P01 – IDEES GENERALS

La part pràctica d’aquest curs la he pensada sota dos punts de partida:

  • Formació de seguiment i assessorament en centre de projectes i treballs de recerca.
  • Formació en recursos de l’entorn.

 

FORMACIÓ DE SEGUIMENT I ASSESSORAMENT EN CENTRE DE PROJECTES I TREBALLS DE RECERCA

Des de fa tres anys estic fent assessorament i seguiment de projectes i/o treballs de recerca pels cursos de 4t i Batxillerat, respectivament.

Aquesta formació es fa parcialment en el centre, ja que es combinen sessions presencials amb d’altres a distància:

  • Sessions presencials: s’ensenya l’alumnat i professorat com es pot realitzar una recerca, així com el procés del seu seguiment, respectivament. L’ojbectiu final, a més de la realizació del treball i/o projecte és que aquest pugui ser presentat en diferents congressos, fires, etc. Per cumplir aquest objectiu, es treballa sota la idea de quatre models de documents:
    1. Article: realització d’un article que contingui els elements bàsics d’una recerca.
    2. Pòster: disseny i realització d’un pòster a partir del la combinació dels continguts de l’article i d’imatges que l’alumnat hagi fet de la seva investigació. En aquest cas, la seva realització està condicionada a l’acceptació de l’article a l’Exporecerca Jove (veure més endavant).
    3. Treball / projecte escrit: desenvolupament escrit de l’article
    4. Presentació en diapositives: amb el propòsit de preparar una la part oral del projecte o del treball, s’ensenya a fer una presentació en diapositives.

Es pot trobar més informació d’aquest continguts en el blog que he realitzat en relació amb aquest tema: EINES PER A UNA RECERCA APLICADA. I DESPRÉS… QUÈ?

 

 

 

La temporització que es fa actualment és d’un curs escolar mínim, ja que la seva durada, a més de la justificació del per què es fa en aquest ordre, està en funció de la possible presentació de la recerca en fires i premis, segons les normatives que marquen les bases:

    1. Gener: presentació de l’article a l’Exporecerca Jove, una fira de projectes i treballs per a joves d’entre 12 i 30 anys, organitzat per l’associació Magma, Associació per Promoure la Recerca Jove [+]
    2. Febrer-Març: desenvolupament del pòster, una vegada el treball hagi estat admès a l’Exporecerca Jove, pel disseny de l’estan que s’ha de presentar en aquesta fira.
    3. Juny: presentació del projecte / treball de recerca complet al Premi “San Viator”, organitzat per l’Escola “San Viator” de Madrid [+], o al Premi CIRIT, atorgat per la Generalitat de Catalunya [+].
    4. Octubre / desembre: desenvolupament del contingut oral en format de presentació de diapositives en el Encuentro de Jóvenes Investigadores organitzat per INICE [+] i que té lloc a Salamanca. En aquest cas, aquesta presentació es fa durant el següent curs.
  • Sessions a distància: una vegada s’han posat les bases dels models citats anteriorement, es desenvolupa l’organització de les sessions on line, mitjançant la utilització de la plataforma Google Docs de Google. Totes les persones que fem el seguiment i organització de la recerca tenen un correu que permet compartir documents i, per tant, fer aquestes dues funcions, mentre que l’alumnat va desenvolupant la seva investigació.

Els centres que han rebut aquesta formació han estat, fins ara, la SE Dosrius (Dosrius) i la SE El Vern (Lliçà de Vall). D’altra col·laboració, sense haver estat una formació pròpiament dita, la he feta a l’IES Bellulla (Canovelles).

Donat que els alumnes provinents de la SE Dosrius continuen el Batxillerat a l’IES Argentona (Argentona), s’està en projecte la constitució d’un Club de Recerca en aquest centre, amb l’objectiu, a més d’aquest assessorament i seguiment, que s’estableixi una línia d’excel·lència en temes de recerca. Aquest centre ja treballa en el àmbit de la robòtica amb la participació en la Lego League.

Aquesta formació va ser reconeguda el curs 2009/10  pel Departament d’Ensenyament, en el seu pla de formació permanent.

