Mes: maig de 2018

Un cop finalitzades les meves pràctiques sóc més conscient de la importància de l’acompanyament i el  vincle que establim amb l’alumna  i de la recerca constant de l’equilibri entre l’afecte i l’autoritat entre ambdues. Quan una alumna se sent estimada pel professional que intervé amb ella i aquesta pot mostrar-ho perquè té hores per fer-ho, l’alumna ho valorar de forma molt positiva i l’ajuda a reconduir la seva conducta .El fet de  tenir una ràtio mestre-alumna-psicopedagoga baixa és fonamental i més amb el tipus  d’alumnat amb el  qual he fet les meves pràctiques.

El temps, el vincle i l’acompanyament ajuden a millorar la regulació de conducta i el malestar que presenta l’alumna. Coses importants que he afermat de què  pensava dels alumnes amb problemes de regulació del comportament i que són essencials per a  la seva millora:

• No etiquetar MAI.
• Fer-los sentir persones amb coses positives, sovint estan tan “enrolats” en un perfil negatiu que no veuen que tenen moltes coses positives.
• Establir un Pla de Treball conjuntament on l’alumna es trobi partícip actiu de la seva millora.
• Utilitzar un llenguatge positiu
• Tenir espais per a  la reflexió  sobre la millora i sobre les coses a canviar.
• Valorar l’esforç pel canvi, en l’edat de l’adolescència són difícils i tenen un valor afegit.
• Conèixer les característiques de  l’adolescència.
• …

És evident que una bona psicopedagoga ha de tenir (i anar adquirint amb l’experiència i això ho fan els anys) una formació teòrica sobre l’ordenació educativa, la didàctica educativa i les bases psicopedagògiques, que s’adquireix quan s’està estudiant , però que cal actualitzar-se constantment .Aquest és un requisit general per a tots els professionals que treballen en el món de l’educació. Però n’hi ha de molts altres que dependran sempre del context educatiu en el qual estem treballant.

En aquest sentit, la psicopedagoga ha de saber comprendre el context (escolar i familiar) en el qual està intervenint. La psicopedagoga  ha de ser una persona empàtica, tenir la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat. La psicopedagoga ha d’entendre la situació per la que està passant aquell alumne perquè serà essencial per l’observació, les conclusions i les pautes de treball. I, alhora, ha de ser capaç de posar-se al lloc del professorat per donar un assessorament real a les preocupacions i necessitats.

Ha de ser una persona que sàpiga escoltar, que sigui pacient i que vulgui arribar al consens de tots els implicats. És important relacionar-se molt amb els docents, i dedicar a l’alumnat temps. Cal ser calmats i utilitzar sempre bones paraules ( les formes són essencials) fins i tot quan s’estan comentant aquells aspectes que no funcionen i que calen millorar. Respectuosos amb els altres.  És obvi que una professora sempre rebrà millor resposta d’una professional que ha estat escoltant, s’ha posat en el seu lloc, ha fet reflexionar… I mai actuar des de l’omnipotència professional. D’aquí la importància de treballar tots els professionals implicats a l’una.

                            

Un cop dut a terme el Pla de treball, passo a la fase final que és l’avaluació.

FASE 3    AVALUACIÓ                                                                                HORES: 15h

Objectius: Avaluar el Pla d’Intervenció realitzat per a l’alumna tutoritzada. Destinataris: M. Estudiant 1er ESO

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Reunió per valorar l’aplicació del Pla de regulació de conducta.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Registre de les conductes millorades o a millorar Notes curriculars. Qüestionari  a l’alumna, coordinador i director.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Millora del benestar de l’alumna. Grau de satisfacció personal Grau de satisfacció dels professionals que m’han acompanyat durant les pràctiques sobre la meva feina. Augment dels resultats acadèmics.

 

Amb la reflexió de l’activitat  anterior i adonant-me que el vocabulari és molt negatiu.. no puc, no se … Li proposo de fer un exercici : unes frases molt comunes i les ha de convertir en positiu, és a dir, com les diria ella d’una altra manera.

• Mai fas els deures.
• No menges res.
• Sempre t’aixeques de la cadira.
• Et portes fatal a l’hora del pati.

Li costa molt fer-ho (  és difícil perquè  la majoria de vegades el vocabulari que utilitzem és sempre en negatiu sense reflexió), però l’activitat li agrada molt, estem una bona estona buscant fórmules per a canviar el nostre vocabulari.

Acordem que a partir d’ara el nostre vocabulari ha d’intentar ser positiu.

Per tal de prioritzar les conductes a treballar amb l’alumna , faig una activitat amb ella per a què es faci concient de quines conductes cal millorar  i com pot millorar-les amb la meva ajuda. Aquestes qüestions que li plantejo conjuntament amb l’anàlisi que comparteixo amb ella de la observació, fa que el Pla de regulació de conducta sigui acordat per les dues.