Una DHCP és un protocol de xarxa que permet assignar automàticament una adreça IP als dispositius de la mateixa xarxa. Un servidor DHCP assigna una adreça IP temporal a cada dispositiu de manera individual, tenint així un temps anomenat “préstec”. Quan aquest temps expira el dispositiu ha de sol·licitar una altra IP diferent del servidor. Això, evita la necessitat d’assignar manualment una IP.

Per a poder disposar d’aquest servei en el nostre Cisco Packet Tracer, seguirem unes pautes i instruccions.

– Obrirem el Cisco Packet Tracer en el PC i crearem la xarxa que vulguem, sempre posant un encaminador i un switch. Una vegada fet això, enllaçarem els nostres dispositius amb el cablejat.
– Entra en el router i veu a l’apartat CLI per a entrar en la configuració de la consola i escriu el comandament “enable” per a entrar en el mode privilegiat.
– Després d’escriure el comandament anterior, configurarem el router en mode servidor de DHCP utilitzant el comandament “configure terminal”.
– Una vegada fet això, escriurem en la consola “ip dhcp pool nom_de el_pool” per a crear la DHCP i posar-li nom.
– Continuem escrivint el següent comandament per a especificar la xarxa i per a això posarem “network xxx.xxx.xxx.xxx 255.xxx.xxx.xxx” (màscara de subxarxa adaptada).
– Per a especificar la IP del router amb la qual volem treballar, apuntarem en el panell el comandament “default-router xxx.xxx.xxx.xxx” i quan hàgim aplicat aquest pas, escriurem “exit” en la consola.
– Com a últim pas en la configuració del router, haurem de posar en el terminal “service dhcp” perquè així activi el DHCP del router.

Ara ja hem acabat amb la configuració del terminal per a activar la DHCP. Per tant farem el següent:
– Farem clic en apartat de Config. i anirem a l’apartat de FastEthernet 0/0
– Una vegada aquí ens posarem damunt del buit de l’IP Address i escriurem la nostra IP corresponent amb la màscara de subxarxa adaptada de baix.
– Ara només queda accedir a la pestanya desktop dels nostres ordinadors i canviar el protocol d’IP d’estàtic a DHCP.

En una xarxa local (LAN), el cablejat estructural és essencial per garantir una transmissió de dades eficient i fiable dins d’un edifici o campus. A continuació et faig un recull dels components, tipus de cablejat i connectors, la normativa i els procediments d’instal·lació i manteniment relacionats amb el cablejat estructural.

1. Components del cablejat estructural

• Armari de telecomunicacions (rack): Moble o estructura metàl·lica on s’ubiquen els dispositius actius de xarxa (switches, routers, servidors) i altres components com els panells de connexió.
• Panell de connexions (patch panel): Dispositiu on es terminen els cables de xarxa que vénen de les diferents àrees de l’edifici. Els panells de connexió faciliten la gestió i distribució de les connexions.
• Cables de xarxa (patch cords): Cables que connecten els dispositius de xarxa amb els ports del panell de connexions o dels equips.
• Punts de connexió (outlets): Preses de xarxa ubicades en diferents llocs de l’edifici que permeten connectar dispositius finals (ordinadors, impressores, etc.).
• Switches i routers: Dispositius de xarxa que permeten gestionar i dirigir el trànsit de dades.
• Canalitzacions (conduccions): Tubs o safates que permeten guiar i protegir els cables al llarg del recorregut dins de l’edifici.

2. Tipus de cablejat i connectors

2.1. Tipus de cablejat

• Cablejat de parell trenat (UTP, FTP, STP):
  • UTP (Unshielded Twisted Pair): Cable trenat sense apantallament, molt utilitzat en xarxes locals degut al seu cost reduït i facilitat d’instal·lació.
  • FTP (Foiled Twisted Pair): Similar al UTP però amb una làmina de protecció contra interferències electromagnètiques.
  • STP (Shielded Twisted Pair): Cables trenats amb apantallament individual per a cada parell de fils, oferint millor protecció contra interferències.
• Fibra òptica:
  • Transmet dades a través de polsos de llum i ofereix velocitats de transmissió elevades i distàncies llargues sense pèrdua de senyal. Existeixen dues modalitats:
    • Fibra multimode: Per distàncies curtes (fins a 550 metres).
    • Fibra monomode: Per distàncies llargues (fins a desenes de quilòmetres).

2.2. Connectors

• Connectors RJ-45: Utilitzats en cablejat de parell trenat (UTP, FTP, STP). Són els més comuns en les connexions Ethernet.
• Connectors de fibra òptica: S’utilitzen per cables de fibra òptica. Els més comuns són:
  • SC (Subscriber Connector): Connector de fibra simple, molt usat en connexions de xarxa.
  • LC (Lucent Connector): Similar al SC però de mida més petita, permetent major densitat de connexions.
  • ST (Straight Tip): Utilitzat en aplicacions industrials o de telecomunicacions.

3. La Normativa

A Espanya i Europa, el cablejat estructural està regulat per diverses normatives internacionals i locals que asseguren la seva qualitat i seguretat.

• ISO/IEC 11801: Estàndard internacional que estableix els requeriments per al disseny i implementació del cablejat estructural en edificis comercials.
• ANSI/TIA-568-C: Estàndard nord-americà de telecomunicacions que regula les especificacions tècniques del cablejat i la instal·lació per garantir la compatibilitat i interoperabilitat de la infraestructura de xarxa.
• EN 50173: Normativa europea per a les xarxes de comunicació que regula la instal·lació i els requeriments tècnics dels sistemes de cablejat estructural.
• REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió): En l’àmbit espanyol, aquesta normativa s’aplica a les instal·lacions de baixa tensió, incloses les de telecomunicacions i xarxes de dades.

4. Procediments d’instal·lació

• Disseny del cablejat: Planificar un esquema de cablejat en funció de les necessitats de l’edifici i els dispositius a connectar. Cal tenir en compte la distància màxima dels cables, ubicació dels punts de connexió, i l’organització de les canalitzacions.
• Instal·lació dels cables: Els cables s’han de passar per les canalitzacions de manera ordenada i sense que pateixin tensions o danys. El radi de corba dels cables no ha de ser massa pronunciat per evitar pèrdues de senyal.
• Certificació de la instal·lació: Després de la instal·lació, és recomanable utilitzar eines de certificació de xarxa per assegurar que els cables compleixen amb els requisits de rendiment i estan lliures de problemes de connexió.

5. Manteniment del cablejat

• Inspecció regular: Cal fer revisions periòdiques dels cables i connectors per detectar possibles danys o desgast. També es recomana verificar la connexió als panells de connexió i punts finals.
• Organització dels cables: Els cables han de mantenir-se organitzats i etiquetats adequadament per facilitar el manteniment i possibles modificacions futures.
• Actualització d’infraestructura: Quan la velocitat de la xarxa o el volum de dades augmenta, pot ser necessari actualitzar els cables (per exemple, de categoria 5e a categoria 6 o 6A) per millorar el rendiment.

6. Tipus de categories de cablejat (CAT)

Les categories de cablejat defineixen la velocitat i el rendiment de transmissió dels cables UTP i STP. Aquests són els més utilitzats:

• Cat 5e: Suporta velocitats de fins a 1 Gbps.
• Cat 6: Velocitats de fins a 10 Gbps, amb distàncies màximes de fins a 55 metres.
• Cat 6A: Millor rendiment en distàncies més llargues (fins a 100 metres) per a xarxes de 10 Gbps.

Aquest conjunt de components, tipus de cables, connectors i normatives formen la base per a una infraestructura de xarxa eficient en edificis moderns.