 

FORMACIÓ EN RECURSOS DE L’ENTORN

Des del curs 2009/10, participo com a coordinador i formador en el Grup de Treball de Recursos de l’Entorn, juntament amb la Ma Lluïsa Ruhi. Aquest grup està organitzat pel Servei Educatiu del Baix Maresme, amb seu al CEIP La Torreta, a Alella.

L’objectiu d’aquesta formació és apropar al món educatiu l’entorn de la comarca del Maresme.

Com a resultat d’aquesta formació s’ha el·laborat un web sobre el món de la vinya i s’està desenvolupant un segon web sobre itineraris. Aquest material, a més de presentar continguts teòrics sobre els temes en qüestió, també activitats i d’altres recursos adreçats a l’alumnat i professorat tant de primària com de secundària.

 

El desenvolupament de l’activitat s’alterna entre sessions presencials, on es fa el seguiment de la feina demanada, i treball a distància, amb el desenvolupament del web.

Aquesta formació està reconeguda pel Departament d’Ensenyament, en el seu pla de formació permanent.

Publicat dins de Pràctiques | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

M4.S17. Síntesi i recapitulació final. Avaluació del curs

El passat dimecres dia 6 de juny va tenir lloc la darrera sessió de la part teòrica del curs. Va tenir a càrrec del David Vilalta i de la Maria Masip.

Es va voler representar el curs mitjançant una imatge que teníem que escollir d’un conjunt.

En el meu cas vaig agafar l’escala ja que vaig considerar que en la formació es tracta de crear un camí més o menys recargolat que arriba a la seva finalitat. També em volia representar el dinamisme que dóna la corba i la música, com una clau de sol.

Cada persona va explicar què representava la imatge amb el curs.

Finalment, es va fer un petit refrigeri com a cloenda d’aquesta part de curs.

Ara toca les pràctiques. Ànims a tothom!

 

 

 

 

Publicat dins de Comunicació i lideratge | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

M4.S16. Conduir i dinamitzar grups

La tercera sessió d’aquest darrer mòdul, i penúltima del curs, va ser portada per la Mercè Traveset.

Va parlar sobre la dinàmica d’aquelles escoles que funcionen i com d’altres no ho fan. La seva explicació va partir de casos contextualitzats.

Primerament, ens va preguntar Quin seria el lloc de l’assessor? Es considera que la dreta és “poder”. És important, doncs, un llenguatge corporal adequat. La combinació adequada dels eleements fa que la siguació sigui millor:

EQUILIBRI                   >

QUALITAT DE LES EMOCIONS

ESTADA + / –              >

La situació actual és dual: SIN / NO, BO / DOLENT… Hi ha contaminacions: HO FAIG MILLOR QUE TU…, punts on es comencen judicis, exclusions…

A l’hora de formar s’ha de tenir en compte tots els aspectes per entrar. El judici trenca l’equilibri i la relació entre el formador i el que rep la formació. En els sistemes humans hi ha tres ordres:

  1. Dreta a la pertinença.
  2. Equilibri entre donar i rebre.
  3. Ordre segons el temps de pertinença.

La pedagogia sistèmica aporta una sèrie d’ítems. Va explicar el conte de la “La Puerta de los tres cerrojos

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=QQEfftNiEM0&feature=player_embedded[/youtube]

Hi ha una relació entre els camps emocionals i l’educació:

INFORMACIÓ + NIVELL DE CONSCIÈNCIA = CAMP EMOCIONAL

Segons H. Gardner, hi ha els següents tipus de lideratge:

  • MENT DE 5 ANYS: Bons / Dolents, ments simples.
  • MENT DE 10 ANYS: evolució: no tot és dolent.
  • MENT ADOLESCENT: persones que no es casen amb ningú; és molt difícil ser líders.
  • MENT MADURA: compromís en una línia, pero no s’està tancat a la resta.

Per finalitzar, es va fer una dinàmica sobre la mirada. Es va fer dos grups: un que està dintre i un altre fora. Els de dintre van ser masacrats pels de fora. Es tracta que quests contactin amb els primers. S’ha fet, posteriorment, una valoració de com estann les persones que provenen de fora. Es va resumir tot plegat en… formació de guetos.

