Sabem que Jaume I no sabia escriure, però també sabem que va dictar “El llibre dels Feyts” la primera de Les Quatre Grans Cròniques.
3 thoughts on “Un escriptor diferent.”
aitor
No he acabat d’entendre com és que, un rei tant poderós i que gosava de tant bona posició, no sabés escriure ni llegir, em consta que la majoria de reis en aquella època sabien llegir i escriure i, per això no entenc com és que Jaume I no en sabia. La pregunta és, per què un rei com ell no en sabia?
Anna cuesta
Jaume I potser no sabia escriure, però està clar que era un personatge digne d’un llibre, ja que tenia moltes batalles i situacions personals per explicar.
Com que per a ell matèix no podia escriure el llibre, el va dictar, i fou un dels llibres més importants, una de les quatre grans cròniques. I aquest fou un element més de propaganda del seu regnat i de la seva actuació com a monarca.
Jaume I no sabia ni llegir ni escriure, és a dir, era analfabet. Malgrat ser un rei, en aquella època l’educació i l’aprenentatge de la llengua es reservaven sols pels monjos dels monestirs i per algun noble ric que volia. Per tant, per poder escriure el “Llibre dels feyts”, el rei En Jaume va haver de recórrer a un escrivà. En el vídeo s’explica la vida del nostre rei, i es remarca que tot i ser molt poderós i guanyar moltes batalles també tenia nobles opositors, als que no tenia por, sinó que es posava optimista per vencer-los. Jaume I va viure molts anys respecte de l’esperança de vida de l’època, però com a humà acabà morint. En el seu testament, tal com es veu en la presentació, ordena al seu fill Pere que l’enterri al Monestir de Poblet, on ha viscut ja una part de la vida com a monjo cistercenc.
I tot i guanyar sempre, les batalles no acabaven totes les vegades amb alegria, perquè tot i que semblava que havien guanyat molt, havien perdut éssers estimats. I és que s’ha de refexionar, perquè “un tros de terra” es pot aconseguir o perdre, en canvi una vida l’aconsegueixes i, si la perds, no la recuperes mai més. Però bé, si s’arriscaven a perdre vides devia ser perquè consideraven que el territori que adquirien valdria molt més durant el temps de possessió que no pas les pèrdues humanes. O això és el que m’agradaria pensar…
No he acabat d’entendre com és que, un rei tant poderós i que gosava de tant bona posició, no sabés escriure ni llegir, em consta que la majoria de reis en aquella època sabien llegir i escriure i, per això no entenc com és que Jaume I no en sabia. La pregunta és, per què un rei com ell no en sabia?
Jaume I potser no sabia escriure, però està clar que era un personatge digne d’un llibre, ja que tenia moltes batalles i situacions personals per explicar.
Com que per a ell matèix no podia escriure el llibre, el va dictar, i fou un dels llibres més importants, una de les quatre grans cròniques. I aquest fou un element més de propaganda del seu regnat i de la seva actuació com a monarca.
Jaume I no sabia ni llegir ni escriure, és a dir, era analfabet. Malgrat ser un rei, en aquella època l’educació i l’aprenentatge de la llengua es reservaven sols pels monjos dels monestirs i per algun noble ric que volia. Per tant, per poder escriure el “Llibre dels feyts”, el rei En Jaume va haver de recórrer a un escrivà. En el vídeo s’explica la vida del nostre rei, i es remarca que tot i ser molt poderós i guanyar moltes batalles també tenia nobles opositors, als que no tenia por, sinó que es posava optimista per vencer-los. Jaume I va viure molts anys respecte de l’esperança de vida de l’època, però com a humà acabà morint. En el seu testament, tal com es veu en la presentació, ordena al seu fill Pere que l’enterri al Monestir de Poblet, on ha viscut ja una part de la vida com a monjo cistercenc.
I tot i guanyar sempre, les batalles no acabaven totes les vegades amb alegria, perquè tot i que semblava que havien guanyat molt, havien perdut éssers estimats. I és que s’ha de refexionar, perquè “un tros de terra” es pot aconseguir o perdre, en canvi una vida l’aconsegueixes i, si la perds, no la recuperes mai més. Però bé, si s’arriscaven a perdre vides devia ser perquè consideraven que el territori que adquirien valdria molt més durant el temps de possessió que no pas les pèrdues humanes. O això és el que m’agradaria pensar…