Introducció a les xarxes informàtiques

Les xarxes informàtiques són sistemes de connexió entre dispositius que permeten intercanviar dades dins d’un espai limitat, com ara una llar, una oficina, una escola o una biblioteca.

Aquestes xarxes es poden descriure i classificar segons diferents criteris. Per exemple podem descriure una xarxa segons una perspectiva física, fent referència als dispositius i al cablejat, o des d’una perspectiva lògica fixant-nos en els protocols que permeten la connexió.


Tipus de Xarxes


A. Segons la dimensió

Segons la extensió geogràfica en que es produeix l’intercanvi d’informació entre hosts o ordinadors podem classificar les xarxes entre:

  • PAN (Personal Area Network): és una xarxa d’àrea personal que permet la interconnexió de dispositius propers a un individu, normalment dins d’un radi de pocs metres, com un telèfon mòbil, una tauleta, auriculars, ordinadors o impressores. Les xarxes PAN acostumen a utilitzar tecnologies sense fils com el Bluetooth o Wi-Fi.
  • LAN (Local Area Network): és una xarxa d’àrea local que connecta dispositius dins d’una àrea geogràfica limitada, com ara una llar, oficina o edifici. Les LAN permeten compartir recursos com fitxers, impressores i connexió a internet entre els dispositius connectats, utilitzant tecnologies com Ethernet o Wi-Fi.
  • MAN (Metropolitan Area Network) és una xarxa d’àrea metropolitana que cobreix una àrea geogràfica més gran que una LAN, com una ciutat o un grup d’edificis. Les MAN connecten múltiples xarxes LAN, permetent la comunicació i l’intercanvi de dades entre diferents ubicacions dins d’una àrea urbana o regional.
  • GAN (Global Area Network): és una xarxa d’àrea global que connecta xarxes a nivell mundial, permetent la comunicació entre dispositius situats en diferents parts del món. Les GAN solen utilitzar una combinació de tecnologies com satèl·lits, cables submarins i internet per oferir connectivitat a llargues distàncies.
  • WAN (Wide Area Network) és una xarxa d’àrea extensa que connecta dispositius i xarxes a través de grans distàncies geogràfiques, com ciutats, països o fins i tot continents. Les WAN utilitzen tecnologies com cables de fibra òptica, enllaços per satèl·lit i internet per permetre la comunicació entre ubicacions remotes. Un exemple comú és internet mateix.
  • VPN (Virtual Private Network): són xarxes que permeten establir connexions segures i encriptades a través de xarxes públiques com internet, simulant una connexió privada en una xarxa LAN, MAN, WAN o fins i tot GAN. Les VPN s’utilitzen per protegir la privacitat i garantir la seguretat de les dades transmeses, ja que creen un “túnel” segur entre el dispositiu de l’usuari i la xarxa a la qual es vol connectar. Aquest sistema permet que dispositius en ubicacions remotes, com en una WAN o GAN, puguin accedir a recursos com si estiguessin dins d’una mateixa xarxa LAN local, mantenint la informació xifrada i protegida contra possibles intrusions.

B. Segons l’arquitectura

  • Xarxa tipus Anell: són xarxes que connecten els dispositius en un circuit tancat, on cada dispositiu es comunica directament amb els veïns, permetent que les dades circulin en una sola direcció o en dues.
  • Xarxa tipus Bus: són xarxes que connecten tots els dispositius a un únic cable central (bus) per on es transmeten les dades, compartint el mateix canal de comunicació.
  • Xarxa tipus estrella: aquestes xarxes tenen un node central al qual estan connectats tots els dispositius, que comuniquen a través d’aquest node central per enviar i rebre dades.
  • Xarxa tipus arbre: són estructures jeràrquiques on els dispositius es connecten en nivells, començant per un node arrel que es ramifica en nodes fills.
  • Xarxa tipo malla o matriu: aquestes xarxes connecten cada dispositiu amb múltiples altres dispositius, creant diverses vies de comunicació que milloren la resistència i permeten enviar dades per diferents rutes si alguna connexió falla.
  • Xarxa tipo doble anell: connecta els dispositius en dos anells paral·lels, permetent que les dades circulin en ambdues direccions. Això millora la redundància, ja que, si un anell falla, l’altre pot mantenir la comunicació.
  • Xarxa tipus mixta: aquesta xarxa combina característiques de diferents topologies (com estrella, anell i bus) en una mateixa xarxa, aprofitant els avantatges de cadascuna per adaptar-se millor a les necessitats específiques de l’estructura o ús de la xarxa.

c. Segons la connexió

En una xarxa local, els dispositius es connecten mitjançant cables (Ethernet) o sense fils (Wireless), creant una infraestructura que facilita la col·laboració i l’accés compartit a eines i serveis.

  • Wireless: Es una tecnologia inalámbrica que connecta els dispositius sense cables.
  • Ethernet: Es la tecnología tradicional per connectar dispositius en una red LAN o una red WAN, tot aixo per cable.