Aquesta és la primera sessió del darrer mòdul. Es va dividir en dos grans blocs:
- Tècniques per vèncer el pànic escènic i de control emocional
- El desenvolupament de la creativitat com a motor d’innovació
La primera part va ser portada per la Gemma Argelaga i el Cesc Notó. Es va començar per una presentació individual de cada persona del curs i després es va posar en comú aquesta informació.
Una segona activitat que es va realitzar va ser anomenada “El ball de canvi”. Es va tractar de fer una sèrie de canvis en l’aspecte de cada un. Ens vam posar per parelles. Primerament es va fer 3 canvis, després 6 i, finalment, 9. Es va trobar la dificultat de canviar; no només treure, sinó també incorporar o afegir.
Com es pot relacionar aquesta activitat amb l’aprenentatge? Doncs, tenint en compte punts com:
- Adaptar-se a la situació que et trobis.
- Afegir coses noves, aportar.
- Aprenentatge entre iguals, copiant el que una altra persona fa.
- Canviar “cromos”, és a dir, canviar una cosa per una altra.
Inicialment, potser, hi haurà tensions; després s’ha ribut i s’ha perdut la por. De vegades, podem tenir por del canvi pel negit d’incomplir les normes:
“Ho vam fer perquè creiem que era impossible“
Moltes coses s’aprenen perquè es viuen. S’ha de treballar sobre aspectes reals perquè puguin ser creibles.
Hi ha una tendència a mirar pel forat del pany, aspecte que treu importància a la participació i a la dinamització.
Posteriorment, es va fer una activitat amb una persona que s’ha posat a “vendre” un objecte. Ha estat una activitat grupal. L’objectiu era veure i analitzar la dificultat de comunicació i d’atenció quan hi ha diferents focus d’atenció. Finalment, es va posar en comú les situacions viscudes en cada grup. Ha d’haver consignes.
Seguidament es va treballar la pregunta:
Què tenim por d’una formació?
Es va tractar de posar en comú les pors que podríem tenir davant una situació. El problema va ser tractar aquestes por. Pot presentar-se dues situacions:
- – -> pànic
- + -> permet veure que es pot treballar d’una altra manera.
Hi ha factors que s’han de canviar per no tenir aspectes negatius. Per exemple:
- L’etiquetatge:
- edat, servir / no servir…
- seria bo posar-les en passat per donar oportunitats de canvi
- Endevinar què pensen els altres
- si està en una actitud negativa, penses que no està bé…
- s’han d’averiguar les coses…
- Creències prèvies:
- si surt malament, segur que sortirà…
- s’ha de canviar per una positiva…
És important tenir identificats els factors per poder generar estratègiques per trobar una solució. S’ha de fuguir del tot, del tothom…
Abans del descans es va fer una activitat que implica participar i treballar els canvis que ocorren al llarg del procés d’aprenentatge. Per això es va posar una persona davant de les altres, en cadena, i es va gesticular una ordre a l’esquena per transmetre-la a les persones del davant. La resta del grup va fer de públic amb música ambiental.
……………………………….
Seguidament, l’Angélica Sátiro va introducir la seva part. La temàtica va ser la creativitat i la innovació.
Es va començar amb un joc en el que es va repartir uns fragments de trencaclosques. Quan es van trobar les peces combinades, es van respondre una sèrie de preguntes:
- Què no és creativitat / innovació?
- Què es creativitat / innovació?
 |
 |
Després es va qüestionar el seguiment de les regles que estaven penjades a una de les parets de la sala (veure imatge), al mateix moment de fer l’activitat.
Per respondre-les, l’escriptura ha de ser “automàtica”, ja que tot el que sorti serà benvingut. Es va seleccionar quins termes podrien ser positius i quins es podrien eliminar.
 |
 |
Finament, es va demanar una resposta a la pregunta:
Què és la creativitat en un curs de formació?
Les meves respostes van ser molt diverses: obrir la ment a noves coses, anar amb la mirada ampla, aprofitar les coses bones de la gent i treballar les dolentes, no etiquetar, treballar bijectivament les dues direccions (qui dóna / qui rep la formació)… En aquest darrer cas es va aclarir que era millor la multidirecció, ja que hi ha més de dos components en el procés de formació.
També es va tractar de conèixer les limitacions pròpies, aprofitar els recursos i habilitats dels altres per a un mateix, crear comunitat, gaudir i fer gaudir, donar eines noves, buscant coses noves…
En resum:
- Obrir la mirada i evitar etiquetar.
- “Si me l’ensenyes, ho miraré; si ho faig, ho aprendré”
Posteriorment, es va posar en comú, per grup, les respostes en un temps determinat i després en comú, per classe.
Finament, es va demanar l’opinió personal sobre aquest paper de la creativitat i com es viu aquest tema com a formador.
Es va parlar d’una sèrie de termes:
- Metacognició. Què ha ocorregut? Està associada al procés creatiu. Crear és donar noves idees i millors, amb un valor.
- Judici diferit o epoquea. Es tracta de saber quan s’ha de jutjar o no. Quanta més formació, més difícil de no jutjar.
La creativitat serà més fàcil d’aplicar quan sapiguem transmetre la capacitat a d’altres persones perquè la transmetin a tercers. Ensenyem perquè no tenim coses noves i no permetem el desenvolupament de la capacitat creativa.
Es tracta de treballar el pensament divergent. Posteriorment, s’ha de convergir en alguna idea concreta.
S’ha de plantejar com mirem les coses i es tracta de mirar de nou. S’ha d’inaugurar una nova mirada. El temps permet treballar processos divergents i convergents.