Finalment, es va demanar una paraula que defineixi la sessió. La meva va ser:

?

 

 

Publicat dins de Comunicació i lideratge | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

M4.S15. Expressar-se eficaçment i dominar els recursos comunicatius

Aquesta sessió va ser donada pel Juli Palou. Va començar per presentar dos autors de referència en el tema de la comunicació: Goffman i Lakoff. Va parlar de la etnometodologia, relacionada amb les normes de comunicació en una conversa:

PERSONA 1 ——————> TORN 1

TORN 2 ——————> PERSONA 2

Aquesta idea la va presentar mitjançant una imatge.

 

Segons Goffman, dues persones es presenten i cada un sap com actuar en cada moment, així com quines normes i papers en tenen. Qualsevol acte està fixat en un moment. En cada espai hi ha una mediatització de com actuar. Segons ell, més que traspassar informació, oferim espectacle.

Un contacte amb una altra persona pot ser perillós i quan es comunica, per reduir aquest “perill”, és tracta la “cortesia”. Un esquema d’una trobada podria ser:

Es parla d’ “interaccionisme simbòlic“:

  • Trobada en un marc.
  • Tothom sap com comportar-se i actuar.

D’altra banda, Lakoff ve de la psicologia cognitiva. Va escriure un llibre, “Las metáforas de la vida cuotidiana”, on indica que les metàfores són un recurs cognitiu i no per fer bonic. diu que hi ha coses a la vida que són difícils d’explicar i d’entendre (temps, morir…):

El temps és or” -> no malgastar el temps

-> no perdre el temps

De totes maneres, això també depèn de les cultures, ja que no totes tenen una visió glbal, com la maia. Tenim metàfores potents per intentar entendre les coses complicades.

El sentit comú no existeix; existeixen marcs que fan que les coses tinguin sentit.

…………………………….

Hem llegit un article de George Lakoff titulat “Words that don’t work

En definitiva, el lider ha de tenir:

  • Valors
  • Saber transmetre autenticitat, confiança i fer una transmissió

D’altra banda, un discurs ha de tenir tres parts:

  • Exordi: entrada. Capta l’atenció i explia què diràs.
  • Narratio: separada per marcadors.
  • Epíleg: apropar el contingut a la persona narradora.

En genera, ha d’agradar, convèncer i conmoure.

Posteriorment, hem vist una sèrie de recursos sobre alguns dels discursos més clàssics de la història:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Yyw0QbN8Q8g&feature=player_detailpage[/youtube]

Després es va analitzar el discurs d’en Brutus.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=oxP8v_9FOwg[/youtube]

Es va comentar una sèrie d’errors com l’exordi només centrat en la intel·ligència, sancionar, castgar o el “ser bona persona”.

Les tres idees d’un discurs són:

CAP – COR – BENEFICI

Finalment, es va veure i analitzar un discurs de la cantant Xaquira.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2yRm3GCZ2U4[/youtube]

L’hem analitzat. Es va observar que tenia una entrada i un final lògics. Parla de l’educació com a inversió, no com a una despesa.

Un discurs, finalment, pot crear un marc. Alguns dels elements que NO ha de tenir i que es van analitzar:

  • No especifiquis; enmarca el fet.
  • No és el millor tenir raó, però s’han de saber marcar.
  • El marc és més resistent que la mentida.
  • No cridar; s’ha de crear un marc nou.
  • El centre no existeix; gent conservadora pot tenir pensaments progressistes en un altre tema. Llibre: “Puntos de reflexión: manual del progresista

 

Publicat dins de Comunicació i lideratge | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

M4.S14. Control emocional i la creativitat com a innovació

Aquesta és la primera sessió del darrer mòdul. Es va dividir en dos grans blocs:

  • Tècniques per vèncer el pànic escènic i de control emocional
  • El desenvolupament de la creativitat com a motor d’innovació

La primera part va ser portada per la Gemma Argelaga i el Cesc Notó. Es va començar per una presentació individual de cada persona del curs i després es va posar en comú aquesta informació.

Una segona activitat que es va realitzar va ser anomenada “El ball de canvi”. Es va tractar de fer una sèrie de canvis en l’aspecte de cada un. Ens vam posar per parelles. Primerament es va fer 3 canvis, després 6 i, finalment, 9. Es va trobar la dificultat de canviar; no només treure, sinó també incorporar o afegir.

Com es pot relacionar aquesta activitat amb l’aprenentatge? Doncs, tenint en compte punts com:

  • Adaptar-se a la situació que et trobis.
  • Afegir coses noves, aportar.
  • Aprenentatge entre iguals, copiant el que una altra persona fa.
  • Canviar “cromos”, és a dir, canviar una cosa per una altra.

Inicialment, potser, hi haurà tensions; després s’ha ribut i s’ha perdut la por. De vegades, podem tenir por del canvi pel negit d’incomplir les normes:

Ho vam fer perquè creiem que era impossible

Moltes coses s’aprenen perquè es viuen. S’ha de treballar sobre aspectes reals perquè puguin ser creibles.

Hi ha una tendència a mirar pel forat del pany, aspecte que treu importància a la participació i a la dinamització.

Posteriorment, es va fer una activitat amb una persona que s’ha posat a “vendre” un objecte. Ha estat una activitat grupal. L’objectiu era veure i analitzar la dificultat de comunicació i d’atenció quan hi ha diferents focus d’atenció. Finalment, es va posar en comú les situacions viscudes en cada grup. Ha d’haver consignes.

Seguidament es va treballar la pregunta:

Què tenim por d’una formació?

Es va tractar de posar en comú les pors que podríem tenir davant una situació. El problema va ser tractar aquestes por. Pot presentar-se dues situacions:

  • – -> pànic
  • + -> permet veure que es pot treballar d’una altra manera.

Hi ha factors que s’han de canviar per no tenir aspectes negatius. Per exemple:

  • L’etiquetatge:
    • edat, servir / no servir…
    • seria bo posar-les en passat per donar oportunitats de canvi
  • Endevinar què pensen els altres
    • si està en una actitud negativa, penses que no està bé…
    • s’han d’averiguar les coses…
  • Creències prèvies:
    • si surt malament, segur que sortirà…
    • s’ha de canviar per una positiva…

És important tenir identificats els factors per poder generar estratègiques per trobar una solució. S’ha de fuguir del tot, del tothom…

Abans del descans es va fer una activitat que implica participar i treballar els canvis que ocorren al llarg del procés d’aprenentatge. Per això es va posar una persona davant de les altres, en cadena, i es va gesticular una ordre a l’esquena per transmetre-la a les persones del davant. La resta del grup va fer de públic amb música ambiental.

……………………………….

Seguidament, l’Angélica Sátiro va introducir la seva part. La temàtica va ser la creativitat i la innovació.

Es va començar amb un joc en el que es va repartir uns fragments de trencaclosques. Quan es van trobar les peces combinades, es van respondre una sèrie de preguntes:

  1. Què no és creativitat / innovació?
  2. Què es creativitat / innovació?

Després es va qüestionar el seguiment de les regles que estaven penjades a una de les parets de la sala (veure imatge), al mateix moment de fer l’activitat.

Per respondre-les, l’escriptura ha de ser “automàtica”, ja que tot el que sorti serà benvingut. Es va seleccionar quins termes podrien ser positius i quins es podrien eliminar.

 

Finament, es va demanar una resposta a la pregunta:

Què és la creativitat en un curs de formació?

Les meves respostes van ser molt diverses: obrir la ment a noves coses, anar amb la mirada ampla, aprofitar les coses bones de la gent i treballar les dolentes, no etiquetar, treballar bijectivament les dues direccions (qui dóna / qui rep la formació)… En aquest darrer cas es va aclarir que era millor la multidirecció, ja que hi ha més de dos components en el procés de formació.

També es va tractar de conèixer les limitacions pròpies, aprofitar els recursos i habilitats dels altres per a un mateix, crear comunitat, gaudir i fer gaudir, donar eines noves, buscant coses noves…

En resum:

  • Obrir la mirada i evitar etiquetar.
  • “Si me l’ensenyes, ho miraré; si ho faig, ho aprendré”

Posteriorment, es va posar en comú, per grup, les respostes en un temps determinat i després en comú, per classe.

