En una xarxa local (LAN), el cablejat estructural és essencial per garantir una transmissió de dades eficient i fiable dins d’un edifici o campus. A continuació et faig un recull dels components, tipus de cablejat i connectors, la normativa i els procediments d’instal·lació i manteniment relacionats amb el cablejat estructural.

1. Components del cablejat estructural

• Armari de telecomunicacions (rack): Moble o estructura metàl·lica on s’ubiquen els dispositius actius de xarxa (switches, routers, servidors) i altres components com els panells de connexió.
• Panell de connexions (patch panel): Dispositiu on es terminen els cables de xarxa que vénen de les diferents àrees de l’edifici. Els panells de connexió faciliten la gestió i distribució de les connexions.
• Cables de xarxa (patch cords): Cables que connecten els dispositius de xarxa amb els ports del panell de connexions o dels equips.
• Punts de connexió (outlets): Preses de xarxa ubicades en diferents llocs de l’edifici que permeten connectar dispositius finals (ordinadors, impressores, etc.).
• Switches i routers: Dispositius de xarxa que permeten gestionar i dirigir el trànsit de dades.
• Canalitzacions (conduccions): Tubs o safates que permeten guiar i protegir els cables al llarg del recorregut dins de l’edifici.

2. Tipus de cablejat i connectors

2.1. Tipus de cablejat

• Cablejat de parell trenat (UTP, FTP, STP):
  • UTP (Unshielded Twisted Pair): Cable trenat sense apantallament, molt utilitzat en xarxes locals degut al seu cost reduït i facilitat d’instal·lació.
  • FTP (Foiled Twisted Pair): Similar al UTP però amb una làmina de protecció contra interferències electromagnètiques.
  • STP (Shielded Twisted Pair): Cables trenats amb apantallament individual per a cada parell de fils, oferint millor protecció contra interferències.
• Fibra òptica:
  • Transmet dades a través de polsos de llum i ofereix velocitats de transmissió elevades i distàncies llargues sense pèrdua de senyal. Existeixen dues modalitats:
    • Fibra multimode: Per distàncies curtes (fins a 550 metres).
    • Fibra monomode: Per distàncies llargues (fins a desenes de quilòmetres).

2.2. Connectors

• Connectors RJ-45: Utilitzats en cablejat de parell trenat (UTP, FTP, STP). Són els més comuns en les connexions Ethernet.
• Connectors de fibra òptica: S’utilitzen per cables de fibra òptica. Els més comuns són:
  • SC (Subscriber Connector): Connector de fibra simple, molt usat en connexions de xarxa.
  • LC (Lucent Connector): Similar al SC però de mida més petita, permetent major densitat de connexions.
  • ST (Straight Tip): Utilitzat en aplicacions industrials o de telecomunicacions.

3. La Normativa

A Espanya i Europa, el cablejat estructural està regulat per diverses normatives internacionals i locals que asseguren la seva qualitat i seguretat.

• ISO/IEC 11801: Estàndard internacional que estableix els requeriments per al disseny i implementació del cablejat estructural en edificis comercials.
• ANSI/TIA-568-C: Estàndard nord-americà de telecomunicacions que regula les especificacions tècniques del cablejat i la instal·lació per garantir la compatibilitat i interoperabilitat de la infraestructura de xarxa.
• EN 50173: Normativa europea per a les xarxes de comunicació que regula la instal·lació i els requeriments tècnics dels sistemes de cablejat estructural.
• REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió): En l’àmbit espanyol, aquesta normativa s’aplica a les instal·lacions de baixa tensió, incloses les de telecomunicacions i xarxes de dades.

4. Procediments d’instal·lació

• Disseny del cablejat: Planificar un esquema de cablejat en funció de les necessitats de l’edifici i els dispositius a connectar. Cal tenir en compte la distància màxima dels cables, ubicació dels punts de connexió, i l’organització de les canalitzacions.
• Instal·lació dels cables: Els cables s’han de passar per les canalitzacions de manera ordenada i sense que pateixin tensions o danys. El radi de corba dels cables no ha de ser massa pronunciat per evitar pèrdues de senyal.
• Certificació de la instal·lació: Després de la instal·lació, és recomanable utilitzar eines de certificació de xarxa per assegurar que els cables compleixen amb els requisits de rendiment i estan lliures de problemes de connexió.

5. Manteniment del cablejat

• Inspecció regular: Cal fer revisions periòdiques dels cables i connectors per detectar possibles danys o desgast. També es recomana verificar la connexió als panells de connexió i punts finals.
• Organització dels cables: Els cables han de mantenir-se organitzats i etiquetats adequadament per facilitar el manteniment i possibles modificacions futures.
• Actualització d’infraestructura: Quan la velocitat de la xarxa o el volum de dades augmenta, pot ser necessari actualitzar els cables (per exemple, de categoria 5e a categoria 6 o 6A) per millorar el rendiment.

6. Tipus de categories de cablejat (CAT)

Les categories de cablejat defineixen la velocitat i el rendiment de transmissió dels cables UTP i STP. Aquests són els més utilitzats:

• Cat 5e: Suporta velocitats de fins a 1 Gbps.
• Cat 6: Velocitats de fins a 10 Gbps, amb distàncies màximes de fins a 55 metres.
• Cat 6A: Millor rendiment en distàncies més llargues (fins a 100 metres) per a xarxes de 10 Gbps.

Aquest conjunt de components, tipus de cables, connectors i normatives formen la base per a una infraestructura de xarxa eficient en edificis moderns.