És evident que una bona psicopedagoga ha de tenir (i anar adquirint amb l’experiència i això ho fan els anys) una formació teòrica sobre l’ordenació educativa, la didàctica educativa i les bases psicopedagògiques, que s’adquireix quan s’està estudiant , però que cal actualitzar-se constantment .Aquest és un requisit general per a tots els professionals que treballen en el món de l’educació. Però n’hi ha de molts altres que dependran sempre del context educatiu en el qual estem treballant.
En aquest sentit, la psicopedagoga ha de saber comprendre el context (escolar i familiar) en el qual està intervenint. La psicopedagoga ha de ser una persona empàtica, tenir la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat. La psicopedagoga ha d’entendre la situació per la que està passant aquell alumne perquè serà essencial per l’observació, les conclusions i les pautes de treball. I, alhora, ha de ser capaç de posar-se al lloc del professorat per donar un assessorament real a les preocupacions i necessitats.
Ha de ser una persona que sàpiga escoltar, que sigui pacient i que vulgui arribar al consens de tots els implicats. És important relacionar-se molt amb els docents, i dedicar a l’alumnat temps. Cal ser calmats i utilitzar sempre bones paraules ( les formes són essencials) fins i tot quan s’estan comentant aquells aspectes que no funcionen i que calen millorar. Respectuosos amb els altres. És obvi que una professora sempre rebrà millor resposta d’una professional que ha estat escoltant, s’ha posat en el seu lloc, ha fet reflexionar… I mai actuar des de l’omnipotència professional. D’aquí la importància de treballar tots els professionals implicats a l’una.