Finament, es va demanar l’opinió personal sobre aquest paper de la creativitat i com es viu aquest tema com a formador.

Es va parlar d’una sèrie de termes:

  • Metacognició. Què ha ocorregut? Està associada al procés creatiu. Crear és donar noves idees i millors, amb un valor.
  • Judici diferit o epoquea. Es tracta de saber quan s’ha de jutjar o no. Quanta més formació, més difícil de no jutjar.

La creativitat serà més fàcil d’aplicar quan sapiguem transmetre la capacitat a d’altres persones perquè la transmetin a tercers. Ensenyem perquè no tenim coses noves i no permetem el desenvolupament de la capacitat creativa.

Es tracta de treballar el pensament divergent. Posteriorment, s’ha de convergir en alguna idea concreta.

S’ha de plantejar com mirem les coses i es tracta de mirar de nou. S’ha d’inaugurar una nova mirada. El temps permet treballar processos divergents i convergents.

 

 

Publicat dins de Comunicació i lideratge | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

M3.S13. Tancament del bloc 3

En aquesta sessió de tancament no vaig poder assistir-hi.

Publicat dins de Processos de canvi | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

M3.S12. Experiències de formació en centre

En aquesta sessió es va parlar de la fidelització de la pràctica compartida. S’ha de tenir en compte dos aspectes: tenir el tot i la manera de treballar al centre. Va ser portada per la Núria Gres, la Carme Oriol i la Charo Tomás.

Aquest procés sol ser llar, però profitós. A primària és més fàcil, a priori, i a secundària sorprèn que se pugui fer. L’aglutinació del professorat a secundària és una sorpresa positiva.

S’ha de prendre consciència de la formació contínua. Tot procés de formació està ple de dificultats, però també de coses positives. Els nous centres poden trencar la tradicionalitat dels altres centres més antics.

S’ha de tenir en compte també la continuïtat de la formació al centre i a l’aula, així com les estratègies que permetin aquesta continuïtat.

Cal destacar l’opció de compartir amb un equip directiu que pren decisions i amb una persona externa que ajuda. En el primer cas, concretament, la seva valentia i el lideratge per tirar endavant els processos. Ha d’ahaver un interès per aprendre i que el centre vagi en la mateixa direcció. Hi ha lideratge, però també massa crítica. Hi ha un voluntat i una quantitat important del professorat que engantxa i permet un efecte contagi.

Finalment, la diversificació és important per compartir. També és important buscar les aliances per tirar endavant, encara que pot haver gent crítica amb els tallers. Hi ha un objectiu comú que sobrepassa l’àmbit individual i dóna força per continuair. Hi ha un compromís per la millora de l’educació i pels alumnes.

Publicat dins de Processos de canvi | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

M3.S11. Generar comunitat

Aquesta segona sessió va ser desenvolupada per la Zinka Carandell que ens va introduir el concepte de “comuntitat de centre”.

La primera activitat va ser definir quina paraula era la més significativa d’un títol que va donar. Va ser aquest:

Acompanyar i facilitar processos de canvi

Una vegada feta la participació de la classe, es va generar el següent esquema:

Posteriorment, cada persona va desenvolupar una sèrie de preguntes per donar una resposta comuna posterior. Les meves van ser aquestes:

  • Les meves activitats es transmeten (són obertes) a tothom?
  • Comunitat és diversitat?
  • Comunitat és centre?

L’objectiu d’aquesta primera activitat va ser la d’invertir la idea inicial d’una classe. Això va permetre compartir, integrar o ser partíceps de la classe, entre d’altres millores.

En canvi, en la segona, ens permet comentar, mentre que les expectatives queden en un pla poc definit. Una pregunta parteix dels coneixements previs, ‘experiències, com es vol representar en aquest esquema:

S’ha fet una activitat que permet conèixer i reflexionar sobre la persona. S’ha canviat el grup i s’ha posat en comú els trets de cada un i que es troba en un espai on està.

En tot això, la idea de pertànyer a un grup o comunitat no implica uniformitat sinó tot el contrari, diversitat.

