Era aquest el gran miracle? Diuen que Pere I , el seu pare, es va casar a contracor amb Maria de Montpellier, la seva mare, i que gairebé no la tocava. Ella vivia a Montpellier i ell on volia. Va ser a Miravalls que li oferiren una dona com mai no n’havia vist i, arribada la nit, a les fosques, Maria prengué el seu lloc al llit i, d’un sol cop, quedà embarassada. Això era el que sempre havien explicat!
Jaume I ens explica com la gràcia i la voluntat de Déu també es va fer present en el seu naixement.
L’estratègia de la reina Na Maria de Montpeller.
-Segons els llibres dels Fets i les Cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot.-
El naixement de Jaume I va ser un miracle de Déu, perquè els que més endavant serien els seus futurs pares no s’avenien gaire i sempre estaven separats, ja que el jove i altiu rei En Pere es penedia d’haver-se casat amb una dona que no era filla de rei. Era tal el rebuig que sentia de la reina que quan el rei En Pere d’Aragó venia a Montpeller no s’acostava mai a ella i en canvi festejava obertament, i sense amagar -ho a ningú, amb una gentil, religiosa i molt bella dona que vivia en un castell situat a prop de Montpeller -i també festejava amb altres dones.
Però un dia que es trobaven a poques llegües un de l’altre, ja que el rei En Pere es trobava a “Llates” i la reina Na Maria a Miravalls, els cònsols, els prohoms i la mateixa Maria de Montpeller, van dirigir-se a un cavaller lleial, bo i ric, de nom Guillem d’Alcalà, el qual estava al servei privat del rei en alguns afers -era el majordom del rei Pere d’Aragó-, tot dient-li que el farien ric i apreciat durant tota la vida si ajudava a la reina Na Maria de Montpeller a colar-se a la cambra del rei i l’acostés secretament al llit en comtes de l’altra amant amb l’única finalitat de poder procrear amb el rei Pere d’Aragó sense que la pogués reconèixer durant la nit, quan l’habitació es trobés a les fosques i ell hagués entrat al llit.
Jaume Roig, escriptor del segle XV, en el seu llibre L’espill o llibre de les dones, critica la postura de tenir un fill adoptada per la reina Na Maria de Montpeller tot dient:
Bé sé que n’hi ha de verges, tancades per la natura; verges de fet, no d’esperit, mes contra dret anomenades donzelles. No sé de quina manera, però no sense home ni sense plaer, saben quedar -se prenyades i tenir fill: amb un instrument s’han d’obrir i la majoria mor. No cal insistir. Per tenir fills totes fan el que sigui: amb gran arteria, Maria de Montpeller enganyà el rei Pere per tal de concebre fill d’ell: la reina es gità en una cambra tota a les fosques i envià un privat seu a buscar el seu marit, perquè li digués que hi anés però sense revelar -li la identitat de la dama que el requeria. El rei hi anà sense sospitar que era la seva muller qui l’esperava; com que tot era a les fosques, ella callava i ell era una mica curt de vista, el rei no sabé discernir amb qui dormia. Així quedà Maria de Montpeller prenyada i senyora d’un fill conquistador de tres ciutats.>. En tornar a casa, la seva mare, la reina Maria de Montpeller, va estar molt contenta d’aquests auguris tan bons, i per triar el nom al seu fill va fer encendre dotze candeles del mateix pes i de la mateixa mida, va donar a cadascuna el nom d’un apòstol, i va prometre que li posaria el nom de l’apòstol que estaria escrit a la candela que trigués més a apagar-se. I la que va durar més va ésser la de Sant Jaume. I per aquesta raó, i sempre per voluntat de Déu el successor de la corona va ser conegut com a Jaume I.
Aquí deixo una nova versió de Jaume I i el seu engendrament.
“Una nit, com moltes, el rei Pere volia concertar una cita amorosa amb una donzella i li va encarregar al seu ajudant que en busqués una.
Aleshores, com que amb la seua dona encara no havia tingut relacions, entre tots els consellers van decidir preparar-li una trampa al rei per tal que deixés embarassada a la reina.
L’ajudant del rei Pere ho va preparar tot, i li va dir que ja li havia trobat la candidata perfecta per aquella nit, ara bé com que era molt tímida romandria amb la cara tapada i no li podria veure. Per la nit l’ajudant del rei Pere el va acompanyar per tots els passadissos fins a la habitació on havien quedat, van estar tota la nit junts.
Mentrestant, fora de l’habitació, estaven tots resant per tal que la reina s’hagués quedat embarassada. Estaven a la porta de l’habitació per ser testimonis que havien dut a terme l’acte “tradicional” entre enamorats.
El final de la història ja el sabeu, la reina es va quedar embarassada i…
L’engendrament de Jaume I està explicat en forma de llegenda, però no sabem si va passar de veritat o no. En altres paraules, no sabem si vam tenir un rei que era el legítim successor del rei Pere o no. Per les seves característiques físiques no ho semblava pas…
La qüestió és que, fos fill de Pere o no, va ser un rei fantàstic, ben diferent al seu pare, i que per això no es dóna massa importància a la veracitat de la llegenda, perquè , per sort, vam tenir un rei amb majúscules.
Jaume I, va néixer d’un matrimoni peculiar. El pare de Jaume I, Pere el Catòlic, era un home amb moltes amants. Volia estar amb totes les dones, però no amb la seva esposa, Maria de Montpeller. Tothom, estava desesperat, perquè sense fills no hi havia hereu, i sense hereu la Corona…
Així que hagueren de buscar alguna solució, perquè aquest matrimoni fos consumat. Van haver d’enganyar al rei Pere. Li van dir que dins aquella cambra, hi havia una noia molt maca, que l’estava esperant. El rei, faldiller com era, no s’ho va pensar dues vegades, però qui veritablement hi havia dins de la cambra era la seva esposa, Maria. Passaren la nit junts. a les fosques, sense que el rei sabés la identitat de la nova amant. Tot anà molt bé, fins que l’endemà al matí, Pere I es va assabentar que havia passat la nit amb la seva esposa.
L’encert del rei va ser total ( o això diuen), d’aquella única nit van engendrar un fill, Jaume, qui amb els anys va regnar d’una manera tant diferent com havia estat engendrat.
Segurament que els rumors que el pare biològic de Jaume I sigui un amant de Maria de Montpeller i no el rei Pere, fomentat, com no, per la llegenda de l’engendrament,siguin reals, perquè, com ja sabem, el rei Pere no desitjava a Maria, però pot ser que ella ja sabés que estava embarassada, i és molt poc probable que en una nit, tinguéssin tant bona punteria. Però ja se sap, tot això són xafarderies i nosaltres, després de 800 anys ja no ho podrem saber.
Oh! La famosa bandera de Catalunya! que ens uneix a tots el catalans, o els que ens sentim catalans, no?
És difícil de creure que s’hagués quedat embarassada en una sola nit, encara que ningú afirma que la llegenda sigui certa.
Si la llegenda no és certa, hi ha la possibilitat de que Jaume I no sigui fill del rei Pere I i, per tant, que no sigui descendent de reis, i segons les seves característiques físiques -la seva estatura, el color dels cabells i dels ulls-, no sembla pas que sigui fill dels seus suposats pares.