Escric aquesta carta al director en resposta a l’article: “La guerra de las máquinas” publicat en el número 257 de la revista “Muy Interesante Digital” del mes d’abril.

Com ja sabem la ciència i la tecnologia fan que progressem, cada vegada més s’estan experimentant noves màquines i robots per a que facin la nostra feina i en substitueixin en alguns aspectes. També milloren i augmenten la nostra qualitat de vida. El problema (jo penso) és que aquestes noves tecnologies i robots seran utilitzats en el sector militar o encara pitjor, en el terrorisme. Però com ja sabem quasi tots els invents recents com per exemple Internet, van ser inventats per a militars.

Una de les finalitats d’una variant del ARV, vehicle robòtic armat, serà la dels blindats per exemple d’evacuació sanitària que permetran el ràpid trasllat de ferits als centres de diagnòstic. Aquest magnífic invent em sembla molt eficaç i útil per dur a terme aquestes tasques i estic a favor de la seva investigació i fabricació ja que poden salvar moltes vides humanes. Però també pot ésser tot al contrari ja que estem parlant d’unes màquines que, a més de detectar obstacles, saber com actuar davant d’aquests (això és, diferenciar, per exemple, un arbust d’un arbre, distingir depressions i cursos fluvials- poder franquejar-los, i escollir la velocitat, la direcció y la tracció a aplicar en cada cas, sense donar voltes i economitzant energia). Amb una intenció militar aquesta màquina podrà estar dotada de torpedes buscadors, que un cop llençats, poden moure’s de forma independent fins que els seus sensors detectin un blanc. Unes màquines programades per matar o defensar que davant un error o alguna situació no especificada en el seu programa podria liquidar a persones innocents, sense pietat ni remordiments. Per això no estic del tot d’acord amb la aposta que fan per aquestes noves tecnologies militars, encara que no sempre podem obtenir tots els beneficis d’una cosa sense atenir-nos a les conseqüències que comporten. És com una moneda; té dues cares, una bona i l’altre no tant. Això ens toca decidir-ho nosaltres mateixos.

Nici