A continuació es va fer una darrera activitat on es va valorar la feina feta a la classe, possant en comú aquestes idees extretes.

Com a conclusió de la sessió, s’ha passat una presentació on s’ha comentat una sèrie d’estratègies de la persona formadora. Es poden resumir en els següents termes:

ACTITUD DINÀMICA GRUPAL
LLENGUATGE INSTRUCCIONS
FORTALESA INTERLOCUCIÓ MIRALL
JO –> NOSALTRES CONSTRUCCIÓ COL·LECTIVA

El gènere textual no es conferència sinó de debat i de conversa, on els participants siguin protagonistes per genera un ambient de confiança.

Publicat dins de Processos de canvi | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

M3.S10. Estratègies i procediments de la persona formadora

La primera sessió d’aquest mòdul es va dividir en dues parts pràctiques que reflexionen i donen idees aplicables sobre el contingut general del dia. Van ser donades per la Marga Teixidor i la Imma López Pérez.

En la primera es va demanar que ens imaginéssim un ambient, un espai, un lloc o/i un entorn on situar una sèrie d’elements: la formació, el professorat, la persona formadora, l’equip directiu i el centre.

Com a bons profes que som, tothom es va imaginar el seu lloc de treball; és a dir, un aula. Però la Marga ens va demanar una mica més d’imaginació i que havia de ser un espai metafòric. El nostre grup va treballar sota dues idees: un arbre i un vaixell pirata. Aquest darrer va ser el que es va mostrar, posteriorment, en format públic per part del Julio.

Personalment, com a botànic de formació, vaig situar la totalitat d’aquests elements en un arbre, com es pot veure en la següent imatge:

 

Què vol representar cada cosa? Doncs, la meva explicació és la següent:

  • TERRA: vol representar els recursos. L’arbre, és a dir, tot el personal que formem part de l’activitat educativa i/o de formació, s’alimenta de la terra, que dóna els recursos necessaris perquè funcioni.
  • ARRELS: equivalents al centre i l’equip directiu. Per què? Doncs, representaria la connexió entre aquests recursos i els elements que formen part més directa de la formació, la persona formadora i l’alumnat del curs. A més, sustenta tota l’estructura superior de l’arbre, com fan les arrels.
  • TRONC: la formació es centra, que no es concentra, en una figura, la persona formadora. Representaria, doncs, el tronc.
  • BRANQUES: qui rep tota la formació? Doncs, l’alumnat formador, en aquest cas el professorat. La gran diversitat que ell representa es manifesta en la gran diversitat de branques que té l’arbre.
  • CAPÇALERA: finalment, la capçalera representaria la conseqüència de tot plegat. Quin és l’acceptor de totes les substàncies en l’arbre? Les fulles. Doncs, la formació representaria aquestes fulles.

Com es pot veure, a més, he posat una flexta que torna a la TERRA. Per a mi, la formació ha de reciclar-se. Què vull dir amb això? Doncs, com les fulles cauen a la tardor i serveixen de nutrient per a la terra, la formació ha de servir perquè, de nou, el centre i l’equip directiu apostin per un augment de la seva qualitat, com la fullaraca aporta nous nutrients al terra. Aquesta formació del personal docent fa que s’enriqueixi el centre i comenci de nou aquest cicle.

Com he comentat anteriorment, tot plegat s’ha fet sota un llenguatge metafòric, projectant un esquema i explicar-lo de tal manera que es permeti enfocar continguts a la realitat.

Una segona activitat va ser la següent: es tracta d’explicar en quin moment es pot utilitzar aquest esquema i amb quina finalitat. Es demanava dues preguntes:

  1. Amb quin número ens identifiquem?
  2. Quin número t’agradaria ser?

L’esquema en qüestió va ser un vaixell amb tota una sèrie de personatges numerats:

 

Pel que respecta al primer punt, em vaig identificar als nombres 5 i 12. I, en relació amb el segon, doncs, el nombre 14.

Per finalitzar aquesta segona part, es va veure una presentació de diapositives centrada en la formació en un centre. De vegades s’introdueix en aquest món de cop, sense pensar i anar poc a poc. S’ha de tenir un compromís, consens i garanties. S’ha de tenir esperança i creativitat.

