Aquesta sessió va ser donada pel Juli Palou. Va començar per presentar dos autors de referència en el tema de la comunicació: Goffman i Lakoff. Va parlar de la etnometodologia, relacionada amb les normes de comunicació en una conversa:
PERSONA 1 ——————> TORN 1
TORN 2 ——————> PERSONA 2
Aquesta idea la va presentar mitjançant una imatge.
Segons Goffman, dues persones es presenten i cada un sap com actuar en cada moment, així com quines normes i papers en tenen. Qualsevol acte està fixat en un moment. En cada espai hi ha una mediatització de com actuar. Segons ell, més que traspassar informació, oferim espectacle.
Un contacte amb una altra persona pot ser perillós i quan es comunica, per reduir aquest “perill”, és tracta la “cortesia”. Un esquema d’una trobada podria ser:
Es parla d’ “interaccionisme simbòlic“:
- Trobada en un marc.
- Tothom sap com comportar-se i actuar.
D’altra banda, Lakoff ve de la psicologia cognitiva. Va escriure un llibre, “Las metáforas de la vida cuotidiana”, on indica que les metàfores són un recurs cognitiu i no per fer bonic. diu que hi ha coses a la vida que són difícils d’explicar i d’entendre (temps, morir…):
“El temps és or” -> no malgastar el temps
-> no perdre el temps
De totes maneres, això també depèn de les cultures, ja que no totes tenen una visió glbal, com la maia. Tenim metàfores potents per intentar entendre les coses complicades.
El sentit comú no existeix; existeixen marcs que fan que les coses tinguin sentit.
…………………………….
Hem llegit un article de George Lakoff titulat “Words that don’t work“
En definitiva, el lider ha de tenir:
- Valors
- Saber transmetre autenticitat, confiança i fer una transmissió
D’altra banda, un discurs ha de tenir tres parts:
- Exordi: entrada. Capta l’atenció i explia què diràs.
- Narratio: separada per marcadors.
- Epíleg: apropar el contingut a la persona narradora.
En genera, ha d’agradar, convèncer i conmoure.
Posteriorment, hem vist una sèrie de recursos sobre alguns dels discursos més clàssics de la història:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Yyw0QbN8Q8g&feature=player_detailpage[/youtube]
Després es va analitzar el discurs d’en Brutus.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=oxP8v_9FOwg[/youtube]
Es va comentar una sèrie d’errors com l’exordi només centrat en la intel·ligència, sancionar, castgar o el “ser bona persona”.
Les tres idees d’un discurs són:
CAP – COR – BENEFICI
Finalment, es va veure i analitzar un discurs de la cantant Xaquira.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2yRm3GCZ2U4[/youtube]
L’hem analitzat. Es va observar que tenia una entrada i un final lògics. Parla de l’educació com a inversió, no com a una despesa.
Un discurs, finalment, pot crear un marc. Alguns dels elements que NO ha de tenir i que es van analitzar:
- No especifiquis; enmarca el fet.
- No és el millor tenir raó, però s’han de saber marcar.
- El marc és més resistent que la mentida.
- No cridar; s’ha de crear un marc nou.
- El centre no existeix; gent conservadora pot tenir pensaments progressistes en un altre tema. Llibre: “Puntos de reflexión: manual del progresista“