– Sou una nena o un home?- preguntà Joan Miravell, el seu instructor. I com que Jaume no reaccinava, es girà d’esquena i cridà ben alt- Tenim una noieta tendra enmig de nosaltres!
L’infant va alçar els ulls i va veure com el seu cosí, Ramon Berenguer, romania quiet i impotent. A ell, tampoc li queia bé Miravell, tot i que el tractava amb més consideració que a Jaume. Algun cop els dos nens n’havien parlat i la rivalitat que el seu mentor mirava de crear entre ells havia estat substituïda per una mena de complicitat.
Llavors Jaume va mirar amb ràbia a Joan, va afermar l’espasa amb les dues mans i es va llançar endavant, però el cavaller ja l’esperava, s’apartai el nen va caure de bocaterrosa i l’espasa li va caure.
– Endavant!- repetí l’ordre Joan-. I recordeu que els peus han d’estar ben ferms.
Jaume es va arrossegar fins a l’espasa, la va agafar, es va tornar a aixecar i es llançà cap al cavaller, que, de nou, s’apartà i, aquesta vegada va engegar una puntada de peual cul i el va tornar a fer caure a terra.
Joan es va aturar, es va tombar de nou i ja anava a replicar, però de sobte va sentir un cop al cul i es va quedar bocabadat. El jove Ramon Berenguer havia de fer esforços per mantenir-se ferm sense que se li escapés cap riallada.
Joan va fer mitja volta i va haver d’abaixar els ulls per contemplar Jaume plantat davant d’ell, que brandava l’espasa i el desafiava.
– Jo em pensava que el cul d’un cavaller és tan dur que no sent els cops- va fer el nen, també amb ràbia continguda i, eveidentment, amb ganes de continuar el combat.
3 thoughts on “Una instrucció diferent”
Xavier Bajona
Aquest text, tot i ser novel.lat, és força interessant, i també curiós, doncs ens mostra la debilitat de Jaume I en els moments de la seva infantesa.
Així podem imaginar-nos com devia anar forjant-se elseu caràcter: al principi, fou un nen com qualsevol altre, o amb més febleses que altres degut a les seves circumstàncies personals d’abandonament, amb unes habilitats no pas millors que les de qualsevol altre infant de l’època; tot i així, quan cresqué, es convertí en un home fort i valent, a qui pocs homes li podien plantar cara.
Tot un exemple de superació personal!
Jesús
Jaume I va tenir una infància diferent a la de molts altres nens. De fet, ell en pocs anys ja havia viscut més que la resta de mortals.
Va ser coronat rei als cinc anys, i la seva instrucció va ser molt dura. El seu instructor volia crear una rivalitat entre ell i el seu cosí, i acabà creant una gran complicitat entre els dos. A més, aquesta actuació de l’instructor de Jaume I va ser un dels factors que més influí en el forjament del seu caràcter, un caràcter fort i ferm, molt valent i lluitador.
Tot el que va aprendre quan era petit, una educació de rei, de gran el va convertir en un heroi.
Sergi López Sorribes
En aquest fragment, es mostra l’evolució del caràcter i la força de voluntat de Jaume I.
En ell, es pot veure clarament la ràbia creixent ,a casusa de l’insult que li diu l’instructor a Jaume,i intenta agafar-lo per sorpresa per mantenir el seu honor i fer-li retirar l’insult.
Potser aquestes instruccions que va rebre, van ser el punt de partida per arribar a ser e rei conqueridor que fou. .
Aquest text, tot i ser novel.lat, és força interessant, i també curiós, doncs ens mostra la debilitat de Jaume I en els moments de la seva infantesa.
Així podem imaginar-nos com devia anar forjant-se elseu caràcter: al principi, fou un nen com qualsevol altre, o amb més febleses que altres degut a les seves circumstàncies personals d’abandonament, amb unes habilitats no pas millors que les de qualsevol altre infant de l’època; tot i així, quan cresqué, es convertí en un home fort i valent, a qui pocs homes li podien plantar cara.
Tot un exemple de superació personal!
Jaume I va tenir una infància diferent a la de molts altres nens. De fet, ell en pocs anys ja havia viscut més que la resta de mortals.
Va ser coronat rei als cinc anys, i la seva instrucció va ser molt dura. El seu instructor volia crear una rivalitat entre ell i el seu cosí, i acabà creant una gran complicitat entre els dos. A més, aquesta actuació de l’instructor de Jaume I va ser un dels factors que més influí en el forjament del seu caràcter, un caràcter fort i ferm, molt valent i lluitador.
Tot el que va aprendre quan era petit, una educació de rei, de gran el va convertir en un heroi.
En aquest fragment, es mostra l’evolució del caràcter i la força de voluntat de Jaume I.
En ell, es pot veure clarament la ràbia creixent ,a casusa de l’insult que li diu l’instructor a Jaume,i intenta agafar-lo per sorpresa per mantenir el seu honor i fer-li retirar l’insult.
Potser aquestes instruccions que va rebre, van ser el punt de partida per arribar a ser e rei conqueridor que fou. .