La segona part d’aquesta sessió va ser portada per la Imma. Ens va parlar de l’anomenada TÈCNICA DE L’ESMICOLAMENT. Es va tractar de respondre a la pregunta:

Què és per a mi expressar hàbilment les idees?

Durant 3 minuts es va treballar personalment; posteriorment, es va posar en comú les idees durant 10 minuts. Finalment, es van debatre. I, per què aquesta metodologia? Posteriorment, es respondrà a aquesta pregunta.

El conjunt d’idees es poden definir per:

  1. Estratègies comunicatives i tipus de llenguatge.
  2. Contextualització i receptor.
  3. Escoltar, empatitzar i treballar les emocions.
  4. Comunicar, tenir idees, seqüenciar i tenir finalitats.

De tot plegat, es van poder treure els objectius d’aprenentatge, ja que es treballa amb infinitius. En el meu cas, vaig posar els següents:

ESCOLTAR
ENTENDRE
VALORAR
RAONAR
CONCLOURE

El procediment a seguir és:

PREGUNTA –> PSEUDOBJECTIU –> ESMICOLAMENT –> OBJECTIUS D’APRENENTATGE

En conseqüència, l’esquema seguit va ser el següent:

  1. Escriure infinitius
  2. Treball individual
  3. Treball en petit grup
  4. Treball en gran grup
  5. Colors per sintetitzar

El resultat comú es pot veure en les dues imatges:

 

Una vegada feta aquesta activitat, la Imma va llegir el conte del mestre sufí, el contingut del qual va ser el següent:

El mestre sufí explicava una paràbola al final de cada classe, però els alumnes no sempre n’entenien el sentit…
-Mestre -va considerar un d’ells, una tarda-. Tu ens expliques els contes, però no ens n’expliques el significat…
-T’en demano perdó -es va disculpar el mestre-. Pemet-me que en senyal de rectificació, et convidi a un deliciós préssec.
-Gràcies mestre -va respondre afalagat el deixeble.
-Com a compliment, voldria pelar el préssec jo mateix. M’ho permets?
– Sí, moltes gràcies -va dir l’alumne.
-Com que tinc el ganivet a la mà, t’agradaria que el tallés a bocins perquè et sigui més fàcil menjar-te’l?
-M’encantaria… Però no voldria abusar de la teva generositat, mestre…
-No és cap abús si t’ho ofereixo jo. Només vull complarure’t… Deixa’m que també el mastegui abans de donarte’l…
– No, mestre. No m’agradaria que ho fessis! -es va queixar; sorprès, el deixeble. El mestre va fer una pausa.
– Si us expliqués el sentit de cada conte, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.

Jorge Bucay. De la saviesa sufí

 

I amb el que pretenia obtenir la següent conclusió:

La persona formadora no mastega, acompanya

Aquest és un àudio del mateix autor sobre una vella història entre un mestre i un deixeble. Quan buscava informació sobre l’anterior història, la vaig trobar i em va agradar:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=hI3TpEGGL3w&feature=related[/youtube]

 

Finalment, ens va explicar, mitjançant una presentació de diapositives, els estudis de Korthagen sobre els diferents tipus d’enfocament de l’aprenentatge. Em va sobtar i sorprendre l’anomenat CICLE ALACT i el MODEL CEBA, que dóna una visió holística del docent.

Ja per acabar, en el tancament de la sessió, vam respondre aquestes tres preguntes:

  • Què m’emporto?
  • Quins són els meus dubtes?
  • Quins són els imprescindibles d’una formació?
Publicat dins de Processos de canvi | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

M2.S9. Síntesi i final del mòdul

En aquesta darrera sessió del mòdul 2 no vaig poder assistir i no vaig poder participar en la seva valoració.

Es va passar aquest vídeo sobre les dificultats que pot tenir un educador a la classe, i com els problemes es poden solucionar. És un fragment de la pel·lícula “Entre los muros” (2008):

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Gqqup0SqXRM&feature=related[/youtube]

Publicat dins de Models d'aprenentatge | Etiquetat com a , | Deixa un comentari