Estàvem enmig d’un examen trimestral molt important quan el professor de llengua va treure una pistola i va fotre quatre trets contra el sostre. La veritat es que al principi em va sorprendre una mica, però després vaig continuar amb el meu examen, igual que la resta de companys.

A l’aula es respirava un fort ambient de tensió perquè ningú recordava els pronoms demostratius. Mentrestant, el professor carregava l’escopeta que acabava de treure del seu malèvol maletí. Tot transcorria com un dia qualsevol al Joan XXIII. 

A l’hora del pati, mentre baixava les escales, podia veure als professors immersos en la monotonia de les seves avorrides vides. Alguns creuaven les seves espases i lluitaven amb coratge contra els professors del departament de filosofia. Els del departament de religió corrien pels passadissos cremant tot el que se’ls hi poses per davant. Era un dia especialment avorrit.

Al menjador, els professors de matemàtiques es menjaven als alumnes que havien suspès l’examen d’inequacions. A la biblioteca, els alumnes fèiem fogueres amb els llibres de psicòloga cognitiva.

A les 13:30, quan es van acabar les classes, vaig contemplar el panorama que oferia el carrer. Alguns professors feien curses a alta velocitat amb els seus malèfics cotxes, altres s’enfilaven al plataner de la placeta i una minoria simplement s’arrossegava per terra cridant: ¡Ha arribat l’Anticrist!

Durant el meu trajecte en metro vaig fer les meves valoracions particulars sobre aquell dia. Havia estat especialment soporífer i tediós. Els conflictes bèl·lics dels passadissos eren massa irreals i la sensació de déjà vu em recorria el cos i la ment. ¡Quin dia tan gris!

                                  Pseudònim: Ratón Callejero