difícil, però tot el conjunt de fets i vivències de la seva edat infantil li van forjar un caràcter a prova de bomba.
Ja va començar amb mal peu. Els seus pares estaven casats per un matrimoni concertat que mai havia funcionat, i ell va néixer, per dir-ho d’alguna manera, de casualitat. Els seus pares no es podien separar perquè el Papa els ho havia negat, i la tutela del rei En Jaume va recaure sobre la seva mare, fins als tres anys. Continuà malament, ja que el seu pare l’entregà com a penyora al seu enemic. La cosa empitjorà, sa mare va morir envellida i de pena i el seu pare poc després durant un combat. Les coses no milloraven i, tot i que el van fer tornar a Catalunya, els nobles el feien anar com un titella, com una mena d’esclau. I quan semblava que la seva vida estava predestinada a ser desastrosa, va plantar cara als nobles i els va posar a ratlla, demostrant qui era. Totes aquelles desgràcies que havia viscut li havien fet agafar coratge i un caràcter de ferro, impossible de derrotar.
Potser en tenir tant poc temps per tal d’assimilar tantes coses i precisament no totes gaire bones, va fer que Jaume I desenvolupés la personalitat tan forta i encoratjadora que tenia, ja que si per alguna cosa també va destacar el nostre rei, a més de les seves batalles i impressionant físic, també va ser per la seva personalitat… Segons es diu, les seves tropes sortien encoratjades a lluitar, i tot això gràcies a una prèvia feina de Jaume, que els pujava la moral…
La infància del rei Jaume I va ser molt difícil, però tot el conjunt de fets i vivències de la seva edat infantil li van forjar un caràcter a prova de bomba.
Ja va començar amb mal peu. Els seus pares estaven casats per un matrimoni concertat que mai havia funcionat, i ell va néixer, per dir-ho d’alguna manera, de casualitat. Els seus pares no es podien separar perquè el Papa els ho havia negat, i la tutela del rei En Jaume va recaure sobre la seva mare, fins als tres anys. Continuà malament, ja que el seu pare l’entregà com a penyora al seu enemic. La cosa empitjorà, sa mare va morir envellida i de pena i el seu pare poc després durant un combat. Les coses no milloraven i, tot i que el van fer tornar a Catalunya, els nobles el feien anar com un titella, com una mena d’esclau. I quan semblava que la seva vida estava predestinada a ser desastrosa, va plantar cara als nobles i els va posar a ratlla, demostrant qui era. Totes aquelles desgràcies que havia viscut li havien fet agafar coratge i un caràcter de ferro, impossible de derrotar.