El blog més irracional

Perquè tens molts decimals
et trobes trist i decebut,
potser si fossis enter o racional
no series tan conegut.

Tarda d’estiu a la platja,
de núvols negres i cel tapat,
pluja infinita de xifres no periòdiques,
espectacle matemàtic al Passeig de Mar.

De la Boadella al Castell d’en Plaja
reflexa el mar l’Arc de Sant Martí,
i en dividir-se entre la distància
vas aparèixer tu, número PI.

Des de l’Antiga Grècia pel Mediterrani,
sota arrel quadrada vas viatjar.
Són de Gauss les campanades
que et rebien per Sant Romà.

Perquè tens un nom de lletra
integrar-te amb els nombres ja no vols.
Però sense tu no serien tan rodones
les bombolles amigues de l’Anton.

Has viscut amb les famílies trigonomètriques,
has convertit els angles a radiants,
partit per quatre la tangent diu que ets únic,
partit per dos la tangent diu que ets molt gran.

Perquè tens infinites xifres a dins,
per Santa Clotilde passeges acomplexat.
Pensa que amb els imaginaris pels Jardins
també esdevens logarítmic i exponencial.

Amb el quatre, el tres i el radi
construeixes el volum de l’esfera,
i, navegant per la funció sinus,
dibuixes les corbes de la Dona Marinera.

Però si la teva seqüència és molt llarga
sempre et pots arrodonir o truncar.
De fet, la gent que més t’estima
només utilitza quatre o dos decimals.

Perquè ets un nombre irracional
et trobes trist i decebut,
potser si fossis fraccionari o natural
no series tan conegut…

Veure Pi-ema a Lloret de Mar amb ilustracions

Pi-ema a Lloret de Mar de Mario Rico García està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons